dilluns dh nov17El passat 6 de novembre, com a part dels Dilluns dels Drets Humans, Esther Vera va moderar una conferència sobre el dret a envellir dignament de la mà de les pensions. Aquestes últimes no semblen estar garantides per a les generacions esdevenidores de pensionistes a causa de la forta crisi demogràfica per la qual passa el país actualment.

Carlos Bravo, secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO, va iniciar la vetllada apuntant a l'evolució decreixent del sistema de pensions després de la reforma aprovada el 2013. Després d'aquesta reforma, la Comissió Europea preveu que a mitjan segle es destini aproximadament un 12% del Producte Interior Brut a cobrir pensions. No obstant això, les perspectives apunten al fet que, per mantenir les xifres actuals, es necessitaria emprar fins a un 3% més del que s'estipula des de Brussel·les.

Les pensions es financen, com va indicar Bravo, mitjançant impostos i cotitzacions a la seguretat social. No obstant això, la devaluació dels salaris, a causa de la crisi, ha portat al fet que “el preu per hora treballada sigui al voltant d'un 7% inferior” del que era abans de la crisi. Això, sumat a l'alta rotació per les ocupacions temporals, comporta una baixa cotització a la seguretat social.

L'enfocament que va aportar Júlia Montserrat a la conversa va ser el de gènere. La doctora en Economia i membre de comitè específic de l'informe FOESSA va assenyalar la greu bretxa entre homes i dones en aquest àmbit. Mentre que el 87% dels homes majors de 65 reben una pensió, el nombre entre les dones es redueix a tan sol un 42%. Això es deu al fet que aquelles dones en gran part es dedicaven a les labors de la casa i no van tenir el mateix accés a educació i ocupació que els homes de la seva generació. Al seu torn, la pensió mitjana entre homes, com va assenyalar Montserrat, és d'uns 1.400 euros. Per la seva banda, les dones reben de mitjana poc més de 890 euros.

A això s'uneix que a partir de 2019 es començarà a aplicar el factor de “sostenibilitat” que, dit en altres paraules, és un coeficient segons el qual les noves pensions es redueixen per ajustar els anys cotitzats per anys de vida. Aquest coeficient és una conseqüència directa de l'augment de l'esperança de vida mitjançant el qual el “50% de les pensions disminuiran entre un 30% i un 40%”, cosa que “comporta una pèrdua constant del poder adquisitiu”, com assenyala la doctora en Economia.

Espanya es troba clarament per sota dels estàndards de l'eurozona, que presenta una mitjana de 2.992,85 euros mensuals, una xifra que a Espanya està més de mil euros per sota.

La ja esmentada crisi demogràfica es fa visible gràcies a les dades aportades per Miquel Puig, Director General del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, que va posar l'accent en el fet que mentre que el 1971 hi havia 6 persones joves per cada persona en edat de jubilació, en l'actualitat els joves s'han reduït a un 3,3 per persona en edat de jubilació.

Espanya envelleix, per la qual cosa la demanda augmenta i les previsions no semblen indicar el contrari. Fins al 2037 la població no augmentarà notablement, però sí que ho faran les persones en edat de jubilació fins a un 35%. La població entre 20 i 65 anys, no obstant això, es reduirà en un 7%. El problema de les pensions és un problema real, no tant per als pensionistes d'avui com per als jubilats de demà. El repte consisteix a aconseguir un model econòmic i social que garanteixi el dret a envellir dignament.

Esther Pomareta

Vídeo complet de la conferència aquí.