Per entendre realment els problemes actuals de la justícia social i les violacions dels drets humans a Haití, és important conèixer els esdeveniments històrics que han portat el país al seu estat actual i continuen tenint un impacte en les relacions d'Haití amb la comunitat internacional.

Haití reclama aproximadament un terç de l’illa La Hispaniola, situada al Carib, els dos terços restants són coneguts com la República Dominicana. Abans de l'arribada de Christopher Columbus a l’illa el 1492, va ser habitada pels indis Taino Arawak, que van ser aniquilats posteriorment i ràpidament com a conseqüència de la brutal esclavitud i de malalties. Van ser substituïts per esclaus africans portats a l’illa a milers.

Al segle XVII, la part de La Hispaniola avui coneguda com Haití va ser conquistada pels francesos i aviat va florir com una de les colònies més lucratives, produint el 40% de sucre i el 60% del cafè consumit a Europa i coneguda com la “Perla de les Antilles”. El 1791, la resistència es va intensificar entre esclaus i ciutadans alliberats de color influenciada per notícies de la Revolució Francesa i va començar la Revolució Haitiana. En 1804, la forta aliança entre esclaus i gent de color va portar a la seva victòria en la batalla de Vertieres, i van aconseguir expulsar els colons francesos, guanyant el títol de la primera República negra lliure al món i el segon país independent en l'hemisferi occidental després dels Estats Units.

Aquest fet va sembrar la por en les ments de les potències colonials, que creien que la notícia podria encoratjar a la rebel•lió de totes les colònies que buscaven la llibertat. Des del seu naixement com a nació lliure, Haití hereta el ressentiment de les potències colonials, que es negaven a reconèixer-la com una nació sobirana o a participar amb ella en el comerç. El 1825 els francesos, amb el suport d’altres nacions poderoses, van estar d'acord a atorgar el reconeixement internacional d'Haití com a país lliure per un pagament de 150 milions de francs per tots els béns perduts durant la revolució, una batalla guanyada justament pels esclaus. Amb l'intent d'assegurar la seva posició en la comunitat internacional, Haití es va rendir davant les pressions internacionals, va fer l'acord amb França i va establir una reputació de deutor perpetu. No va ser fins a 1947, més de cent anys més tard, que Haití va pagar el deute, reduït a 90 milions de francs, esgotant les seves reserves nacionals i prenent nombrosos préstecs amb alts interessos de bancs francesos.

Els efectes de la pobresa van fer Haití vulnerable a la inestabilitat política i econòmica que va conduir a la intervenció estrangera. La infame ocupació nord-americana de 1915 va ser perpetrada per "mantenir la pau i l'estabilitat" quan els Estats Units van proclamar que Haití no podria aconseguir-ho sola. Moltes vegades països estrangers han afirmat el seu paper per interferir en els assumptes polítics i econòmics haitians, sovint per promoure les seves pròpies agendes personals.

Dècades més tard, Haití és coneguda com la República de les ONG, amb més de 10.000 organitzacions no governamentals, moltes de les quals internacionals, operant al país per alleujar la pobresa extrema que és, en gran part, un resultat d'una història complexa d'intervencions internacionals.

Encara que en teoria Haití reconeix les normes internacionals dels drets humans segons la seva Constitució, en la pràctica moltes lleis no es respecten. Institucions de govern inestables i febles, juntament amb recursos econòmics limitats, han fet difícil per al país prioritzar les necessitats del seu poble o resoldre violacions de drets humans. El fracàs de la implementació dels drets humans es manifesta de diverses maneres, però aquest article tractarà de centrar-se en el treball domèstic infantil i el problema de la gran impunitat i falta de rendició de comptes pels abusos dels drets humans.

L'expressió més extrema de violació dels drets del nen a Haití és la persistència de l'ús de restaveks o treballadors infantils domèstics. Aquests treballadors generalment són de famílies amb ingressos baixos i són enviats a famílies d'ingressos més alts per treballar a canvi de la prestació de serveis d'educació, habitatge i atenció mèdica. En molts casos, quan el nen és rebut per la nova família, se li nega l'accés a l'educació i la cura, i és sotmès a treballs d'esclau. S'estima que aproximadament 225.000 nens treballen com restaveks a Haití, la majoria dels quals són nenes que solen ser víctimes d'abús sexual. A Haití, l'edat legal mínima per començar a treballar en els sectors industrials, comercials i agrícoles és de 15 anys, no obstant això, no hi ha fixada cap edat per a serveis domèstics.

També hi ha molts casos d'adopcions defectuosos. Un cas ben conegut és el de Laura Silsby i el New Life Children’s Refuge Organization. El 29 de gener de 2010, disset dies després del terratrèmol de magnitud 7,3 que va devastar el país, un grup de deu missioners baptistes van ser detinguts a la frontera Haití-República Dominicana per intentar passar de contraban trenta-tres nens haitians a un hotel que es va convertir en orfenat a la República Dominicana sense la paperassa necessària o l'autorització per fer-ho. Hi havia proves substancials per mostrar que podrien haver-se produït activitats il•lícites. Als nens no els van permetre creuar la frontera, però molts creuaments d'aquest tipus passen desapercebuts i molts nens estan en perill.

A part dels casos de restaveks i adopcions il•legals, hi ha desnutrició generalitzada i falta d'accés a l'educació per a nens. El 90% de les escoles són administrades pel sector privat, les institucions religioses i ONG que proporcionen serveis limitats, la qual cosa fa difícil rebre una educació a Haití per a persones sense mitjans econòmics. Això dóna lloc a l'aparició de més violacions de drets humans, com el problema dels restaveks.

A Haití, un sistema judicial defectuós porta a molts casos d'impunitat. Sovint hi ha poc o cap registre, recerca o acció judicial després d'un delicte. Potser un dels més infames casos recents d'impunitat és el judici de dictadura dels Duvalier el 2012. Haití estava sota el poder del dictador François Duvalier, "Papa Doc", de 1957 a 1971, i Jean Claude Duvalier, «Baby Doc», de 1971 a 1986, que van ser coneguts per la seva despietada forma d'abordar la dissidència, que va consistir en execucions públiques, tortures, assassinats extrajudicials i milers de desaparicions injustificades de tots els que es van oposar al seu poder.

El gener de 2011, es va obrir un procés penal contra Baby Doc al seu retorn al país, després de passar vint-i-cinc anys exiliat a França, acusant-lo de corrupció, robatori i malversació de fons durant la seva dictadura. Després de les seves nombroses incompareixences a les audiències del tribunal i de declarar-se "no culpable", el cas va perdre impuls i va ser arxivat després de la seva sobtada defunció l'octubre de 2014.

Un altre cas infame d’impunitat és el que afecta a personal de les Nacions Unides. Durant l'any següent al terratrèmol de 2010, una epidèmia de còlera es va emportar la vida de milers d’haitians. Moltes de les denúncies i recerques van revelar amb gran evidencia que la font del cep de còlera era un campament dels Nacions Unides prop del riu Artibonite. Després de diferents investigacions es va descobrir que cascos blaus nepalesos, eliminant deixalles humanes en el riu, van beure de les seves aigües i més endavant van contreure la malaltia que, en conseqüència, es va propagar ràpidament. Després de molts esforços per suprimir o anul•lar aquesta evidència, les Nacions Unides van negar totes les acusacions i no es va van processar cap responsable del dany que es va causar.

La lluita per l'aplicació dels drets humans a Haití és perillosa. Els defensors dels drets humans sovint es converteixen en víctimes de la violència i les amenaces.

En un cas, MalyaVillard-Appolon, defensora dels drets de la dona i dirigent d'una organització que lluita contra la violència basada en el gènere a Haití anomenada KOFAVIV (Komisyon Fanm Viktim Pou Viktim), es va veure obligada a fugir del país després de recurrents amenaces de mort, fustigació i l'enverinament dels seus gossos.

No fer cas de les amenaces sovint condueix a la mort, una gran barrera en la promoció dels drets humans a la nació.

Aquest breu resum i l'estudi de les qüestions relatives als drets humans a Haití està dissenyat per exposar la gravetat dels abusos duts a terme avui, però també serveix per subratllar la necessitat urgent de solucions sostenibles. És important consolidar esforços, perquè l'abundància d'iniciatives d'ajuda desorganitzades o no regulades pot sovint disminuir beneficis reals. És necessari promoure el desenvolupament sostenible a Haití per enfortir la seva economia de la base cap amunt, en lloc de perpetuar l'influx de la caritat estrangera que fomenta solucions temporals i una major dependència.

 

Un article de la Krystelle Rocourt, Nacional de Haití.
Estudiant a la Universitat de Duke (EUA)
Ha fet una estada en pràctiques a Justícia i Pau en el curs 2015-2016


Fotografia: Cité Soleil, Port-Au-Prince (Haiti). Per André Mellagi.