inaguracio expoEl passat 12 d’abril va tenir lloc l’acte d’inauguració de l’exposició #UtopiesQueNoHoSón a La Casa Elizalde. Aquest acte s’emmarca dins del 50è aniversari de l’entitat, que va començar amb una celebració i un dinar de germanor el 24 de febrer.

L’exposició #UtopiesQueNoHoSón fa un recorregut de Justícia i Pau i de les fites aconseguides en el camp de la justícia i de la pau a Catalunya, gràcies a les mobilitzacions ciutadanes, durant aquests 50 anys.

L’acte va ser moderat per la periodista Rita Marzoa, la qual es va encarregar de fer la presentació de l’acte i dels membres que componien la taula. La periodista va destacar que pau i justícia social són dues necessitats indissociables perquè “és evident que una cosa sense l’altre no existeix”. També va recordar als assistents el web específic per l’aniversari (justiciaipau.org/50anys) i va convidar que “quan visitem l’exposició i voleu trobar motius per no abandonar les utopies també els trobareu. Motius per continuar lluitant amb aquelles coses que vam començar a lluitar”. Va comentar que gràcies a “la feina ingent dels bons professionals per fer front de moltes coses [...] moltes de les utopies que teníem fa 50 anys, hem aconseguit que siguin realitat”.

Just després va ser el torn de paraula de l’Eudald Vendrell, president de l’entitat, el qual va agrair a tots els presents “per compartir amb nosaltres l’alegria de celebrar aquest aniversari i aquesta exposició que vol fer memòria de la feina feta fins ara, dels qui l’han fet possible [...] i també a tots els que heu participat en les mobilitzacions. [...] També, us agraïm que la vostra presència ens permeti recollir més suport i agafar un nou impuls per anar endavant”. El president va recordar que Justícia i Pau és una entitat religiosa que “pretén parlar amb el valor que tenien els antics profetes, però en el llenguatge d’avui”, que intenta ser la veu de “tots els marginats a casa nostra i a tot arreu”. Va emfatitzar que “veure el que hem fet ens permet ser capaços de seguir fent el mateix perquè queda molt per fer”, però va recordar que per fer tot això possible es necessita militància, persones que hi treballin per lluitar contra les injustícies. A més, va afegir que les campanyes realitzades durant aquests anys han aconseguit fer realitat molts dels objectius plantejats, això si, sempre amb esperança. També va encoratjar al públic a participar en totes les activitats que estan relacionades amb el 50è aniversari que tindran lloc al llarg d’aquest any.

A continuació, Josep Maria Frisa, delegat episcopal de Justícia i Pau Barcelona, va recordar que la missió de Justícia i Pau no només és la de reflexionar i teoritzar sinó que el paper que Pau VI va donar a l’entitat és el de baixar “a la palestra dels problemes concrets i ser comprometés amb l’altra gent, amb les altres entitats i amb el món”. Tanmateix, no va oblidar que durant aquests anys això havia comportat problemes de repressió, control, multes, etc. I que, avui en dia, continuen estant al punt de mira. També, va especificar que “l’església no pot quedar al marge dels moviments socials”, encara que aquests representin valors que no siguin cristians perquè “l’església ha de fer costat i ha d’ajudar que aquests moviments socials tirin endavant”. Així mateix, va dir que tot i les dificultats patides, l’entitat ho ha salvat tot gràcies a “que ens hem mantingut fidels als orígens ètics [....] i al bon humor”.

Per acabar la seva intervenció, el delegat va subratllar que Justícia i Pau és un instrument “per construir el regne de la justícia i la pau i de la veritat [...], que avui és més important que mai”. I va comparar l’entitat amb dues paràboles de l’evangeli: el llevat i la llum. Argumentant que “el llevat és tot el treball humil, discret i fonamental perquè la petita maquinària, com l’instrument de Justícia i Pau, funcioni” i “la llum que il·lumina és aquesta mateixa exposició que avui inaugurem, que posa al descobert humilment el que hem fet durant aquests anys”. Finalment, va afegir que “Justícia i Pau, ha aconseguit remoure consciències i ha il·luminat la reflexió de moltes persones en aquestes dècades”. I, també, va agrair a l’equip de comunicació de l’entitat, “el qual ha rejovenit l’entitat i ha posat llum i imaginació”.

A continuació, Arcadi Oliveres, activista i expresident de l’entitat, va recordar a membres de Justícia i Pau, com la Rosa Griso, en Joan Gomis, en Joaquín Ruiz-Giménez, l’Anna Gudiol, la Paquita Conejero o en Llorenç Olivé, persones que han fet possible la creació i la continuació de l’entitat. A més, va explicar el recorregut de Justícia i Pau a partir de les seves pròpies vivències. Va començar anomenant alguns dels primers projectes, com el suport a l’objecció de consciència, des del 1971. Va seguir amb el suport als submisos i el suport que l’entitat va oferir als desertors de la guerra de l’Irak. També, va recordar que “des de fa més de 30 anys, Justícia i Pau durant el període de declaració de renda dona suport, proposa, manté ferma, la posició d’objecció fiscal a la despesa militar”. I, un altre tema molt primerenc i conegut, és el d’amnistia als presos polítics, ja que Justícia i Pau “va pressionar perquè hi hagués una llei”, tot i que va confessar que es penedeix una mica perquè els “torturadors i els criminals del franquisme” també van ser automàticament amnistiats. I així va seguir recordant aquelles campanyes i projectes que més li han impactat al llarg de la seva trajectòria a l’entitat.

Finalment, l’expresident es va sincerar davant del públic tot dient “Justícia i Pau a mi m’ha fet gaudir tota la vida”. I va afegir, que l’entitat “és una institució que ha sigut capaç de reflexionar, capaç de denunciar, capaç de crear opinió pública, capaç d’explicar-li a la gent que passa, capaç de militar amb accions que valia la pena”. Per acabar l’acte, la moderadora va agrair-li la feina feta argumentant que “hem de seguir com a mínim un 0,7 del que ha fet l’Arcadi durant tota la seva vida, que ja seria moltíssim”.


Laura Lao

 

Feu clic a la imatge per veure l'acte sencer.

 

Feu clic a la imatge per veure les fotografies de l'acte.