Dia Mare Terra 22 abrilL’any 2009 l’Assemblea general de les Nacions Unides va designar el dia 22 d’abril com el dia internacional de la Mare Terra. Aquesta celebració, en defensa del nostre planeta i de tots els seus ecosistemes, és una crida a prendre consciència de la nostra responsabilitat col·lectiva en els desequilibris que provoquem en el medi natural i social que posen en entredit la viabilitat de les futures generacions.

Perquè, tal com diu el Papa Francesc a l’encíclica “Laudato si”: Entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha la nostra oprimida i devastada Mare Terra" (LS 2).

Els humans ens estem comportant com una vertadera plaga depredadora, estem devastant el nostre planeta i avui ja són moltes les alarmes que ens indiquen que el planeta està al límit de la seva capacitat de regeneració.

El nostre sistema econòmic basat en el paradigma del creixement il·limitat, en un planeta on els recursos són finits, no té sortida. El nostre progrés, el creixement, el desenvolupament es converteixen, malauradament, en devastació.

Els humans hem oblidat que nosaltres també som natura, que formem part indestriable d'aquest planeta, la casa comú de tota la família humana. Destruir la natura és destruir-nos a nosaltres mateixos. La nostra actitud irresponsable ens està passant factura: el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat, l'escassetat de l'aigua, la contaminació, la sobreexplotació i l'espoli dels recursos naturals, l'avarícia i l'acumulació de béns, el comerç desigual, l’explotació laboral... Tot plegat amb la injustícia afegida que la població més afectada és sempre la més pobra i marginal, víctimes dels efectes negatius d'un model econòmic pervers que se sustenta en la inconsciència i la indiferència de molts.

El dia de la Mare Terra vol ser un clam que ens porti a canviar el rumb d’aquesta història de depredació. Hi som a temps? Podem refer alguna cosa del que s'ha malmès? Podem preservar, encara, alguns dels pocs santuaris naturals del planeta? Podem parar la degradació que provoca les desigualtats de recursos entre la cobdícia d'uns pocs i l'empobriment d’una gran majoria de la humanitat?

Un mite dels nostres temps és que el creixement econòmic i els avenços científics i tecnològics solucionaran tots els problemes: Si s’acaba el petroli, desenvoluparem cotxes que vagin amb altres tipus d’energia com els biocombustibles o els cotxes elèctrics… Si necessitem més energia, buscarem noves formes d’obtenir-ne: energia nuclear, aerogeneradors o plaques solars…
Si manca aigua potable posarem dessalinitzadores, etc.

El problema és en mans i al servei de qui està la tecnociència perquè un desenvolupament científic i tècnic positiu, tal com subratlla el Papa Francesc, requereix consciència moral i orientació al bé comú, ja que en cas contrari, i malauradament en tenim moltes males experiències, les conseqüències són devastadores.

Per avançar és imprescindible redefinir el concepte de progrés, apostar per un creixement que no sigui voraç i irresponsable, i promoure una economia, una ciència i una tècnica centrades en l’interès de les persones. Hem de superar la cultura de la indiferència i de l’autoreferencialitat de manera que allò que fem, i que té un impacte sobre la natura, ha de poder ser universalitzable. Hem de ser capaços de redescobrir el meravellós equilibri que manté la vida sobre la terra, un equilibri en què tots els éssers i totes les persones són imprescindibles.

Són tants els problemes i el canvi global suposa una complexitat tan enorme que pot semblar una utopia irrealitzable però són moltes les veus que assenyalen que la solució comença pels petits gestos, per canvis senzills en els nostres comportaments quotidians i en els nostres hàbits de consum, unit amb el nostre compromís amb les causes de la pobresa i el deteriorament ambiental que ens porti a exigir una política que treballi per un món en el qual es respectin els drets humans, es redueixin les desigualtats i es tingui cura de la natura.

Si es tracta doncs de “canviar de xip”, de viure amb més senzillesa, de no restar aferrats a les coses, de gaudir amb allò que ens ha estat donat, valorar-ho i respectar-ho, de lluitar perquè les generacions futures també en puguin gaudir, de prendre partit sempre pels exclosos... com a cristians hi tenim un compromís que deriva de la nostra fe. És més, les comunitats cristianes hem d’aportar al nostre món la nostra fe viscuda en profunditat de forma coherent i proclamar als quatre vents la bona nova de l’evangeli “que un altre món és possible” – el Regne de Déu- i fer-ho no només amb paraules sinó amb fets.

És per això que des de Justícia i Pau volem impulsar un projecte d’eco-parròquies solidàries que, conjuntament amb moltes altres parròquies del planeta i amb totes les persones de bona voluntat, teixeixin una xarxa per promoure el model de societat just, solidari i respectuós amb la nostra Mare Terra que es desprèn de l’encíclica “Laudato si”. Tots sou convidats a participar-hi.


Maria Bargalló Castellón, responsable de la comissió d'Ecologia i Justícia