El 17 de desembre de 1985, l'Organització de Nacions Unides va establir el dia Mundial de l'Hàbitat amb l'objectiu d'exhortar els governs a prioritzar els programes de desenvolupament i assistència en l'esfera dels assentaments humans como a mitjà per promoure el desenvolupament econòmic i social.

A la resolució es recorda els esforços realitzats per promoure programes i ajudes econòmiques, i s’insta la comunitat internacional a considerar la possibilitat d'adoptar estratègies creditícies més flexibles per als projectes i programes d'assentaments humans.

La Declaració Universal de Drets Humans de 1948 reconeix el dret de tota persona a un nivell de vida adequat que li asseguri l'habitatge (art. 25), i també la Convenció de Drets dels Infants de 1989 estableix que els estats han de prendre les mesures apropiades per assegurar als infants una vida digna, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l'habitatge (art. 27).

En l'ordre intern, la Constitució Espanyola, en l'art. 47, i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en l'art. 26, reconeixen el dret a l'habitatge digne de les persones que viuen al país. I també diverses normes tracten el tema de l'habitatge per assegurar que tot ciutadà en tingui.

Malgrat la diversa normativa, la manca d'habitatge és una qüestió que afecta milers de persones en el nostre país. És notícia habitual el desnonament de famílies per manca de pagament de les hipoteques o dels lloguers. Les famílies desnonades queden en una delicada situació social i personal.

Hem de tenir en comte que l'habitatge no és només un lloc on resguardar-se del fred o de la pluja. L'habitatge és la casa on les persones i les famílies desenvolupen la seva vida, on guarden el seu secret, la seva intimitat. Fer fora algú de casa seva suposa fer-li perdre la intimitat familiar i el seu entorn social. Per a un infant suposa també perdre les seves arrels socials, ja que la seva experiència del món se situa en el barri on viu.

És cert que el procés judicial de desnonament d'una família s'inicia a causa de no haver complert el seu compromís de pagar el lloguer o el préstec. Aquí entren en col·lisió uns altres drets: el de cobrament del deute i el de propietat.
Davant d'aquestes circumstàncies, la societat organitzada ha d'assegurar el respecte als drets de totes les persones.
Ningú ha de quedar lliure de complir els seus compromisos, però tampoc ningú no s'ha de quedar vivint al carrer per haver perdut l'habitatge, i ningú s'ha de trobar exclòs de la societat per un deute.

El risc que pateixen els infants en perdre la seva casa amb "tot" el que això comporta és greu. Perdre la seguretat i la confiança en el seu entorn més proper els pot marcar negativament per sempre. La Convenció de Drets dels Infants, ja citada, en el seu article 3 estableix que, en totes les actuacions fetes per les institucions públiques o privades que afectin un infant, s'haurà de tenir en comte el seu interès superior. No hi ha dubte que en un desnonament que afecta uns infants no s'ha respectat el seu benestar.

Aquí pot entrar en col•lisió el dret del propietari i el dret que té tota persona a un habitatge digne. Però, arribat el cas, haurem d'afegir el respecte a l'interès superior de l'infant. Aquest és un dret dels infants, però també és una obligació dels adults individualment i de la societat col·lectivament. Tots tenim l'obligació de protegir la infància de qualsevol risc i de procurar que tingui tots aquells elements materials i espirituals que li permetin desenvolupar-se amb normalitat, com diu la Declaració de Drets de la Infància de Ginebra, de 1924, en el seu article 1. Sens dubte, l'habitatge és un element material importantíssim.

També els tribunals de justícia s'han manifestat al respecte en suspendre les execucions dels desnonaments en aquells casos en què a l'habitatge hi hagués infants, precisament per protegir el seu interès superior, i instant les administracions de l'àmbit social a proporcionar a la família un habitatge digne.

En resum, la societat ha de protegir els drets més elementals de les persones, assegurant una vida digna fins i tot a les capes més humils o més fràgils de la població.

Xavier Puigdollers membre de la Comissió Habitatge Digne i membre de la Comissió de la Infància.

29/09/2016