El passat dilluns 3 d'abril va tenir lloc la penúltima xerrada del Cicle de conferències dels Dilluns dels Drets Humans que organitzem juntament amb Mans Unides i Cristianisme i Justícia. Sota el nom “Del treball precari al treball decent. Com aconseguir ocupació digna per a tothom?” es va tractar una realitat que es viu actualment en moltes parts del món: quina és la situació actual del treball i com podem millorar-la.

A mesura que s'apropaven les set de la tarda la sala s'anava omplint, a l'espera de Joaquim Nieto, director de l'Oficina de la OIT per a Espanya i Albert Recio, professor d'Economia Aplicada a la UAB. "L'avió està enlairant-se i hi ha unes normes" bromejava Josep Maria Ureta, Periodista d'Economia d'El Periódico de Catalunya i moderador. La broma va ser efectiva perquè els dos ponents van cenyir-se als 15 minuts que tenien per donar la seva visió sobre el treball precari i el treball decent.

Va començar Nieto i les cares atentes del públic feien veure que les dades que donava no deixaven ningú indiferent: "la majoria de treball del món és precari", ja que, segons ell, la majoria de la població viu en unes condicions molt precàries i que és aquí a Europa on funcionem diferent. "El 60% dels treballadors del món no té contracte" afegia Nieto.

A mesura que avançava pel seu discurs, el director de l’OIT explicava que la discriminació en feines mercantils – aquelles remunerades i que impliquen un intercanvi comercial – és del 23% si comparem els salaris dels homes i els de les dones. Això passa, en gran part perquè, des de fa molt temps, les dones han tendit a treballar a casa o en feines que no impliquen un intercanvi comercial i és per això que ara, quan comencen a entrar en aquest mercat, es veuen discriminades. Però no només el sexe és motiu de discriminació: raça, edat, origen, religió... de tot tenim prejudicis.

Nieto va qüestionar també el sistema productiu i el va titllar de discriminatori: "hem de produir diferent, pensant en tothom", afirmà i ho va relacionar amb la poca consciència ecològica que hi ha actualment. Les futures generacions depenen del que fem ara, i per això va advertir que el treball que formulen des de l’OIT és un treball que estigui al centre de la societat, un treball que contribueixi a millorar el nostre benestar.

Aquest acte va comptar amb la presència de la diputada de la CUP Mireia Vehí, que com a integrant de la fila zero va discutir la postura de Nieto, criticant que defensin el treball en el centre de la societat i no la vida. Vehí va incorporar el feminisme en el debat i va recordar que "l'economia feminista ha contribuït a millorar la situació del treball" i que no s'ha d'oblidar que la feina reproductiva que duu a terme la dona és bàsica per a la societat i que no està remunerada.

En el debat encès entrà la renda bàsica per part de Recio i el record paradoxal de que va ser Adam Smith, pare del liberalisme econòmic, qui defensava que precisament les feines menys agraïdes o difícils de realitzar són les que haurien de rebre una major remuneració, quan la realitat és diametralment oposada. Vehí i Nieto varen defensar la renda bàsica però amb plantejaments i visions diferents i demanant cautela.

Va ser llavors el torn del públic, que va treure un dels temes més candents a l'agenda: el paper dels robots en la contribució a la seguretat social. El posicionament dels ponents va ser clar: els robots han de cotitzar com si fossin un treballador o una treballadora més, ja que generen riquesa. "Els robots han de contribuir a la seguretat social" afirmà amb contundència Recio.

Ureta clausurà la penúltima sessió del cicle dels Dilluns dels Drets Humans amb la mateixa metàfora aèria amb la que havia començat i va donar les gràcies al públic, als ponents i als organitzadors – Mans Unides, Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau – no sense una última broma i un somriure del públic.

Per saber de què tracten les següents xerrades del curs, podeu consultar Dilluns dels Drets Humans, a la nostra pàgina web.


Jordi Riberaygua Magallon