Justícia i Pau denuncia l’assassinat d’Antonio Trejo, advocat defensor de drets humans víctima dels conflictes dels camperols a Hondures

Els camperols de la regió hondurenya del Bajo Aguán porta més de 40 anys vivint una situació d’abús i violència per part de grans empresaris amb el consentiment del Govern i l’Administració de Justícia. Els defensors dels drets humans de la zona, com Antonio Trejo, han patit greus represàlies.

 

País Hondures
Tipus de violació de DH Amenaces, lesions, assassinats, assetjament judicial
Víctimes Camperols i defensors de Drets Humans
Accions de denúncia Pressió mediàtica, política i social.
Incidència d’institucions internacionals (CIDH, CEJIL, HRW...)


Des de Justícia i Pau denunciem la situació que s’està vivint a la regió del Bajo Aguán, a la ribera del riu Aguán (Hondures), des de l’any 2009, arrel del cop d’Estat que va patir el país. És per això que la nostra Comissió de Drets Humans s’ha posat en marxa per denunciar aquesta situació tan greu, amb l’objectiu de fer pressió per tal que el sistema judicial hondureny li posi fi i prengui les mesures necessàries per a que casos com aquest no es tornin a repetir.

Durant la dècada del 1970 va tenir lloc una reforma agrària gràcies a la qual els pagesos de la zona, que portaven anys treballant i vivint a les terres, se’n van fer propietaris. No obstant, a l’any 1992, es va promulgar una llei que va generar una concentració de la titularitat de les terres en mans de pocs terratinents. Aquest traspàs de la propietat va anar envoltat de maniobres fraudulentes, que minvaven més i més els drets dels camperols.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va realitzar unes anàlisis on assenyalava la publicació de la “Ley de Modernización y Desarrollo del Sector Agrario” com l’inici de les disputes, ja que, d’ençà d’aquesta llei, membres de les cooperatives camperoles han estat durament reprimits per tal que venguin els seus terrenys a companyies de concentració de terres agràries.1

Arrel del resultat de l’esmentada llei, el Sr. Antonio Trejo, advocat i defensor dels Drets Humans, va iniciar una sèrie de procediments judicials en defensa d’aquesta injustícia, que va culminar en tres sentències en favor dels drets dels pagesos. Les sentències van esdevenir fermes perquè els empresaris no les van recórrer.

Val a dir que, durant els procediments judicials, el Sr. Trejo va patir tota mena d’amenaces de mort, i per més que va denunciar-ho i va sol·licitar l’adopció de mesures de protecció, les autoritats hondurenyes no en van fer cas. Fins i tot la CIDH va recomanar a Hondures, sense èxit, oferir protecció especial cap a aquestes persones defensores de drets humans de la regió, així com els seus familiars.2

Al juliol de 2012, quan ja s’havia retornat la propietat de les terres als camperols, tot i que, completament fora de termini, els empresaris van interposar un recurs d’empara, i de manera irregular van aconseguir una resolució favorable als seus interessos, de manera que, un altre cop, es va retirar la propietat de les terres dels camperols, desallotjant-los de manera violenta.

Davant de totes les irregularitats que s’havien comès durant aquest procés, els camperols van acudir a l’agost de 2012 a la Corte Suprema de Justicia, a la capital de l’Estat, on se’ls havia promès una reunió amb el president de la mateixa. No obstant, quan hi van arribar, es van trobar que qui havia assistit a aquella reunió eren els advocats dels empresaris que havien recorregut la sentència per la qual s’havien quedat sense terres.

Sobtadament, el president va canviar d’idea i es va negar a rebre els camperols. En aquesta situació, aquests van decidir manifestar-se pacíficament davant la Corte Suprema. Els agents de l’autoritat van respondre violentament, i l’episodi va acabar en una disputa on 25 membres de les organitzacions camperoles van ésser detinguts i 3 persones van haver de ser hospitalitzades (entre elles, un menor de 16 anys).

Gràcies a l’activitat del Sr. Trejo i a la pressió social, les 25 persones detingudes, acusades de manifestació il·lícita, van ser alliberades amb una mesura substitutiva de la llibertat. No obstant, el procediment judicial ha durat 45 mesos, fins que el juny de 2016 se’ls va absoldre de tots els càrrecs.

Desgraciadament, el Sr. Trejo no va viure per presenciar aquestes sentències absolutòries, ja que va ser assassinat al setembre de 2012. Actualment, cinc anys després de la mort del Sr. Trejo, encara no s’han investigat les causes ni els responsables del delicte.

A l’assassinat del Sr. Trejo se li sumen el de 92 persones més només entre 2009 i 2012. Així, Justícia i Pau també ha rebut i denunciat el cas de l’assassinat del Sr. José Ángel Flores, President del Movimiento Unificado Campesino del Aguán (MUCA), que va ser ferit de mort juntament amb altres camperols membres del moviment, com també ha denunciat el cas de la líder Berta Cáceres.

Algunes organitzacions internacionals, a partir del ressò que va causar la mort d’aquesta última persona, han denunciat la greu situació del Bajo Aguán. És el cas del Centre per la Justícia i el Dret Internacional (CEJIL) que ha apuntat que, entre els anys 2000 i 2016, s’ha documentat la criminalització de més de 700 persones defensores de drets humans i, en moltes ocasions, de la mà de violència sexual i agressions contra dones que treballen en moviments de resistència.3 D’altra banda, organitzacions com Human Rights Watch han remarcat la manca d’investigacions i l’alta impunitat cap als perpetradors de crims contra la població camperola.4

Com es pot comprovar, el context de violència generalitzada del Bajo Aguán no ha passat desapercebut a nivell internacional: la pròpia Comissió Interamericana de Drets Humans va senyalar l’existència d’un greu conflicte de terreres entre camperols i empresaris que ha derivat en constants assassinats, amenaces, fustigacions i desaparicions forçades contra camperols que s’han dedicat a defendre els seus territoris.5

Aquesta situació de violència i impunitat està fortament vinculada al desplegament de les Forces Armades per tota la regió, uns cossos militars que ostenten facultats tant diverses com l’ensenyament a nens d’entre 5 i 23 anys, funcions penitenciàries o de protecció civil. De fet, la Relatora Especial de Nacions Unides sobre la situació dels defensors de drets humans, en una visita oficial a Hondures, va posar de relleu l’alt grau de politització, polarització i estigmatització que hi ha a la regió. Això ha dut a que gran part de les persones defensores de drets humans que van assistir jurídicament als camperols han estat amenaçats, agredits greument i desprotegits judicialment, ja que la policia es nega a prendre nota de les seves denúncies.

La passivitat de l’Estat hondureny davant d’aquesta situació és d’extrema gravetat.

Per això Justícia i Pau fa una crida a la justícia, com mitjà per arribar a la pau, i reclama que l’Estat hondureny dugui a terme les següents accions:

  1. Garantir que es posi fi a tot tipus d’accions de fustigació, i sobretot a nivell judicial, en contra dels camperols i defensors dels drets humans al Bajo Aguán.
  2. Proporcionar de manera immediata les mesures més apropiades per tal de garantir tant la seguretat física com psicològica dels camperols que habiten al Bajo Aguán.
  3. Realitzar una reunió amb el president de la Corte de Justicia de l’Estat tal i com s’havia pactat, per tal de tractar de persona a persona les irregularitats registrades al llarg d’aquest cas.
  4. El retorn de les terres als camperols, qui en són propietaris, i els quals s’han vist obligats a desallotjar de forma forçosa.
  5. Combatre la falta d’impunitat.

 


1. https://www.oas.org/es/cidh/decisiones/pdf/2014/MC50-14-ES.pdf

2. http://www.oas.org/es/cidh/decisiones/pdf/2015/MC65-15-es.pdf

3. https://www.cejil.org/es/presentan-cidh-situacion-derechos-humanos-del-bajo-aguan-honduras

4. https://www.hrw.org/es/report/2014/02/12/aqui-no-hay-investigaciones/impunidad-de-homicidios-y-otros-abusos-en-el-bajo

5. http://www.oas.org/es/cidh/informes/pdfs/Honduras-es-2015.pdf P.71

6. http://www.ohchr.org/Documents/HRBodies/HRCouncil/RegularSession/Session22/AHRC2247Add.1_Spanish.PDF