El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha celebrat el seu 30è aniversari a Girona acompanyat de les entitats impulsores del projecte social i la presència de Carles Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya. El llarg de la celebració es va agraïr la feina portada a terme pel Fons i es va deixar constància dels reptes futurs que caracteritzen el món actual tan globalitzat.

El naixement del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament el 5 de juliol de 1986 va coincidir amb les primeres campanyes organitzades per la societat civil per destinar el 0.7% del PIB als països empobrits. És llavors quan, a Salt (Girona) s'apleguen 27 organismes socis i una junta executiva formada per 6 ajuntaments (Arbúcies, Olot, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa) i tres entitats (Justícia i Pau, Ciemen i Càritas Diocesana) per iniciar aquest fons local i solidari amb el Sud. 

Al llarg d'aquests 30 anys, el Fons Català ha donat el seu suport a gairebé 3.000 projectes de cooperació i de sensibilització i educació al desenvolupamnet i ha coordinat els esforços dels ajuntaments catalans en diverses campanyes d'emergència i reconstrucció d'Amèrica Central, Kosovo, Marroc, Sud-est asiàtic o Haití, entre d'altres. Avui dia l'organització compta amb 315 organismes associats, molts d'ells ajuntaments però també consells comarcals, diputacions, 13 entitats i ONGs d'arreu del territori. 

A continuació us deixem el discurs de Jordi Planas, membre de Justícia i Pau Girona i una de les persones impulsores d'aquest projecte:

 

"Sr. President de la Generalitat de Catalunya, amigues i amics del Fons Català.

Gracies per la invitació..

El temps obliga, el meu parlament serà breu. Començant pel principi hem de viatjar fins el 15 d’octubre de 1981 quan Justicia i Pau va anunciar l'inici de la campanya "Objectiu 0.7%". Es tractava d'exigir a l'Estat Espanyol que complís les resolucions de Nacions Unides que demanaven als països industrialitzats que destinessin com a minim el 0.7% del Producte Interior Brut a pal·liar les necessitats dels països més desfavorits. Amb la transparència i la qualitat com a armes, a més la campanya es va marcar uns altres objectius que passaven per la sensibilització i l' activació de l'acció ciutadana, per potenciar l’educació pel desenvolupament o la lluita per la igualtat entre els pobles. Tot i que sabíem que el 0,7 % no solucionaria els problemes dels països empobrits, també sabíem que era un primer pas , pensàvem que serviria per conscienciar el teixit social i cridar, ben fort, que per canviar la situació calia un ordre internacional més just.

A les comarques gironines. L'ajuntament d'Arbúcies, a les hores governat per Jaume Soler i la CUPA , va actuar com a punta de llança i així, després, que destinés un 0,3 % del pressupost municipal a cooperació internacional, molts altres consistoris es van afegir a una proposta que va anar agafant cos i després d'una primera reunió a Arbúcies celebrada al juny del 1985, un any més tard, a Salt, es va convocar l’Assemblea Constituent del Fons Català de Cooperació.

Amb el lema, “0,7 % una qüestió de justícia”, la campanya es va allargar fins l'any 1994 quan es van plantar més de seixanta tendes al Parc Central de Girona . Avui quan la crisis ens ha arrossegat a la complicada situació que estem patit no renunciem a cap principi fundacional, cap i la fi, es continuen mantenint les causes de la injusta distribució de la riquesa que tant durament han colpejat a casa nostra i arreu del món.

I ara, on som? Què fem? Estem vivint temps de neoliberalisme, individualisme i consumisme, tres elements que estructuren un pensament dominant que treballa per fer amagar el que és el primer problema de la humanitat, la pobresa, les desigualtats socials que fan que 1% ric de la població posseeixi el 50 % de la riquesa del món. Són xifres esfereïdores, davant de les quals no ens podem resignar.

És per això què ens hem de sobreposar a l'actual missatge que neix de les xarxes i els mitjans de comunicació lligats al poder i dir que no ens resignem, que és urgent canviar les regles, reactivar el pensament crític i mantenir la resistència. Ho hem de fer des del convenciment que encara que la nostra lluita sembli un gra de blat, saben que molts grans fan un graner i ajuden a canviar mentalitats.

I tenim els instruments, el principal la solidaritat internacional que ens ajuda a lluitar tant contra aquest sistema econòmic que fomenta la desigualtat i la ignorància, com contra les crisis climàtiques que porten la terra a la mort lenta o a la manca de motivació d'uns moviments socials que volen domesticats, poc reivindicatius. Com en Raimon jo dic no i afegeixo que aquesta etapa difícil i complicada requereix saber moure el timó i apuntar bé per no errar. Hem d’entendre la cooperació descentralitzada com una proposta de treball i canvi que funciona gràcies a l'acció conjunta de grups de base, institucions locals i organitzacions no governamentals.

Estic convençut que en els darrers trenta anys la situació del món no ha millorat, però també que gràcies a la persistència i la feina feta pel Fons Català no tant sols mantindrem alçada la bandera contra la desigualtat i a favor de la justícia social, sinó que la les noves generacions veuran com les llavors plantades es transformen en realitats.

La nostra hora

És tard
pero és la nostra hora,
És tard
però és tot el temps que tenim a mà per fer el futur,
És tard
pèrò som nosaltres aquesta hora tardana,
És tard
però es matinada si insistim una mica.

Pere Casaldàliga"

 

Jordi Planas Bosch (Justícia i Pau de Girona)