Ahir dia 20 de juny, va morir la nostra companya i amiga Pepa Ballada Serra (1921-2016), membre destacada de Justícia i Pau de fa més de trenta anys.

Nascuda a Sant Celoni, l’any 1922 però resident a Barcelona, va entrar en contacte amb Justícia i Pau en els anys 80. La seva primera implicació va ser la responsabilitat d’impulsar i gestionar l’Arxiu de Documentació de l’entitat. El 1989 va iniciar, juntament amb altres companys preocupats per la pobresa i l’exclusió social, la Comissió de “Quart Món” de Justícia i Pau, dedicada durant més de vint anys a sensibilitzar socialment i a denunciar aquesta problemàtica. Els seus coneixements sobre aquesta realitat (fonamentats en el contacte directe, doncs escoltava activament qualsevol persona que li demanés ajuda), la seva generositat, la seva empenta i el seu inconformisme la van convertir aviat en un dels motors de la Comissió. Va treballar incansablement en l’organització de les trobades convocades per Justícia i Pau amb entitats del mateix camp i amb grups polítics anomenades “Parlaments de la Fraternitat”, així com en molt diverses campanyes, exposicions i manifestacions, com també anualment en les “Jornades de Quart Món de Justícia i Pau”.

El 1998 va ser cofundadora, amb en Sebastià Benet, de la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne, iniciada per Justícia i Pau i altres organitzacions (Caritas, UGT, CCOO, OCUC i FAVB) preocupades pel problema de l’habitatge al nostre país. La Plataforma, encara avui activa, ha treballat des d’aleshores per tal d’evitar els desnonaments per manca de pagament del lloguer i aconseguir un habitatge social per les persones desnonades o en risc d’exclusió residencial.

La Pepa Ballada va ser des de l’inici una de les representants de Justícia i Pau en la Plataforma, des d’on es van realitzar múltiples accions d’incidència política davant l’Ajuntament de Barcelona, el Patronat Municipal de l’Habitatge, la Generalitat i el Parlament de Catalunya, en el qual la Pepa va fer una abrandada intervenció oral durant una compareixença que va ser molt celebrada i recordada.

Persona de gran caràcter, lluitadora incansable, va desenvolupar una gran activitat des de la Plataforma fins gairebé els 90 anys d’edat, viscuda sempre amb gran apassionament. La Pepa ha pogut veure un dels fruits del treball d’aquests anys, la recent constitució a instàncies de la Plataforma i altres entitats, del Fons d’habitatge de Lloguer destinat a polítiques socials.

Els companys de Justícia i Pau que més la van tractar subratllen la seva autèntica preocupació per les persones en situació precària, a les quals s'apropava, escoltava i ajudava amb recursos propis, així com el seu treball constant per fer arribar a les administracions les mancances de tota mena de la nostra societat. Recorden bé la seva fe viscuda en profunditat, dia a dia, amb la meditació, la lectura i la pregària. I destaquen també el seu gran amor a la seva terra i la seva llengua.

El passat mes de gener, durant el sopar anual dels amics de Justícia i Pau, la Pepa Ballada va rebre el reconeixement de l’entitat per la seva llarga activitat solidària.

Des de Justícia i Pau volem expressar el nostre agraïment i admiració per la seva immensa tasca, que sempre ha estat i serà un referent per nosaltres. La tindrem sempre present en el record i en la nostra pregària.

El funeral tindrà lloc demà dimecres, 22, a les 10h, al tanatori de les Corts de Barcelona.

 

Paraules de l'Arcadi Oliveres, ex-president de Justícia i Pau Barcelona, durant el funeral.

La Pepa,

Què en direm de la Pepa Ballada i Serra en el moment en que deixa aquesta terra?

Sense voler caure en exagerades lloances que se solen donar en actes de comiat, crec que val la pena posar de manifest alguns elements destacats de la seva vida, que ens ha tramès, com a important herència.

Era, sobretot, una persona de caràcter, que defensava amb força les seves idees i propòsits, però sempre oberta al diàleg i al respecte per qui tenia al davant. També cal ressaltar la seva voluntat reivindicativa en favor dels seus companys, com va demostrar cooperant activament en les lluites que duien a terme els funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona en el que havia treballat.

A Justícia i Pau, varem tenir l’oportunitat de gaudir d’una Pepa en plenes facultats, quan s’encarregà de promoure els Parlaments de la Fraternitat, juntament amb en Sebastià Benet i també de la posada en marxa d’una premonitòria Plataforma pel Dret a un habitatge digne que en una acció col·lectiva empresa per Justícia i Pau, Càritas, UGT, CCOO, OCUC i FAVB, pretenia evitar, ja molt abans de que fos un concepte generalitzat, els desnonaments i la promoció, en canvi, d’un Fons d’habitatges de lloguer social. Afortunadament, aquí ens acompanyen molts del membres d’aquella comissió de treball i perquè no dir-ho?, d’il·lusions compartides.

Amb discreció, ajudava a tothom qui podia i practicava una caritat propera derivada d’una fe viscuda interiorment i d’una manera constant. Per altra banda no podem oblidar el seu infinit afecte cap el país en el que vivia i havia nascut. Encara en la darrera conversa que vaig mantenir amb ella fa unes tres setmanes em va demanar pel futur d Catalunya com si jo, pobre de mi, en podés saber quelcom. Però fos com fos la seva visió era clarament esperançada.

Acomiadem doncs a una persona quina vàlua és indiscutible. Com em comentava el seu nebot Jordi era peça angular de la seva família, una germana incondicional, una amiga amb capacitat de convocatòria i, d’una manera molt especial, una ànima engrescadora, en favor dels projectes que implicaven a la gent i que ajudaven clarament a resoldre problemes.

Bon viatge Pepa que segur que el faràs mirant ben amunt però trepitjant al mateix temps, la terra amb els peus.

Arcadi Oliveres
Barcelona, 22 de juny de 2016