El passat dia 23 va morir, als 100 anys, Rosa Griso i Valls, membre destacada de Justícia i Pau de Barcelona en l’etapa inicial de l’entitat i sòcia fins a l’actualitat.

La Rosa Griso va començar a participar a Justícia i Pau l’any 1969, procedent del Cercle d’Influència Catòlica Femenina (CICF, actualment CIC), juntament amb altres dones com Rosa Monegal, Maria Lluïsa Caparà i Lluïsa Guarro. El CICF, que tenia com a consiliari Mn. Alemany, desenvolupava una important tasca cultural i cívica, en la qual destaca la creació de la primera Escola de Periodisme (alternativa a la del Movimiento Nacional).

El 1971 va ser designada membre de la Comissió permanent de Justícia i Pau, de la qual va formar part fins a 1975. Com la resta de membres de la Comissió (formada aleshores, a més de Rosa Griso, per Josep Mogas, Pere Sureda, Frederic Roda i Anton Cañellas) va ser objecte de persecució judicial pel Tribunal d’Ordre Públic del règim franquista, per la denúncia pública que va fer l’entitat el juny de 1972 de les actuacions policials de violència, coacció i tortura. La causa es va arxivar amb la llei d’Amnistia. Entre d’altres activitats, la Rosa Griso va formar part també de la comissió que va impulsar a partir de 1973 el treball conjunt de Justícia i Pau a Catalunya, organitzant unes primeres jornades catalanes l’abril de 1974.

Després de la seva etapa activa a Justícia i Pau, la Rosa va desenvolupar una tasca important i llarga a la Creu Roja de Catalunya, presidint la Comissió de drets humans.

La Rosa era mare de Josep Maria Sala Griso, dirigent destacat durant molts anys del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Des de Justícia i Pau volem expressar el nostre agraïment per la seva tasca a la nostra entitat en uns anys difícils. La tindrem present en el record i la pregària.