Des de principi del 2015, la quantitat de refugiats que arriben a Europa ha augmentat d'una manera sense precedents, i ha estat durant els mesos a partir de l'estiu quan hi ha hagut la major quantitat de persones desplaçades. El seu augment és degut a la guerra civil a Síria, d'on sorgeixen el 54% dels refugiats que entren a Europa, i no hi ha senyal que la guerra s’acabi aviat. La majoria dels refugiats utilitzen rutes de migracions marítimes, creuant el mar Mediterrani en bots petits i perillosos per arribar a Grècia o Itàlia. Generalment, no desitgen quedar-se al sud d'Europa, i utilitzen llargues rutes terrestres per arribar a les seves destinacions finals a Alemanya o a altres països del nord d'Europa. Molts d’ells no arriben al seu destí a causa dels grans perills que corren en les diferents rutes de migració. Aquest estiu, el món va ser testimoni de les conseqüències d'aquests perills quan el cos d'Alan Kurdi, un nen siri de tres anys, va ser descobert en una platja de Turquia. Alan, com molts altres refugiats, es va ofegar mentre ell i la seva família tractaven de fugir cap a Europa. De fet, les Nacions Unides va publicar que de 670.685 immigrants que van arribar a Europa des d'octubre de 2015, 3.161 persones han mort, la majoria en la ruta entre Líbia i Itàlia. El nombre de morts anirà augmentant mentre aquesta migració en massa continuï.


La Unió Europea ha tingut intensos debats sobre quina és la resposta adient a la crisi, i diferents països han expressat opinions diverses sobre el nombre de refugiats que estan disposats a rebre. Alguns països europeus senten que tenen una càrrega desproporcionada a causa de les diferències en la grandària del país i els seus ingressos, i han opinat que el nombre de refugiats que els correspon admetre ha de ser menor. Altres països han fet passos concrets per limitar el nombre de refugiats que passen per les seves fronteres. Per exemple, Hongria, un país de trànsit en la ruta dels immigrants cap a Alemanya, va anunciar que construirà una reixa a la seva frontera amb Sèrbia i Croàcia, obligant els refugiats a buscar rutes alternatives cap als seus destins. A causa de les accions i els sentiments variats dels països europeus cap als refugiats, oficials de la Unió Europea estan buscant solucions per trobar asil per a tots els qui arriben. A l’abril, la cancellera alemanya Angela Merkel va proposar un nou sistema de quotes per distribuir refugiats entre els països membres de la Unió Europea. Encara no s'ha arribat a un acord sobre aquest sistema de quotes, i les converses continuen.

Fotografia de Reuters / Laslo Balogh publicada a El PeriódicoFotografia de Reuters / Laslo Balogh publicada a El Periódico

Mentre les institucions polítiques no arribin a un consens sobre les polítiques cap als refugiats, moltes organitzacions estan oferint diverses maneres d’alleujar el seu patiment. Per exemple, l'Església catòlica ha proposat que cada parròquia d’Europa rebi una família de refugiats. Moltes altres organitzacions estan portant a terme campanyes per donar visibilitat a la crisi dels refugiats o estan oferint serveis educatius i mèdics, entre d’altres. Molts civils, tant d'Europa com de fora d'Europa, s'han proposat ajudar els refugiats de maneres molt variades, des de les donacions monetàries fins a voluntariats en camps de refugiats. Les institucions polítiques també han de treballar amb l'objectiu prioritari del bé dels refugiats. Com va dir el papa Francesc al Congrés dels Estats Units: "No ens hem de deixar intimidar pel nombre [de refugiats], més aviat hem de mirar les persones, els seus rostres, escoltar les seves històries mentre lluitem per assegurar-los la nostra millor resposta a la seva situació. Una resposta que sempre ha de ser humana, justa i fraterna. Guardem-nos d'una temptació contemporània: descartar tot el que molesti. Recordem la regla d'or: «Feu amb els altres el que voldríeu que fessin amb vosaltres» (Mt 7,12)”. L'ajuda als refugiats no només aportarà una millora a la societat i l'economia a llarg termini, sinó que és el nostre deure com a éssers humans ajudar en temps difícils els qui ho necessiten.

Informació complementària:

Article escrit per: Gabriella Jassir