Article d’opinió de Carme Altayó, membre de la campanya #ConflictMinerals de Justícia i Pau, amb motiu del seu viatge a la República Democràtica del Congo aquest passat setembre.

“Ja n’hi ha prou, el president ha de sortir”: és el sentir del poble congolès


A menys de tres mesos del termini establert perquè el president Kabila acabi amb el segon dels dos mandats que li permet la constitució, la situació de la R. D. Congo s’agreuja davant la negativa del president a convocar eleccions i abandonar el poder.

Malgrat no tenir una posició comuna quant a possibles terminis de la suposada transició i la viabilitat de les eleccions, l’anomenada oposició, la societat civil i la CENCO (Comissió Episcopal Nacional du Congo) estan disposades a dialogar amb el Govern, tot i així, sempre que s’estableixin determinades mesures que permetin garantir l’alternança en el poder, la celebració de les eleccions i la sortida del president. Unes mesures que ni Kabila ni els seus consellers estan disposats a considerar.

Els moviments a l’est del país, a la província del Nord Kivu, porten a pensar que el Govern actual té una estratègia d’actuació molt diferent a la que aquests grups proposen. Kabila visita els seus veïns Museveni i Kagame, es produeixen atacs a la població de Beni-Lubero, hi ha una presència de l‘ADF-Nalu i les FARDC a totes les vies d’accés de Uganda-Congo i s’ha reactivat la violència a la població civil a mans dels FDLR a l’interior de la província.

A més, fa poc ha arribat un grup armat de cinc-cents sudanesos a Goma que alimenten la suposada inestabilitat de no permetre les futures eleccions i posen de manifest, alhora, que l’est del país és un foc que cal apagar. Unes tàctiques que, com en anteriors ocasions, distrauran l’atenció d’altres moviments d’àmbit nacional que podrien condicionar el futur del país.

Ara bé, l’opinió de la població davant d’aquesta situació és clara: “Nosaltres no sabem res del seu diàleg ni dels seus acords ni condicions, només sabem que el 20 de desembre Kabila ha d’haver abandonat la presidència. Si no, estem disposats a tot”. Un cop més, la població de la província del Nord Kivu s’exposa a la repressió de la violència.

La població no està al corrent de la trobada entre el president Kabila i el Papa Francesc, ni de les gestions que s’estan portant a terme en l’àmbit internacional, com és el cas de l’ambaixada americana i la seva retirada de funcionaris, i el consells als seus compatriotes d’abandonar el país. Amb tot, hi ha una pressió sobre el govern de Kabila? El que és evident és que els congolesos i les congoleses estan abocats de nou al caos. “Som un moviment de joves per la pau, però som joves que mai hem viscut en pau” afirma Serge, un noi jove que forma part del moviment ciutadà anomenat LUCHA i que resumeix, amb les anteriors paraules, el que viu el país des de fa més de dues dècades.