Les 21 persones delegades de les Comissions de Justícia i Pau d’arreu d’Europa es van reunir, a principis d’octubre, a la localitat de Schengen, a Luxemburg, per seguir amb la tasca d’explorar els reptes sobre seguretat als quals s’enfronta Europa. Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau Barcelona, va participar en els actes en nom de la comissió de Justícia i Pau Barcelona.

La conferència, presentada amb el nom de ‘La seguretat a Europa: responsabilitat dels estats, de la UE i de la ciutadania’ es qüestionà aspectes com els nivells de la seguretat en el bé comú, com garantir la seguretat sense perjudicar la llibertat i la justícia, quines responsabilitats s’aposten i quines són les seves implicacions en el desenvolupament de les relacions internacionals en diversos aspectes, com l’acollida dels refugiats que fugen de l’horror i la guerra degut al terrorisme i la seguretat en el maneig de la por en els mitjans de comunicació i en el discurs dels polítics.


Podeu llegir la declaració final de Comissions de Justícia i Pau Europa a continuació:

 

 


Conferència de Comissions de Justícia i Pau d'Europa

“La seguretat a Europa: responsabilitat dels estats, de la UE i de la ciutadania"

Luxemburg, del 30 setembre al 3 octubre de 2016

DECLARACIÓ FINAL


En l'Europa d'avui, moltes persones estan molt preocupades per la seguretat. Les seves preocupacions estan justificades. Des dels atacs terroristes a la guerra cibernètica, des de la crisi de les persones refugiades a l'efecte del canvi climàtic, des de l'augment de la desigualtat econòmica i la injustícia social als alts nivells de desocupació, des de la crisi del deute sobirà al Brexit, la ciutadania europea enfronta desafiaments d'ordre social, cultural, econòmic i polític que han garantit la seguretat a Europa en els últims temps.

La seguretat és essencial i positiva. Protegeix la dignitat humana a fi que pugui desenvolupar-se. És una condició prèvia per a la llibertat i per a la cerca del benestar i la felicitat. Per això, la veritable seguretat ha d'estar enllaçada amb el respecte als drets humans i a la justícia (cf. Gaudium et spes, 78 i 81).

Quan la seguretat es distancia de la justícia i dels drets humans perd aquest valor positiu. En el seu lloc, limita la resta, impedeix l'intercanvi mutu i amb el temps es converteix en un nou motiu de conflicte i divisió. La veritable seguretat només pot existir en la pau, i la pau abasta la possibilitat de viure amb el proïsme -fins i tot arribar a estimar-lo, qualsevol que sigui la seva nacionalitat, color, religió o condició econòmica.

Per tant, les mesures per protegir la seguretat han de ser proporcionals al respecte cap a la justícia i els drets humans. Quan les lleis reivindiquen la dignitat de la persona humana, reuneixen a la societat en el respecte mutu. Quan no ho fan, disminueixen l'estat de dret i soscaven la cohesió social. Tot això també és cert en el dret internacional.

Advertim en contra de la idea que Europa pot aconseguir la seguretat per si mateixa mitjançant la construcció de murs. La naturalesa de les amenaces a la seguretat d'Europa és massa diversa i molt complexa perquè els murs siguin eficaços. En el seu lloc, els murs exclouen i discriminen, i creen una sensació d'injustícia. La seguretat per a Europa solament s'aconseguirà quan tots els habitants d'aquest món puguin percebre just l'ordre mundial.

És per això que la seguretat d'Europa es veurà reforçada per mesures que facin el món més just. Les institucions europees han de seguir buscant més enllà de la crisi immediata per fer front a les seves causes reals. Això exigeix noves idees que tinguin en compte la nova realitat: que vivim en un món limitat, no il·limitat, de recursos; que un ordre mundial basat en estats territorials no pot controlar el ciberespai. No oblidem que les amenaces a la nostra seguretat sorgeixen tant - si no més – des de dins de la nostra societat com des de fora.

La seguretat també és una percepció subjectiva. La vida és fràgil; mai podem tenir seguretat completament. Si tenim por i ansietat, independentment de com sigui de proper o real un perill, llavors sentim inseguretat. Hem de ser capaços de distingir entre preocupacions fundades, amenaces reals i pors profundes sense fonament sobre el futur o de terceres persones.

Advertim, per tant, en contra dels temors exagerats d'amenaces a la nostra seguretat que ens impedeixen aprofitar les oportunitats positives de l'actualitat. La pau és un estat molt més ampli que la seguretat. El nostre objectiu ha de ser per tant assegurar que cada persona pugui viure-la i viure la seva vida amb dignitat. Quan els estats lluiten per garantir la seguretat, la consecució de la pau depèn encara més de la responsabilitat individual dels habitants de la societat en la qual vivim. Com a persones cristianes, estem cridades a donar testimoniatge en la societat, amb les nostres decisions i comportaments diaris, per aconseguir que es respecti la justícia i la dignitat humana i, així, es proporcioni una veritable seguretat de forma global.

Fem una crida a:

- La UE i els estats europeus perquè adoptin veritables polítiques de pau, basades en el desenvolupament humà integral, i un estil de política no violenta que respecti la dignitat de cada persona.

- Els polítics i membres legislatius de tots els nivells perquè s'assegurin que les lleis que adopten, les posicions que prenen i el llenguatge que usen es basen en el respecte a la dignitat humana i al principi d'estat de dret, més que reflectir una noció de seguretat reduïda i d'autodefensa.

- Als acadèmics perquè analitzin nous conceptes sobre els reptes actuals i que ofereixin una perspectiva per a tothom.

- Als professionals dels mitjans i als cada vegada més influents promotors dels mitjans socials per desenvolupar un major sentit de la responsabilitat ètica, per denunciar les expressions d'odi, evitar el foment d'estereotips, i per mostrar sempre el rostre humà de la història que volen explicar.

- A l'Església per complir la seva vocació com un sagrament de la pau al servei del món, un signe visible i exemple de com el respecte als drets humans i la justícia, juntament amb la seguretat, proporciona les bases per a una pau veritable.

- A tota la ciutadania per realitzar-la i completar la responsabilitat individual de construir una comunitat més segura i pacífica a través del diàleg i un esperit de fraternitat amb el nostre veïnat.

 

Luxemburg

3 d'octubre de 2016