Discriminacio ReligiosaL'estat actual de la llibertat religiosa està en retrocés a escala global. Aquest fet ha estat registrat per múltiples organitzacions, incloent-hi l'extensa investigació de l'organització Ajuda a l'Església Necessitada (ACN) realitzada a 196 països el 2016. En aquesta investigació, l'ACN va observar que 18 de 38 països no van millorar les condicions des de l'últim informe el 2016 i en 18 dels països on existien violacions serioses a la llibertat religiosa, les condicions han empitjorat. Només dos països amb violacions severes han experimentat una millora relativa.[1]

En una enquesta similar realitzada el 2018 per la Comissió dels Estats Units sobre Llibertat Religiosa Internacional (USCIRF), la tendència mundial també es va descriure com a deteriorament.[2] Tot i que cada país té els seus propis problemes interns relacionats amb les limitacions a la llibertat religiosa i la discriminació religiosa, les seves causes generalment es troben en categories comuns, principalment, la discriminació institucionalitzada, la interseccionalitat de la discriminació religiosa amb la discriminació basada en altres factors, i també la violència comesa per motius religiosos.

La discriminació institucionalitzada està habitualment orquestrada per l'Estat i està incrustada en la llei i la cultura. Es manifesta en forma de la censura de publicacions religioses i, en general, en lleis contra la blasfèmia. Les lleis contra la blasfèmia tenen la intenció de protegir una religió patrocinada per un Estat en criminalitzar les denúncies al·legades contra aquesta religió. A la pràctica, aquestes lleis moltes vegades causen l'empresonament injust dels fidels de religions minoritàries, a causa també de la parcialitat i discrecionalitat que impregnen els processos judicials. No obstant això, la discriminació institucionalitzada no sempre està present en forma de llei. En molts casos, es mostra a través de la creença o l'argument de que la religió en general o les religions minoritàries són amenaces per a la nació i la uniformitat. Així doncs, aquesta aversió general a la pluralitat religiosa es fa notar en la implementació de les lleis contra la blasfèmia i la censura religiosa, però també en les accions d'individus a través de delictes motivats per l'odi i l'hostilitat a la diversitat. [3]

A més, la violència per motius religiosos és una amenaça constant a la llibertat religiosa que s'ha donat en moltes etapes de la història. Els exemples actuals d'aquestes atrocitats inclouen les comeses per Boko Haram a Nigèria, Al-Shabaab a Kenya i els talibans a l'Afganistan, així com les del tristament conegut Estat Islàmic (ISIS). En aquest sentit, l’ACN considera que els actes comesos per ISIS són alguns dels "majors revessos per la llibertat religiosa des de la Segona Guerra Mundial." [4] Tot i que en 2018, molts d'aquests grups violents han perdut la majoria del territori que havien arribat a controlar a l'Iraq, Nigèria i Síria des de 2016, encara hi ha greus amenaces terroristes. Aquest fet però, sovint s'ignora als mitjans. [5]

No obstant això, al costat de l'extremisme violent, constitueix també una amenaça per a la llibertat religiosa la seva falsa consideració com una cosa "radical" o com un punt de vista "extrem" i la seva representació com quelcom inherentment perillós. En aquest sentit, el relator especial de les Nacions Unides sobre Llibertat de Religió o Creences adverteix que el terme "radical" en si mateix no té significat i no és un terme adequat per ser utilitzat en temes de tal serietat.[6] D'aquesta manera, la restricció de la llibertat religiosa dels ciutadans que és producte de la consideració de les religions com a creences "radicals", també constitueix una forma de discriminació religiosa.

Igualment, la discriminació religiosa institucionalitzada i la violència religiosa moltes vegades es dirigeixen a grups o individus per raons que s'estenen més enllà de les seves respectives religions. Alguns dels elements més comuns dels factors discriminatoris associats amb la religió són l'origen ètnic, el gènere i la sexualitat.[7] En aquest sentit, les persones que pertanyen a dos o més d'aquestes caracteritzacions minoritàries solen ser més propenses a experimentar discriminació en general. Aquesta tendència alarmant s'ha pogut constatar recentment mitjançant un augment de la violència sexual comesa contra les dones de religions minoritàries i en la detenció massiva de musulmans uigurs, una minoria religiosa i ètnica a la Xina.

Atès que hi ha patrons de discriminació i restricció comuns entre els països, un enfocament internacional pot ajudar a restablir el dret fonamental de la llibertat religiosa. També s'haurien d'impulsar accions a escala individual per ajudar a reduir els estereotips religiosos i els crims d'odi. La discriminació institucionalitzada és més difícil de contrarestar, perquè moltes vegades està arrelada a la cultura, però el fet de tenir consciència dels problemes és el primer pas per superar aquests obstacles.


Elana Confino-Pinzon
, estudiant de Ciències Polítiques, Brown University, EUA.

 

Referencies i Bibliografía


[1] Ayuda a la Iglesia Necesitada, “Informe de Libertad Religiosa 2016”, 2018.

[2] Comissió dels Estats Units sobre la Llibertat Religiosa Internacional. "Informe Anual de 2018". USCIRF, abril de 2018.

[3] Ahmed Shaeed, "Informe provisional del Relator Especial sobre Libertad de Religión o Creencia", Nacions Unides, 5 de setembre de 2018.

[4] Ayuda a la Iglesia Necesitada “Informe sobre la Libertad Religiosa 2016”

[5] Ayuda a la Iglesia Necesitada “Informe sobre la Libertad Religiosa 2018”

[6] Ahmed Shaeed,"Informe provisional del Relator Especial sobre la libertad de religión o de creencias".

[7] Ibid.