Proceso de Paz en ColombiaEl novembre de 2012, a l'Havana, Cuba, el govern de Colòmbia i el grup guerriller esquerrà rebel Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van començar les negociacions per acabar d'una manera pacífica el conflicte que ha cobert Colòmbia durant les últimes cinc dècades. Aquest conflicte ha causat més de 220.000 morts1 i més de sis milions de desplaçats, a més de problemes socials, polítics i econòmics que continuen afectant el país avui dia. Una solució real a aquest conflicte seria monumental per a Colòmbia i té el potencial de servir com un model de futures resolucions d'aquest tipus de conflicte. Els dos actors d'aquestes negociacions tenen una data límit, 23 maig 2016, per acabar les negociacions i formalment presentar-les en un referèndum per al vot d'aprovació de la població colombiana.2

 

Des que van començar les negociacions, hi ha hagut molts obstacles, però actualment s'ha creat un pacte que delinea 6 punts amplis que abasten tots els termes dels pactes. Aquests punts són: la política de desenvolupament agrari, la participació política de les FARC, el narcotràfic i els cultius il·lícits, la determinació de qui són les víctimes del conflicte armat, la terminació del conflicte, i la seva implementació, verificació i ratificació. Aquests punts inclouen termes més específics com: la distribució de la terra i el desenvolupament de les zones rurals; curuls temporals de les FARC en la càmera per a les regions més afectades pel conflicte; el reemplaçament progressiu dels cultius il·lícits, i la promesa de les FARC de trencar tots els seus vincles amb el narcotràfic. Abans de posar l'acord a referèndum popular, falta afirmar els termes del cessament del foc i l'hostilitat, i del desarmament.3

El 15 de desembre del 2015, les FARC i el govern de Colòmbia van arribar a l'acord sobre la justícia i reparació de les víctimes del conflicte armat, un tema que es va evidenciar que era controvertible i difícil de negociar. Entre altres termes, es crearà un sistema de justícia on un Tribunal Especial per a la Pau determinarà les sancions contra els guerrillers i altres actors, teòricament incloent agents de l'Estat als quals trobin involucrats en els crims contra la humanitat ocorreguts durant el conflicte. Als condemnats els imposarien “restriccions de llibertat,” les quals serien sobre la residència i el moviment, i restriccions de drets. Els que siguin oposats culpables generalment no hauran de ser empresonats, i les seves restriccions durarien una quantitat determinada pel Tribunal, que seria entre 2 i 8 anys.4

Malgrat el progrés de l'acord, hi ha molts que ho critiquen, especialment l'última provisió sobre la justícia per a les víctimes del conflicte. Per exemple, Human Rights Watch (HRW), una organització no governamental dedicada a la defensa dels drets humans per tot el món, va escriure en una anàlisi sobre l'acord que “[aquest] preveu que el Tribunal aplicarà un règim de sancions que no reflecteixen els estàndards acceptats sobre el càstig adequat enfront d'abusos greus, i fan que sigui pràcticament impossible que Colòmbia compleixi amb les seves obligacions vinculants conforme al dret internacional d'assegurar justícia per delictes de lesa humanitat i crims de guerra”.5 En aquest report, HRW qüestiona especialment les “restriccions de llibertat”, que ells diuen que no seran un càstig adequat, ja que no es duran a terme en una presó, i el fet que aquells que són condemnats a “restriccions de llibertat” podrien tenir càrrecs polítics. No tots els agents internacionals comparteixen aquesta mateixa opinió, però d’altres, com Washington on Latin America (WOLA), una organització el propòsit de la qual és fer avançar els drets humans i la justícia social a les Amèriques, diuen que l'acord corrent no està completament clar i deixa moltes qüestions a l'aire.

Està clar que hi haurà punts contestats en l'acord de pau final. Malgrat això, és de la màxima importància que el govern de Colòmbia i les FARC mantinguin la gent de Colòmbia, especialment les víctimes del conflicte i la gent que viu a les zones més afectades, al centre de les negociacions. La fi d'un conflicte que ha marcat la història recent de Colòmbia necessita acabar amb justícia per a les seves víctimes i, críticament, necessita millorar la situació dels més afectats per crear una pau duradora i sostenible. Com diu el papa Francisco, hem de transformar la “llarga nit de dolor i de violència [de Colòmbia] en un dia sense ocàs de concòrdia, justícia, fraternitat i amor, en el respecte de les institucions i del dret nacional i internacional”. 6

Per llegir més:

Per a les últimes notícies: http://www.eltiempo.com/politica/proceso-de-paz

Per informar-se sobre la cronologia del procés de pau: http://www.eltiempo.com/multimedia/especiales/los-hechos-del-proceso-de-paz/16434101

Para a més detalls sobre l'acord: http://www.altocomisionadoparalapaz.gov.co/oacp/pages/informes-especiales/ideas-entender-proceso-paz/index.html

 

  1. "Para Indígenas Embera Desplazados En Colombia, La Paz Es "mentira"" ElEspectador. El Espectador, n.d. Web. 10 Jan. 2016.
  2. "What Is at Stake in the Colombian Peace Process? - BBC News." BBC News. N.p., n.d. Web. 10 Jan. 2016.
  3. "Infografía: Los Hechos Del Proceso De Paz - Infografías - El Tiempo." EL TIEMPO. N.p., n.d. Web. 10 Jan. 2016.
  4. "El Acuerdo De Víctimas Busca Cerrar Las Heridas Del Conflicto - Proceso De Paz - El Tiempo." EL TIEMPO. N.p., n.d. Web. 10 Jan. 2016.
  5. "Analisis De Human Rights Watch sobre el “Acuerdo Sobre las Víctimas del Conflicto” alcanzado por el gobierno de Colombia y las FARC."Human Rights Watch. N.p., 21 Dec. 2015. Web. 10 Jan. 2016.
  6. "Papa Francisco Pide Por El Proceso De Paz Desde La Plaza De La Revolución - Semana.com." Papa Francisco Pide Por El Proceso De Paz Desde La Plaza De La Revolución - Semana.com. N.p., n.d. Web. 10 Jan. 2016".

Artícle escrit per: Gabriella Jassir