Nuria Carulla EdOArticle d'opinió de Núria Carulla, membre de la Junta de Justícia i Pau de Barcelona.

La bona globalització

Fa uns dies vaig anar a escoltar a Fernando Hernández Ojob, llol (remeier tradicional) del poble maia Tzotzil. Ell viu i treballa a San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic. La Fundació ANAIK, amb qui col·labora, el va convidar perquè ens parlés de la resistència del poble maia tzotzil per recuperar i mantenir la identitat i memòria ancestral.

Sempre que he tingut ocasió d’escoltar, visitar i conviure amb comunitats indígenes (ells s’anomenen pobles originaris d’Amèrica) a Mèxic i Guatemala en surto més sàvia, una saviesa diferent de la que he après a la universitat. Una saviesa més profunda i arrelada a la vida.

El Fernando ens va parlar de l’esforç de recuperar, a través dels ancians, la identitat, cultura i l’espiritualitat maia. Després de segles de colonialisme, marginació i racisme, els pobles originaris d’Amèrica i d’altres continents reivindiquen el dret de viure segons les seves tradicions i en la seva pròpia terra.

Les dificultats amb les que ara s’enfronten són sobretot de defensa del territori i de viure amb dignitat. Tal com ens deia l’Eduardo, no refusen els avenços tecnològics ni el que aquests poden oferir per millorar la seva vida. No és ancorar-se en el passat el que volen, sinó participar d’igual a igual en les polítiques que afecten la seva terra i la seva identitat. No està bé, per exemple, que es creï energia elèctrica en les seves terres, devastant el territori, desplaçant els pobles i que no puguin decidir de com fer-ho ni en rebin les millores de l’electrificació.

Tot i que les seves reivindicacions i les seves lluites semblin de caràcter local, no ho són. Totes les intervencions de les empreses transnacionals tenen relació amb la globalització econòmica per tal d’utilitzar terres i persones per generar beneficis d’uns pocs, encara que es malmeti la vida i es devasti la terra. En aquest joc de guanys i poder per a uns pocs, la resta de la població mundial només som peons, no només els que els afecta en la seva pròpia vida. Els ciutadans dels països “desenvolupats” som un altre peó que amb el nostre consum, moltes vegades irracional, i les inversions sense control ètic per guanyar diners contribuïm a tancar el cercle del despropòsit mundial actual.

Els pobles originaris d’Amèrica i d’altres continents estan lliurant una batalla, que els costa moltes vegades la vida, per preservar terra i dignitat. La setmana passada van ser assassinats 3 líders d’aquestes comunitats a Guatemala per oposar-se als plans de les empreses transnacionals. Aquesta gent són els capdavanters i els que més arrisquen en l’afany d’evitar la destrossa de la terra i el medi ambient. En la xarxa global per desmantellar el poder de les transnacionals coneixem i compartim lluites de molts llocs del món. Persones de totes les edats i condicions participen en aquests treballs, i d’alguna manera hem de trobar el nostre lloc en aquest esforç global de recuperar la terra. Fa un segle es deia “la terra és per qui la treballa” ara hi hem d’afegir “la terra és per qui se l’estima”.

El Fernando, en la seva xerrada, va fer molta insistència en l’espiritualitat pròpia, com un element d’identitat i de recuperació de la pròpia essència. En el nostre context cultural no estem gaire acostumades a parlar d’espiritualitat ni a mostrar sensibilitat religiosa. Actualment es considera un tema personal i privat, i si algú en parla o ho manifesta és titllat de retrògrad i conservador. L’espiritualitat és una dimensió important de la persona humana, lligada a les creences, que ens connecta amb la transcendència, que vol dir en una globalitat més gran que la nostra persona individual.

L’important és sortir del propi cercle, de la pròpia comoditat, per obrir-se a la solidaritat més gran, la d’incorporar-se amb responsabilitat al treball d’un nou món possible.


Núria Carulla