pena mortLa pena de mort és un tema molt controvertit als Estats Units i té una història molt complicada. En el món actual, els Estats Units és un dels cinquanta-vuit països que usa la pena de mort, i és l'únic país oest que encara continua aquesta pràctica. Però la pena de mort és un càstig que depèn de cada estat membre dels Estats Units, actualment dinou estats no la practiquen i només en quatre d'ells el governador ha acordat una moratòria indefinida. Hi ha molta polèmica sobre aquest tema als Estats Units i al món. Abans d'examinar la política entorn de la pena de mort, és important examinar la seva història als Estats Units.

La pena de mort ha existit als Estats Units des del temps de les colònies. La primera execució gravada va ocórrer el 1608. El moviment abolicionista proveeix les primeres accions i pensaments contra aquest càstig. Durant el segle XIX, alguns estats van reduir el nombre de delictes que comportaven la pena de mort, però aquests mateixos estats encara utilitzaven aquest càstig per als delictes més seriosos, com l'assassinat en primer grau i la traïció. A més, al segle XIX, els estats de Michigan, Wisconsin i Maine van abolir la pena de mort. La primera meitat de segle XX va interrompre aquest moviment progressiu amb la influència de la Primera Guerra Mundial, la Prohibició de l'Alcohol i la Gran Depressió. Aquesta reacció queda reflectida en el fet que als Estats Units va haver-hi més execucions el 1930 que en qualsevol altra dècada. El nombre d'execucions va disminuir en els anys 40 i, durant el període entre 1950 i 1970, l'oposició a la pena de mort va començar a ser més forta. Els opositors plantejaven que es tractava d'un càstig “cruel” i “inusual” (càstigs prohibits per la vuitena esmena), qüestionaven el paper i l'autoritat dels membres del jurat per decidir la seva aplicació i denunciaven l'arbitrarietat de la pena de mort. Després del cas penal de Furman vs. Geòrgia el 1972, en el qual el Tribunal Suprem va determinar l'arbitrarietat d'aquest càstig, molts estats van fer canvis en les seves lleis sobre la pena de mort.

Amb el temps hi ha hagut factors que han comportat l'aplicació d'esmenes en les lleis sobre la pena de mort. Alguns d'aquests factors són els següents: la malaltia mental, els menors i el tipus de delicte. El 2002, la Cort Suprema va determinar que l'ús de la pena de mort en execucions de persones amb malalties mentals és un càstig cruel i inusual i viola la vuitena esmena de la Constitució dels Estats Units. Pel que fa als menors, la Cort Suprema va determinar el 2005 que és il·legal executar delinqüents que tenien vuit i deu anys quan van cometre el delicte. També, amb el temps, hi ha menys delictes que comporten la pena de mort. Per exemple, per a ofenses federals, hi ha cinc delictes que comporten aquest càstig: l'homicidi, l'espionatge, la traïció, el tràfic de drogues en grans quantitats i l'intent de matar algú que està involucrat en un cas penal. Un altre aspecte de la pena de mort és la innocència dels condemnats. Des de 1973, més de 155 persones, en vint-i-cinc estats, han estat posades en llibertat per demostrar la seva innocència estant en el corredor de la mort.

La pena de mort també inclou altres assumptes polítics. El tema de l'origen ètnic, la pregunta sobre la seva capacitat de dissuasió i l'element financer són molt importants en el debat contemporani sobre aquest càstig. Hi ha alguns estudis sobre l’ètnia i la pena de mort que proveeixen informació interessant. El 2014, el Professor Beckett de la Universitat de Washington va establir que els jurats a Washington són tres vegades més proclius a recomanar la pena de mort per a un acusat negre que per a un acusat blanc en un cas similar. La revista de Louisiana Law Review va publicar un estudi el 2011 que afirma que la probabilitat del càstig de pena de mort és 97% més probable per a les persones la víctima de les quals era blanca que les persones la víctima de les quals era negra. Per resumir una mica, un reportatge de 1998 del Professor Baldus en la American Bar Association va establir que en un 96% d'estats on hi ha hagut estudis sobre la relació entre origen ètnic (de la víctima o de l'acusat) i pena de mort, s'observen patrons de discriminació. Basant-se en aquests estudis, és evident que l'origen ètnic és un assumpte que afecta la pena de mort.

Un argument utilitzat a favor de la pena de mort és que aquest càstig treballa com a dissuasió per a delictes molt seriosos. Però no és molt clar que aquest argument i aquesta manera de pensar siguin precisos. De fet, un reportatge del Consell Nacional de Recerques titulat La dissuasió i la pena de mort va indicar que els estudis que diuen que la pena de mort té un efecte de dissuasió en les taxes d'assassinat són ¨fonamentalment defectuosos¨ i no han d'usar-se per prendre decisions polítiques. Per a aquest tema, és molt interessant examinar les taxes d'assassinats i les execucions de les diferents regions dels Estats Units. El 2016, el reportatge Uniform crime report, de l’FBI, va mostrar que el Sud tenia la taxa d'assassinats més alta, la qual cosa és molt interessant ja que el Sud és responsable de més del 80% de les execucions als Estats Units. D'altra banda, el Nord-est tenia la taxa d'assassinat més baixa i només és responsable del 1% de les execucions als Estats Units. Aquests fets demostren que l'argument sobre la dissuasió de la pena de mort és fals.

Com moltes altres coses, també hi ha l'element financer de la pena de mort. Aquest càstig no és barat; de fet, freqüentment la pena de mort és més cara que el càstig de la vida a la presó. Segons un reportatge del Dallas Morning News de 1992, en mitjana la pena de mort costa 2,3 milions de dòlars, tres vegades més del que costa empresonar una persona en una sola cel·la en el nivell de seguretat més alt durant quaranta anys. A més, el 2017, la Comissió de revisió de la pena de mort d'Oklahoma va determinar que el cost dels casos amb pena de mort a Oklahoma costen, de mitjana, 3,2 vegades més que els casos sense pena capital.

La pena de mort té una llarga història als Estats Units i per això el debat sobre aquest càstig ha existit durant segles. Però l'ús de la pena de mort està decreixent. El 2009, va haver-hi cinquanta-dues execucions, el 2013 n’hi va haver trenta-cinc, i vint-i-tres el 2017. D'altra banda, el suport públic per a aquest càstig també és decreixent, tot i que encara hi ha més americans a favor de la pena de mort que americans que s'hi oposen, segons un reportatge del Pew Research Center. La pregunta sobre la pena de mort té un element emocional molt gran i el debat sobre la seva legitimitat continuarà durant molts anys.


Jessica Ritchie

Estudiant de Government a Cornell University
Col·laboradora de Justícia I Pau

 

------

Bibliografia

Facts about the Death Penalty.” Death Penalty Information Center. DPIC, mar. 2018. Web. 04 abr. 2018.
History of the Death Penalty.” Death Penalty Information Center. DPIC, 2018. Web. 04 abr. 2018. Web.
Masci, David. “5 Facts about the Death Penalty.” Pew Research Center, 24 abr. 2017. Web. 10 abr. 2018.

------

Titulars actuals sobre la pena de mort als Estats Units:

He’s on Death Row. But is He Innocent?” (22 de maig de 2018)
Supreme Court Rules for Death Row Inmate Betrayed by His Lawyer” (14 de maig de 2018)
States Turn to an Unproven Method of Execution: Nitrogen Gas” (7 de maig de 2018)
Executions, Death Sentences Up Slightly in 2017” (28 de desembre de 2017)
What to Do After a Botched Execution” (16 de novembre de 2017)

Pena de muerte en EE.UU. para traficantes de drogas?” (16 de març de 2018)
Oklahoma planea usar nuevo método para la pena de muerte” (16 de març de 2018)
Trump pide pena de muerte para atacante de Nueva York” (2 de novembre de 2017)
Trump quiere recurrir a la pena de muerte para combatir las drogas” (19 de març de 2018)
Conmutan pena de muerte a hombre que ordenó matar a su familia” (23 de febrer de 2018)
Posponen ejecución de un hombre tras no hallar vena para la inyección” (16 de novembre de 2017)