Gairebé una quinzena de les principals organitzacions socials espanyoles de defensa dels drets humans i de cooperació al desenvolupament, entre elles Justicia y Paz, han demanat la posada en marxa d'11 mesures durant els primers 100 dies des de la configuració del nou Govern.

En un acte carregat de simbolisme i coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, les 14 ONG han presentat 11 mesures urgents i realitzables davant el Congrés, que en només sis dies coneixerà als diputats i diputades cridats a investir un nou govern per a la pròxima legislatura.
Com a símbol, un sobre de votacions gegant en el que apareixia estampada la frase #RefugioYA. I un objectiu clar: demanar als líders dels partits que concorren a les eleccions generals del pròxim 26J que es comprometin amb una política d’asil i refugi que protegeixi a aquells que fugen de la guerra o la persecució.
Les 14 entitats reclamen que les mesures es posin en marxa durant els primers 100 dies des de la configuració del nou Govern. Són mesures urgents davant una realitat insuportable, en la qual les morts al Mediterrani es compten per milers (gairebé 3.000 només en els sis primers mesos d’aquest any). Hi ha hagut setmanes en les quals han perdut la vida més persones al mar Mediterrani que a l’interior de Síria. Les que aconsegueixen arribar no tenen tampoc moltes opcions: més de 52.000 persones romanen atrapades a Grècia.

Les 11 mesures
Set de les mesures les pot aplicar directament el govern que resulti de les eleccions. Se li demana que compleixi els compromisos assumits per Espanya, que en una primera fase només ha acollit a poc més de 100 persones de les prop de 18.000 previstes de del 2015. A més, s'exigeix que finalment aprovi un Reglament d’Asil, el qual porta ja set anys de demora. Se li demana també que habiliti vies segures i legals per a que les persones refugiades accedeixin a territori europeu sense haver d’arriscar les seves vides (visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar asil a consultes i ambaixades, agilitzar les reunificacions familiars i incentivar programes de reassentament). Tanmateix, es vol que no demorin eternament la resolució de les sol·licituds d’asil, -en alguns casos l’espera supera els dos anys quan la llei estableix 6 mesos màxim-. Finalment, es demana que es fixin en allò que ocorre a Ceuta i Melilla, on sovint s’impedeix que persones susceptibles de sol·licitar protecció internacional puguin fer-ho.

Per suposat, la Unió Europea hi juga un paper central ja que té l’obligació de respectar els drets humans de les persones refugiades – pels convenis que ha signat- i a més té la capacitat d’acollir-les, donat que el milió de persones que van arribar l’any passat tan sols suposa el 2% de la població europea. No obstant, Europa està fallant i Espanya ha d’impulsar un canvi radical. En aquest sentit, les ONG han reclamat als partits polítics i al nou Parlament que impulsin l’activació de la Directiva de Protecció Temporal, que estableix un dispositiu excepcional en cas d’àmplies arribades a la UE i que no es comprèn per què no s’està utilitzant. Les entitats promotores exigeixen a la UE que protegeixi a les persones més vulnerables, com els menors, dones o aquelles que pateixen malalties, i que no signi acords amb tercers països que no protegeixin a les persones migrants i refugiades, seguint el model subscrit amb Turquia el passat mes de març. I per suposat, que fomenti relacions internacionals que combatin les causes que provoquen les migracions forçades i respectin els drets humans de manera universal.

ONGs signants: Accem, Cear, Confer, Coordinadora de ONG para el Desarrollo, Consejo General de la Abogacía Española, Jesuitas Social, Justicia y Paz, Médicos del Mundo, Oxfam Intermón, Plataforma del Tercer Sector, Red Acoge, Red Solidaria de Acogida, San Carlos Borromeo, Save the Children

Podeu trobar el comunicat de Justicia y Paz aquí

Imatge propietat d'Oxfam Intermón