Malgrat l’inici de l’any i un cop tornant a la rutina laboral, la sala d’actes s’ha omplert per seguir amb el Cicle dels Dilluns dels Drets Humans que organitza Justícia i Pau, juntament amb Cristianisme i Justícia i Mans Unides cada mes durant tot l’any. La quarta sessió no es presenta fàcil: es tracta d’un tema complicat, difícil d’explicar amb totes les terminologies que es desprenen d’ell: el deute és el protagonista d’aquest dilluns 9 de gener, presentat sota el títol “El deute: senyor de les nostres vides. Com afecta el deute la nostra democràcia?”

Josep Cabayol, el moderador d’aquesta xerrada i president de Solidaritat i Comunicació (SICOM), dóna pas directament a la primera ponent de l’acte. Iolanda Fresnillo, membre de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute inicia l’explicació recordant que existeix una “crisi sistèmica de massa endeutament nascuda després de les ajudes del Fons Monetari Internacional”.

Amb una mirada enrere a la història, l’activista social ens cita Thomas Sankara, polític i líder de Burkina Faso en els anys 80, quan comentava que “el deute és heretat de règims anteriors”. Fresnillo ens convida, doncs, a analitzar els orígens del deute: amb quins interessos, quins crèdits s’han donat...amb una comparativa: si el teu veí et deixa diners i els has de tornar, aquest et vigilarà per saber si treballes de valent per retornar-los el més aviat possible. Aquesta base és el que passa entre països i el Fons Monetari Internacional, els bancs internacionals, nacionals i així, arreu del món.

Iolanda Fresnillo: “Crec en l’impagament del deute il·legítim”

D’altra banda, existeix el que s’anomena la legitimitat del deute. Aquest es paga perquè estem en una democràcia i així queda constituït. El deute, segons Iolanda, és “necessari per diferents institucions per tal d’aconseguir exercir tasques. No sempre és negatiu”, doncs. Succeeix, llavors, el que s’anomena el “deute il·legítim, aquell que no s’ha usat en benefici a la població” comenta Iolanda. Com a membra de la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute deixa clara quina és la seva posició: creu en “l’impagament del deute il·legítim”.

Com volen aconseguir aquest objectiu des de la Plataforma?Creant un control de capitals, amb un bon model de fiscalitat i banca pública. Com ho fan? Segons l’experta “aprenent amb l’experiència tan dels èxits com dels fracassos dels diferents països, reconstruint xarxes internacionals per lluitar contra la deutecràcia i, sobretot, proposant l’Auditoria Ciutadana”. La raó fonamental de la Plataforma la qual forma part: una auditoria que serveixi per entendre, entre tots els ciutadans, com s’ha acumulat el deute. Conclou, uns minuts més tard del temps previst, que és una “eina de comprensió del que ha passat amb el deute”.

Guillem López Casasnovas és catedràtic d’economia a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i el següent ponent de la xerrada. Casasnovas puntualitza que és “necessari tenir una precaució amb el llenguatge del deute en els mitjans de comunicació, ja que es mesclen el deute públic i el total, l’estranger amb el dels ciutadans i els seu governs, entre d’altres terminologies”.

Guillem López: “Un país que vol ser sobirà ha d’ingressar el que és capaç de gastar”

Segons l’expert en economia, el deute “pot ser bo o dolent en funció de quina despesa afronta i les funcions que pot tenir. S’ha d’ingressar el que un país és capaç de gastar si es vol ser sobirà”. És important la idea de la solidaritat en el deute: generacions que, com comentava Iolanda, han de pagar un deute de règims anteriors.

Segons el catedràtic “el deute que finança un capital o un recurs del país és important. L’acord del pagament del deute esmenta que bona part de la inversió la pagui la generació actual i, l’altra part restant les generacions futures”. Llavors, quin paper té el que l’expert anomena la “solidaritat generacional”? Comenta que “el dèficit d’un país continuarà existint malgrat hi hagi una bona activitat econòmica, és a dir, igualment que hi hagi ingressos i despeses. El cas de l’estat espanyol, per exemple, és que gasta més del que ingressa.”

El deute pot ser bo o dolent en un país, però la qüestió rau en que existint una causa justa per endeutar-se encara es gasta més del que s’ingressa i es deixa tot a càrrec de les generacions futures, persones que hauran de pagar el deute amb els seus impostos més els interessos provinent dels acords prèviament creats.

 

Ariadna De Salsas, @AriadnaDeSalsas

[Si voleu més informació sobre les següents xerrades del Cicle dels Dilluns dels Drets Humans al llarg del 2017 podeu consultar a l’enllaç.]