DillunsDH postveritat 2És fàcil veure que la democràcia, tal com la coneixíem, ha patit un procés de debilitament en els últims anys: l’auge de l’extrema-dreta, la proliferació de discursos demagògics basats en la por, o l’augment de política-espectacle, són només algunes de les característiques d’unes societats occidentals que semblen haver entrat en crisi.  Robert Fishman, doctor en sociologia per la Universitat de Yale, i Neus Tomàs, subdirectora de Eldiario.es, van obrir el debat a la darrera sessió del cicle d’“Els Dilluns dels Drets Humans”, De la postveritat a la postdemocràcia, amb al·lusions a aquestes transformacions que, entre d’altres, defineixen un sistema en un moment crític.

En un col·loqui dinamitzat per Laura Aznar Llucià, periodista i sociòloga que col·labora amb Sentit Crític, Robert Fishman i Neus Tomàs van reflexionar sobre el rol d’un dels principals poders dels sistemes democràtics: el periodisme. El dret a la informació és posat en dubte i al quart poder se l’acusa de manipular l’opinió pública, de la propagació de “fake news” i de fomentar la cultura de la postveritat. Ens estem encaminant cap a un règim de “postdemocràcia”? Com assegurar la defensa del dret a la informació en les democràcies del s. XXI?

Més de 130 persones van participar en aquest debat, el passat 14 de gener. Fishman va començar per aclarir el concepte de democràcia, “calen matisos: hem de parlar de l’autenticitat, la consolidació i la validació de la democràcia. És molt comú que un país que anomenem democràtic no reuneixi les característiques completes d’una democràcia. Per exemple, als Estats Units, hi ha frau electoral i no es respecten els drets de l’oposició política, això també passa a Espanya”. L’autor de “Voces para la democràcia” va posar l’accent en què no creu que hi hagi una “línia divisòria entre el passat i l’actualitat”, no sortim d’una edat d’or de la qualitat democràtica, tampoc, ara bé, hem d’evitar que els temps que venen siguin pitjors i “s’haurien de reduir les carències de la democràcia”.

DillunsDH postveritat 1

Seguint la mateixa línia, la periodista Neus Tomàs va recordar que “la postveritat d’avui és la mentida de sempre, però amb nous instruments”. La rapidesa en què es transmeten les notícies falses per internet, en especial, a les xarxes socials fa més fàcil parlar de postveritat. Per això, en un present on la desinformació està a l’alça, el periodisme de dades és vital. Tomàs relativitza la suposada “objectivitat” per parlar d’honestedat. “El paper del periodista és fonamental, el que ha de ser és honest, sabent que hi haurà vegades quan haurà de ser combatiu, perquè tens un rol, un paper en la societat que et permet desmuntar les dades que s’inflen cada dia”. Per exemple, els polítics utilitzen dades inventades amb fins electorals, en el cas de les denúncies per violència de gènere, el deure dels periodistes és contrarestar amb dades oficials els discursos dels polítics. Quan no ho fan, els grans mitjans de comunicació estan mentint: això influeix en la construcció d’un discurs de postveritat.

Sobre el dret a la informació, la seva defensa democràtica rau en la capacitat d’autonomia dels periodistes, diu Fishman. I, què hem de fer, com a ciutadans? Exercir la democràcia de forma activa, al carrer, amb els veïns i les veïnes, que pensen diferent de tu. Es pot mostrar respecte per l’opinió política d’un altre, però, si hi ha un biaix d’informació, també és possible i, fins i tot, és un deure democràtic influir-hi i corregir-lo. Tant els polítics professionals, com els periodistes, com els ciutadans hem d’interposar una moral, una ètica de la prevenció contra tots aquells qui menteixen descaradament. “La democràcia no és gratuïta, s’ha de guanyar, s’ha d’exercir constantment, fer-ho és un gust, és una tasca que omple plenament”, remarca el professor.

En paraules de Tomàs, el millor antídot contra la postveritat és “fer-se preguntes, com a ciutadans, com a societat, som actors i no solament espectadors”. Perquè, com acaba Fishman, “no hi ha alternativa a plantar-hi cara cada dia”.

La propera sessió del cicle serà dilluns 4 de febrer, amb el títol “Cap a un 8 de març dins l’Església”, i comptarà amb la participació de Viqui Molins, Neus Forcano i Montse Santolino.

 

Marta Batalla

Podeu veure el vídeo complet de l'acte aquí.