si cuides el planeta combats la pobresaEl passat 22 de març, amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua, la iniciativa Enllaça't per la Justícia publicà una nota de premsa on denuncia que l'escassetat d'aigua encara afecta 2.800 milions de persones durant almenys un mes a l'any. La manca de sistemes de distribució de l'aigua, la contaminació humana i la privatització de l'aigua per part de les grans empreses embotelladores són -d'acord amb la mateixa nota de premsa- les principals causes d'aquesta escassetat.

Finalment, des de la campanya "Si cuides el planeta, combats la pobresa", impulsada per la mateixa iniciativa, es proposen diferents accions en clau personal i comunitària per assolir l'aplicació eficaç del dret a l'aigua a tot el món. 

Tot seguit podeu trobar la nota de premsa completa. 

 


Obrir una aixeta i obtenir aigua potable, un gest quotidià impossible per a 2.100 milions de persones

La iniciativa Enllaça't per la Justícia denuncia que l'escassetat d'aigua afecta uns 2.800 milions de persones a tot el món durant almenys un mes a l'any


Madrid, 22 de març de 2019. La celebració del Dia Mundial de l'Aigua és una ocasió òptima per a prendre consciència de com el senzill gest quotidià d'obrir una aixeta i que en surti aigua potable no és possible per a 2.100 milions de persones a tot el món.

En aquesta jornada, les entitats que impulsen la campanya “Si cuides el planeta, combats la pobresa” i que promouen la iniciativa “Enllaça't per la justícia” -Càritas, CEDIS, CONFER, Justícia i Pau, Mans Unides i XARXES (Xarxa d'Entitats per al Desenvolupament Solidari)- posen l'accent en els problemes als quals s'enfronten comunitats humanes de tot el món a conseqüència de les greus restriccions d'accés a l'aigua. S'estima, per exemple, que l'escassetat d'aigua afecta uns 2.800 milions de persones en tots els continents del món durant almenys un mes cada any.


PRINCIPALS PROBLEMES

A la falta de sistemes de distribució d'aigua, que sofreixen amb major intensitat les comunitats rurals que queden lluny de l'abast dels sistemes de distribució d'aigua i que els obliga a desplaçar-se grans distàncies cada dia per a obtenir aigua segura, s'afegeix el problema de la contaminació a causa de l'acció humana.

Es calcula que el 80% del total de les aigües residuals industrials i urbanes s'alliberen en el medi ambient sense cap tractament previ. A més, la producció agropecuària de caràcter intensiu necessita fertilitzants i fitosanitaris que contaminen amb pesticides els recursos hídrics disponibles. Aquesta pèrdua de la qualitat de l'aigua té impactes perjudicials en la salut humana i els ecosistemes.

El canvi climàtic és un altre factor desencadenant dels problemes d'accés a l'aigua en moltes regions del planeta. L'escalfament global pot acabar amb algunes fonts de subministrament d'aigua essencials, com les glaceres, mentre que els residents d'algunes zones costaneres observen com les seves fonts de subministrament d'aigua subterrània són contaminades per fluxos salobres a mesura que s'eleva el nivell del mar.

La privatització de l'aigua per part de les grans empreses embotelladores que s'apropien d'un recurs comú per a ús privat i minoritari és un altre dels reptes als quals ens enfrontem a l'hora de garantir el dret de l'accés a l'aigua.

Es tracta d'un dret que és objecte de múltiples violacions en el pla internacional. En l'Informe Anual de 2014, la relatora especial de l'ONU sobre el dret humà a l'aigua potable i el sanejament va posar en coneixement del Consell de Drets Humans les principals violacions d'aquest dret, i va animar a utilitzar vies com el Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) per denunciar els estats si en són responsables.

Com indica la relatora, “si es prestés més atenció a les violacions dels drets a l'aigua i el sanejament i a les seves causes estructurals, es podria apoderar els grups marginats perquè poguessin disposar de recursos efectius. A més de posar remei a les violacions individuals, la determinació de patrons de violació també contribuirà a prevenir aquestes violacions i obligarà els governs a abordar les seves causes estructurals en la formulació de polítiques i en les assignacions pressupostàries”.

Amb freqüència, aquestes vulneracions estan relacionades amb privacions més àmplies i violacions d'una altra índole, en particular dels drets humans a la vida, la salut, l'alimentació, l'habitatge, l'educació, el treball i un medi ambient sa.


CONSEQÜÈNCIES

Les disputes sobre el control de recursos d'aigua escassos en regions àrides o durant els períodes de sequera són font de greus episodis de violència i de destrucció d'infraestructures de sistemes d'aigua, que es consideren objectius militars i s'usen com a eines bèl·liques durant les guerres.

Igual que els desastres naturals, els conflictes pels recursos hídrics originen importants desplaçaments de població i el seu assentament com a refugiats en àrees amb recursos insuficients per cobrir les necessitats bàsiques d'aigua.

Al costat d'això, l'escassetat i contaminació de l'aigua afecta, segons dades de l'ONU, a més del 40% de la població mundial més pobra. I encara que 2.600 milions de persones han tingut accés a fonts millorades d'aigua potable des de 1990, 663 milions encara no tenen questa possibilitat.

El consum d'aigua actual és 6,5 vegades superior al que hi havia a principi del segle XX i es preveu que aquest consum continuarà pujant de manera significativa. Això provoca que molts dels principals aqüífers estiguin sent sobreexplotats i contaminats: s'estan esgotant els limitats recursos hídrics amb més rapidesa que la que necessiten per tornar a proveir-se per si mateixos, la qual cosa compromet la sostenibilitat de l'aigua com a recurs renovable. A conseqüència d'això, prop de 1.000 nens moren cada dia a causa de malalties prevenients relacionades amb l'aigua i el sanejament.

L'encíclica Laudato Si´ del Papa Francesc és summament sensible a aquesta qüestió. “Mentre es deteriora constantment la qualitat de l'aigua disponible -s'assenyala en un dels seus punts-, en alguns llocs avança la tendència a privatitzar aquest recurs escàs, convertit en mercaderia que es regula per les lleis del mercat (…). L'accés a l'aigua potable i segura és un dret humà bàsic, fonamental i universal, perquè determina la supervivència de les persones i, per tant, és condició per a l'exercici dels altres drets humans. Aquest món té un greu deute social amb els pobres que no tenen accés a l'aigua potable, perquè això és negar-los el dret a la vida radicat en la seva dignitat inalienable”. (LS, 30).


CRIDADA A l'ACCIÓ 

Des del mes d'octubre passat, la campanya “Si cuides el planeta, combats la pobresa” desenvolupa una segona etapa centrada en la divulgació i la reflexió dels eixos programàtics de la Laudato Si’ dins de cada comunitat cristiana i en cadascun dels territoris diocesans de tot el país, i posant el focus en la urgència de “combatre la pobresa”. En aquesta línia, el Dia Mundial de l'Aigua és un moment idoni per llançar una crida a l'acció en clau personal i comunitària per impulsar mesures transformadores.

Entre les accions de caràcter personal, des de la Campanya es proposa, per exemple, calcular i reduir la petjada hídrica de cadascun, o beure aigua de l'aixeta sempre que es pugui. I en el pla comunitari i social, se suggereixen mesures com investigar en la zona on es viu el que succeeix amb l'accés a l'aigua, la seva explotació i sostenibilitat; defensar l'aigua com un bé bàsic que ha de ser objecte de gestió pública, o donar suport a la promulgació d'una Llei de Diligència Deguda a Espanya en matèria de drets humans per aconseguir una aplicació i defensa eficaç d’aquests drets en l'activitat econòmica i empresarial.

#ConectaAguaPobreza


Més informació aquí.