El passat 26 de novembre Justícia i Pau conjuntament amb els moviments de la Pastoral Obrera vam organitzar un debat sobre el dret a un treball decent i la seva posició a la Agenda 2030 pels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquest debat va comptar amb les ponències de Rafael Allepuz, professor d’Economia Aplicada a la Facultat d’Economia i Dret de Lleida (UdL) i president de Justícia i Pau de Lleida, Judith Carreras, consellera de l’oficina de l’Organització Internacional del Treball (OIT) per a Espanya, i Andreu Iburo, militant de la Joventut Obrera Cristiana (JOC).

 

A la fila zero vam comptar amb la presència de Carles Sastre, secretari del sindicat català Intersindical-CSC, Ferran Armengol Ferrer, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UB, i Vicenç Tarrats, secretari de Política Territorial del Barcelonès de CCOO.

I, com sempre, vam comptar amb la participació oberta del públic en general per escoltar els diferents punts de vista, missatges i propostes al respecte per tal de poder tenir un coneixement ampli i fructífer sobre aquest tema tan urgent.

El debat va començar amb la ponència d’Andreu Iburo i l’explicació de la seva experiència laboral que va iniciar fent un incís no parlant de treball decent, sinó de treball indecent, per fer un repàs de tota la seva aventura laboral plena de contractes temporals, suplències i condicions irregulars, brindant-nos una analogia amb la situació de precarietat laboral que vivim actualment.

Seguidament van tenir lloc l’exposició de Judith Carreras, que ens va donar un punt de vista més sistèmic des de la perspectiva de l’Organització Internacional del Treball (OIT) parlant i explicant l’agenda 2030 pels Objectius de Desenvolupament Sostenible1, com també sobre l’informe de la situació del treball decent de l’octubre del 2015 realitzat per la mateixa organització, que va vertebrar en dos grans conclusions.

1. La majoria dels treballadors no saben ni experimenten el que és el treball decent:

  • Uns 2.000 milions de persones, l’equivalent a dos terços dels treballadors al món, no tenen contracte laboral ni cap tipus de dret, pateixen discriminació i cobren salaris precaris, és a dir són treballadors pobres.
  • Més de 200 milions de persones ni tan sols tenen treball i, d’aquests, 74 milions són joves. A més destacà que ara tenim 30 milions de persones més en aquesta situació que abans de la crisi.
  • Hi ha 168 milions de nens atrapats al treball infantil i 21 milions de persones que pateixen condicions de treball forçós.

2. Les polítiques públiques inclusives poden ser reversibles i excloents:

  • Les polítiques públiques no donen protecció social adequada, de manera que les persones no tenen assegurat cap tipus de protecció enfront de l’atur, les malalties laborals, les discapacitats, la vellesa o fins i tot la maternitat.
  • Destacà que després de la crisi financera del 2008 a Europa s’han fet 208 reformes laborals que han anat enrere en protecció, dret i cobertura laboral, i que s’han de fer reformes inclusives i no excloents que no minvin les condicions laborals.
  • Les desigualtats han crescut de manera exponencial en els últims anys; s’ha de redistribuir la renda per tal de disminuir aquest fenomen, ja que l’únic que comporta és més pobresa i menys esperança de vida.

Acabà la seva ponència amb la crida a la societat civil per a l’impuls de l’agenda 2030 destacant-ne l’objectiu vuitè, que parla sobre el treball decent i el creixement sostenible perquè, amb l’ajuda de tots, es pugui fer possible i vinculant.

L’últim ponent que va participar en aquest debat va ser Rafael Allepuz. El seu discurs sobre el problema va ser de caire més estatal, ens en va donar una visió més acadèmica i va desmantellar dades concretes sobre el tema i la situació actual al nostre país.

Va començar replantejant l’objectiu vuitè de l’agenda 2030 per situar-lo al nostre context, al•legant els punts següents:

  1. Es continua vinculant la creació d’ocupació al creixement econòmic de manera que primer cal créixer per desprès crear ocupació. L’experiència demostra que l’ocupació va a remolc del creixement i aquest darrer és insuficient per crear ocupació de qualitat. Cal invertir el plantejament garantint una ocupació de qualitat que consolidi un creixement estable i sostingut.
  2. Més que cercar la plena ocupació cal establir nivells d’ocupació òptims i adoptar les mesures en matèria econòmica encaminades a aquest objectiu. L’Estratègia Europea d’Ocupació establia una taxa d’ocupació òptima del 70% per a l’any 2010 que no es va aconseguir. Actualment a Catalunya és del 50,16% i, al conjunt de l’Estat, del 45,6%.
  3. S’ha de crear ocupació de qualitat que es tradueix en estabilitat laboral, salaris justos i dignes i bon ambient en el treball. Amb aquest objectiu cal reduir la temporalitat, si cal restringint la casuística per llei, i incrementar els salaris.

Per tal de solucionar els problemes laborals a Espanya, Rafael Allepuz proposà un model de creixement diferent que consolidi una ocupació laboral de qualitat i que incideixi directament en un creixement econòmic sostingut i sostenible. Va al·legar que aquesta ocupació no ha de basar-se en la temporalitat involuntària i a més proposà polítiques actives d’ocupació ben orientades cap als problemes laborals estructurals i amb sistemes d’avaluació eficaços, i potenciar la formació dual. Finalment proposà un Pacte Nacional de Rendes per reduir les diferències de renda i la desigualtat social. En aquest sentit va proposar incrementar del Salari Mínim Interprofessional apel•lant que aquest ha de ser el 60% del salari mitjà del país (com estableix la Carta Social Europea) i no del 40% com en l’actualitat i analitzar propostes com la del 1:12 per reduir la dispersió salarial, amb la qual cosa es reduiria la diferència entre els que guanyen més i els que guanyen menys.

El debat va continuar amb la intervenció del membres de la fila zero i va prendre la paraula el secretari del sindicat català Intersindical-CSC, Carles Sastre, que opinà que la productivitat ha de ser sostenible i sostinguda. Seguidament va parlar Ferran Armengol, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UB, que destacà la labor de l’OIT en l’àmbit de justícia social i va promoure la signatura dels tractats en matèria laboral amb aquesta organització per tal d’aconseguir l’objectiu del treball decent. L’últim participant de la fila zero, Vicenç Tarrats, secretari de Política Territorial del Barcelonès de CCOO, va destacar el valor del treball i del paper del sindicats per tal d’aconseguir un treball decent i d’acabar amb reformes excloents que incitin a la proliferació de treballs informals i el creixement de les desigualtats. Va acabar la seva intervenció donant gran importància a la sostenibilitat ecològica com a factor a tenir molt en compte.

El debat va acabar amb la participació del públic, amb la intervenció d’Ignasi Farreras, exconseller de treball de la Generalitat de Catalunya, que va destacar que la precarietat laboral que vivim ja no té en compte la formació professional, a més va apuntar que també s’ha de incrementar el salaris per aconseguir una major distribució de la renda i va finalitzar accentuant el fenomen de la digitalització com un possible causant de la manca d’ocupació en diferents àmbits laborals.

Finalment, el públic va mostrar el seu interès sobre aquest tema, però hi va haver una forta menció i consens en el tema de la sostenibilitat del planeta i la seva relació amb l’ocupació. Tothom va estar d’acord que necessitem un nou sistema de producció i de creixement econòmic que garanteixi els drets dels treballadors i el treball decent, i que conjuntament aquest nou sistema ha de ser respectuós amb el medi ambient.

També es va fer esment del document elaborat per Justícia i Pau de Catalunya "Crida de Justícia i Pau de Catalunya: Cal garantir el dret a un treball decent" relacionat estretament amb l'acte.


Vegeu l’article “El dret al treball decent a l’agenda internacional de desenvolupament” disponible a: http://www.justiciaipau.org/ca/66-portada/1342-el-dret-al-treball-decent-en-l-agenda-internacional-de-desenvolupament

 

Podeu veure l'acte sencer en aquest link: https://goo.gl/rv7sKP