plastic planetEnguany la campanya del Dia de la mare Terra té com a lema “Un món sense contaminació plàstica” i té com a objectiu cridar l’atenció sobre l’amenaça que suposa per la supervivència del nostre planeta el creixement exponencial dels plàstics que fem servir en la nostra vida quotidiana.

Perquè tal com expressa el Papa Francesc a l’encíclica “Laudato si”: 

LS21. [...]La terra sembla convertir-se cada vegada més en un immens dipòsit de porqueria,

La meitat dels plàstics que consumim entren a les nostres cases en forma d’envasos i embolcalls, que després són abandonats com a brossa domèstica. Cada minut es fan servir al món més d'un milió de bosses de plàstic, 500.000 milions a l'any. A això cal sumar-hi ampolles, envasos, i tota mena de contenidors i objectes. El resultat són 300 milions de tones de plàstic, la meitat de les quals dedicades a un únic ús.

Ara bé, quan pensem en plàstics no som conscients que també hi ha una part important que són “microplàstics”, minúscules partícules que no es poden distingir a simple vista. Quan fem servir productes d’higiene com gel de dutxa, pasta de dents, espuma d'afaitar o desodorant i productes d’estètica com ombra d'ulls, esmalt d'ungles... , és possible que, sense saber-ho, estem consumint microplàstics. També quan rentem determinats tipus de robes es desprenen multitud de microfibres de plàstic. Així, tot i que els microplàstics no es veuen, hi són i desapareixen aigüera avall, en rentar la roba, en dutxar-nos o raspallar-nos les dents.

LS59. Si mirem la superfície, més enllà d’alguns signes visibles de contaminació i de degradació, sembla que les coses no siguin tan greus i que el planeta podria persistir per molt temps en les actuals condicions. Aquest comportament evasiu ens serveix per a continuar amb els nostres estils de vida , de producció i de consum.

Si de forma conscient o inconscient consumim enormes quantitats de plàstics convé que ens demanem d’on venen i cap on van quan ja els hem emprat:

Els plàstics es fabriquen a partir d’un recurs no renovable, el petroli, al qual s’apliquen processos industrials altament contaminants, de manera que l’obtenció dels plàstics contamina tant com la indústria petroliera.

Per altra banda els plàstics són materials que persisteixen en el medi, ja que les aplicacions dels biodegradables són poc conegudes i, per altra banda, les substàncies i additius que contenen fan que tècnicament siguin difícils de reciclar. La incineració dels plàstics provoca emissions importants de diòxid de carboni (CO2), les quals intensifiquen greument l’efecte hivernacle.

Durant anys semblava que el plàstic era un problema que afectava només la terra: abocadors, camps, marges de vies i carreteres… Però avui sabem que una part d'aquests plàstics arriben a mars i oceans.

Segons L’ONU cada any 8 milions de tones de plàstic van a parar als oceans. I, si no es fa res per aturar aquesta tendència a l’alça, l’any 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peixos. La quantitat de plàstics és tal que ja s’han descobert illes mòbils de plàstic, com la que hi ha entre els EUA i el Japó, que té de tres vegades la superfície la de la península Ibèrica.

Però els residus plàstics no només fan lleig. L’impacte que tenen genera un gran risc per la flora i la fauna aquàtica, així com per als éssers humans que completen la seva dieta amb animals exposats a aquesta contaminació. Quan assaborim un suculent plat de peix, que ha engolit abans els microplàstics que han anat aigüera avall, podem estar menjant-nos les nostres pròpies escombraries. No és una perspectiva massa encoratjadora, però el que és més greu és que molts estudis demostren que aquests plàstics que ingerim acumulen compostos tòxics que es poden relacionar amb el desenvolupament de determinats tipus de càncer, infertilitat, i tota mena de desordres del sistema immunitari i cognitiu, a més de canvis en el metabolisme i, fins i tot, en el comportament.

Per altra banda tampoc hauríem d’oblidar els milions de persones que depenen de la diversitat biològica fluvial, marina i costera per als seus mitjans de vida, sobretot d’aquelles comunitats oblidades que no tenen altres mitjans de subsistència i que, sense participar-hi, reben les conseqüències del nostre consum malbaratador.

La nostra actitud irresponsable ens passa factura, tots en tenim part de responsabilitat i, a més d’exigir que Governs i empreses avancin vers la reducció, hem de contribuir a minimitzar la nostra “petjada de plàstic”, amb petites accions quotidianes com per exemple, deixar de fer servir bosses, embolcalls o objectes de plàstic d’un sol ús, utilitzar robes amb teixits naturals i productes d’higiene i cosmètics ecològics.

Com expressa el Papa Francesc:

LS211. És molt noble assumir el deure de tenir cura de la creació amb petites accions quotidianes, i és meravellós que l’educació sigui capaç de motivar-les fins a conformar un estil de vida. L’educació en la responsabilitat ambiental pot encoratjar diversos comportaments que tenen una incidència directa i important en la cura de l’ambient, com evitar l’ús de material plàstic [...] El fet de reutilitzar alguna cosa en lloc de llençar-ho ràpidament, a partir de profundes motivacions, pot ser un acte d’amor que expressi la nostra pròpia dignitat.

 

Maria Bargalló Castellón, responsable de la comissió d'Ecologia i Justícia