superhero

El darrer dilluns dia 8 de maig, el Saló d’Actes de Cristianisme i Justícia s'omplia amb inquietud per assistir a la que ha sigut l'última xerrada d'aquest cicle de conferències dels Dilluns dels Drets Humans. Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia i Mans Unides tornaren a organitzar una jornada sobre drets humans que aquesta vegada va tenir com a focus la justícia climàtica.

Arrencava el dilluns 8 l'última sessió d'aquesta temporada dels Dilluns dels Drets Humans, amb els ponents ultimant les presentacions i més d'un espectador amb cara riallera al veure el senyor del temps de TV3 a la sala, que hi feia allà, el Tomàs Molina? Doncs moderar la sessió sobre la justícia climàtica, amb el subtítol "L'aplicació dels acords de París. Punt d'inflexió?".

Els ponents van esprémer al màxim aquest subtítol, donant una importància als acords de París, fins ara desconeguda, per mi i per la gran part del públic que es va mostrar sorprès quan la senyora Carme Lassat, doctora en ciències físiques, va explicar algunes de les conseqüències de no aplicar -A consciència- aquest acord, com la inundació de diverses ciutats costaneres, l’augment global de temperatures, pèrdua de la biodiversitat. Hauríem de tenir cura de que l’acord s’apliqués, però es podran reduir fins a una 70% les emissions en comparació al 2010? Tandebó, ja que Lassat, assegura, és el millor escenari.

Lassat a més, va fer un recorregut per la història climàtica, que sorprenentment, destaca perquè a finals del segle passat es creia que hi estava havent un refredament del planeta, o almenys, això és el que el seu professor d'institut els deia. No només això, sinó que també es va donar molt èmfasi en les diferents conferències internacionals que hi ha hagut al cap de tots aquests anys i des del 1999, que va ser el punt en que alguns països es van asseure per tractar la situació climàtica.

Un altre dels protagonistes va ser Trump, les seves polítiques mediambientals i els efectes que poden tenir sobre els pobles indígenes dels Estats Units, així com les protestes dels Sioux per aturar el projecte que el nou president negacionista del canvi climàtic no fa ni cas. Aquí va entrar en profunditat Carlos Garcia, economista especialitzat en canvi climàtic, que va viure, de primera mà com la desforestació podia afectar els pobles indígenes, en el seu cas, del Brasil.

No només això, sinó que també va exemplificar de la manera més clara possible el desacord de la ciutadania amb la poca acció que s'està duent a terme des de l'esfera política per canviar el futur que ens espera, perquè això si que ho van deixar clar, si seguim com fins ara, el futur que ens espera és a més de 2 graus de mitjana anual, i això, segons van dir no és gens bo: Inundacions per la desfeta dels pols, extinció d'espècies, desertització... en resum, res bo.

El públic, curiós, no va contenir les preguntes, que anaven des de les ajudes del països més rics als més pobres fins a curiositat per com serà la mobilitat en el futur en les ciutats. També qüestions com la manca de recursos en països en desenvolupament i de com han d'afrontar el gran repte climàtic. Els dilluns dels drets humans acaba el seu cicle anual aquí, però a l'octubre, com bé va recordar el senyor Molina, n'hi haurà més i millor.

Jordi Riberaygua Magallon

Mira la conferència sencera a YouTube