El passat dilluns 13 de desembre vam tenir la tercera xerrada del Cicle dels Dilluns dels Drets Humans que organitzem juntament amb Mans Unides i Cristianisme i Justícia. Sota el nom “Quan les fronteres es converteixen en murs. Com afecten els drets humans les polítiques migratòries d’Europa?” vam tractar la situació que es viu actualment a les portes d’Europa: tractats, fronteres tancades i vulneracions dels drets humans a milers de persones.

La conferència va reunir moltes persones interessades en entendre i reflexionar sobre la política europea que no fa més que augmentar els perills i els sofriments per a refugiats i emigrants, persones que han vist els seus drets humans cada vegada més vulnerats. Lorenzo Gabrielli, investigador associat a IEMED i investigador a GRITIM-UPF conjuntament amb Gonzalo Fanjul, investigador i activista, col·laborador del programa de migracions en el Center for Global Development van ser els dos professionals convidats per dialogar sobre els moviments d’emigrants del segle XXI. El moderador convidat per guiar l’acte va ser Carles Solà, director del programa Tot un món de TV3.

Precisament Carles Solà va iniciar la conferència fent una comparació de les conseqüències migratòries de la guerra civil amb el que passa actualment. “Perquè estem creant una Europa amb fronteres? De qui ens protegim?” es preguntava. Abans de donar el torn a Lorenzo Gabrielli denunciava que un cop acabada la Segona Guerra Mundial tots els països emergents es van comprometre a refugiar tots els emigrants, cosa que actualment no s’està fent i han trencat, així, la seva paraula.

La dificultat dels refugiats per obtenir un visat i els acords internacionals secrets van ser el focus central de l’exposició de Lorenzo Gabrielli. Va explicar que les regions amb més demanda per obtenir un visat són: l’Àsia, Àfrica i pròxim Orient. Aquestes persones s’han d’acostumar a tràmits de llarga durada i molt burocràtics. Si no fos suficient haver de moure tants fils per aconseguir entrar a un país, des de fa uns anys existeixen el que s’anomenen acords bilaterals entre els països europeus i els països empobrits amb forts índex d’emigració per controlar la gestió dels emigrants. Acords basats en la ideologia d’estendre les fronteres europees a l’Àfrica o Àsia perquè siguin aquests països els encarregats tan de regular els fluxos al territori d’origen dels immigrants amb destí a Europa com per evitar que els emigrants arribin a territori europeu. Gabrielli va exposar diferents acords com Espanya – Marroc, Itàlia – Líbia i Espanya – Mauritània. Uns acords discrets i secrets que no es sap si vulneren o no els Drets Humans, on els països d’origen accepten controlar el flux d’emigrants.

Quina és, doncs, l’acció de la Unió Europea? Incentivar FRONTEX, l’agència europea que gestiona les fronteres i costes. El seu ingrés ha estat, tal com explica Gabrielli, molt més elevat que els diners destinats a la pròpia INTERPOL, la policia europea que vetlla per la seguretat interna entre els països.

Per la seva banda, Gonzalo va realitzar una lectura de la situació dels emigrants a Europa. PorCausa, l’organització on treballa investigant i fent periodisme sobre la situació i causes de la crisi dels refugiats i emigrants, li fa pensar en tres cicles de gran magnitud que tenen efecte en aquests moviments de persones. El primer, un “debat sobre la mobilitat humana: 255 milions de persones s’estan movent en el món, tots emigrants en el planeta on vivim” comenta. El segon, un “desplaçament forçós” com l’anomena amb les seves paraules pel fet que les persones es mouen per causes “climàtiques i per evitar les guerres” dels seus països. I tot plegat alimentat d’un tercer cicle, el “populisme que remet al dret del territori en els individus de fora del territori”, segons Gonzalo. Per ell, aquest populisme (ideologia que, entre d’altres, segueix Donald Trump, el pròxim president dels EUA) ens permet acceptar com a nació que “tenim el dret a no deixar entrar a algú altre en el nostre territori”, fet denigrant que per l’investigador “vulnera totalment el dret a la prosperitat d’una persona”.

“Estem davant de la tragèdia humanitària que no té precedents des dels anys 40 a Europa” aclareix Gonzalo. “Aquest populisme ja existia a Europa abans que Donald Trump fos el president dels Estats Units: Mariano Rajoy ja porta reduint les ajudes als serveis socials i tancant les portes dels emigrants des de fa temps” afegeix l’investigador.

Lorenzo Gabrielli i Gonzalo Fanjul, encara que utilitzant uns enfocs molt diferents per la seva intervenció, estan d’acord en una cosa: les horribles accions de la Unió Europea. Lorenzo recordava una xifra esfereïdora al llarg del seu discurs: 16.250 morts del 1993 al març 2012 a la mar mediterrània. “Aquesta dada no conté les xifres de la crisi dels refugiats fins el 2016” comenta. “L’obsessió de controlar els fluxos migratoris no s’està gestionant de forma correcta, augmenta el nombre de morts i els governs europeus no controlen en absolut la situació actual” conclou Lorenzo. Gonzalo afegeix: “La Unió Europea no ha après a gestionar un tema social i econòmic. Fracassa en posar en marxa les institucions i Espanya avergonyeix amb el seu paper”. El periodista es preguntava: “Com introduirem el dret a emigrar? La obligació a acceptar? No el dret a sortir dels immigrants, perquè això ja existeix, sinó el dret i el deure d’acceptar per part de tots els països europeus”.

Les exposicions dels dos investigadors van acabar amb una interpretació de Fanjul també compartida per Gabrielli: “Els governs poden al·legar i augmentar el preu dels visats i moviments, però no podran aturar-lo. Quan comencin a acceptar aquests dos fets es podran establir unes polítiques necessàries i idònies. És necessari, doncs, una pedagogia pública i sentir la transformació emocional i cultural pensant que tots som immigrants i tots, algun dia, o ja ens hem mogut o tindrem la necessitat de moure’ns”.

 

Aquesta xerrada va ser l’última de de l’any 2016, però si voleu saber quines estan programades per continuar el Cicle dels Dilluns dels Drets Humans el 2017 podeu consultar a l’enllaç anterior.

 

Ariadna De Salsas, @AriadnaDeSalsas