Atentado terrorista

L'equip d'incidència de Justícia i Pau Barcelona ha dirigit cartes a diferents institucions i autoritats colombianes denunciant l'atemptat perpetrat a l'escola superior de Cadets General Santander a Bogotà.

El 17 de gener de 2019 es va detonar un cotxe bomba conduït per José Aldemar Rojas, militant de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), dins de les instal·lacions d'aquesta escola, deixant 23 morts i desenes de ferits. Aquest succés posa en relleu diferents fets remarcables: primer, l'autoria de l'ELN d'aquest crim; segon, el cessament de la taula de negociació entre aquest grup armat i el govern colombià; i tercer la necessitat imperiosa de la reactivació dels diàlegs per fer un pas endavant cap a la pau.

La carta enviada expressa la nostra gran preocupació per l'impacte que va tenir aquest atemptat dins el panorama polític i social colombià, ja que, a més del profund dolor i inestabilitat que es va produir amb l'execució d'aquest fet, el govern colombià va decidir donar per acabada la taula de negociació. Aquesta taula només podrà ser reactivada, segons el Cap d'Estat, si aquest grup al marge de la llei compleix amb els plantejaments acordats i exposats des que aquestes converses es van iniciar.

Paral·lelament, i com a elements imprescindibles per a la comprensió de la situació de tensió generada en els diàlegs de pau que s'estan donant entre l'Estat i aquest grup al marge de la llei, s'han de rescatar diferents punts.

L'ELN va ser fundat per un grup d'estudiants cap a finals de la dècada dels 60 i no va ser fins a la presidència d'Ernesto Samper quan es va començar a albirar un històric preacord a través del que es va denominar com "Convenció Nacional". No obstant això, arran de la mort del seu comandant, aquest acord mai va poder ratificar-se. A partir d'aquest moment, l'ELN ha estat un actor clau per aconseguir la pau, per la qual cosa, fent al·lusió a un període recent, durant el 2017 es van emprendre nous diàlegs amb aquest grup i el govern, encapçalat aquesta vegada pel President Juan Manuel Santos Calderón. No obstant això, durant aquest lapse de temps van prosseguir els atacs a oleoductes, assassinats i segrestos, entre altres accions, de manera que l'actual Cap d'Estat, Iván Duque, va declarar: "durant els 17 mesos del procés de diàleg entre l'Administració anterior i l'ELN, aquests criminals van executar 400 accions terroristes en 13 departaments, deixant 339 víctimes i més de 100 assassinats", la qual cosa va contribuir a la terminació i aixecament de la taula de negociació.

Tot i les ensopegades, i tenint en compte els diferents arguments que s'han esgrimit a través dels mitjans de comunicació tant nacionals com internacionals sobre les conseqüències que tindria una terminació total dels diàlegs, l'equip d'incidència de Justícia i Pau, dins de les accions sol·licitades a la carta dirigida a les autoritats colombianes, posa en relleu tres punts essencials perquè Colòmbia s'acosti cada vegada més a la pau i tot el que això inclou.

Primer, restaurar la taula de negociació amb l'ELN. Això partint de la premissa fonamental que, en optar pel camí del diàleg, es podrà estar més a prop del camí de la pau. Camí que només es podrà traçar si hi ha un acord fiable entre l'Estat i aquest grup al marge de la llei. Segon, exigir la reparació per part d'aquest grup a les víctimes directes i indirectes d'aquest atemptat. Tercer, treballar en conjunt amb la població civil per seguir els principis de veritat, reparació i reconciliació.

Prenent en consideració les accions sol·licitades, la Presidència de la República d'aquest Estat ha donat resposta a la carta enviada, al·ludint que "en aquest moment el govern està treballant per millorar les condicions de tots els colombians, tot i que les dinàmiques presents dificultin aquest procés". A més, fa èmfasi en la "necessitat d'observança de les mesures adoptades pel govern central en relació a aquest grup armat al marge de la llei".

Diana Carvajal