signe tempsEl moviment que s'ha generat entorn d'una adolescent que clama contra les polítiques ecocides, no és un episodi de febre juvenil. I no és un crit només de la generació de l'smart. Fa temps que hi ha un crit dispers però profund i que s'havia emmudit.

Els savis científics, els que més en saben, que diu la Greta, donen xifres i fan equacions que porten cap al desastre, mentre els bulldozers, els mercenaris de l'especulació, i les guspires intencionades continuen amb la ruleta criminal. I el bon Papa Francesc, assetjat pels que no en volen parlar pel compromís que té veure la realitat, ens ha deixat com una mena de testament amb la Laudato Si', que ara comença a ser escoltat. El bisbe de Roma com aleshores el bon Papa Joan, ha sabut captar aquest nou Signe dels Temps. Un moviment social d'arrels profundes que no es vol que sigui acceptat per la majoria de la població -un perill pels grans interessos econòmics- i tampoc per les ètiques religioses que apel·len a la transcendència i que advoquen pels empobrits, els més damnificats de l'espoli. El que diu el cacic de l'Amazònia és també el crit del Papa:

 

 

"Pedimos que ustedes dejen de hacer lo que están haciendo, detengan la destrucción, cesen en su ataque a los espíritus de la Tierra. Cuando ustedes cortan los árboles, atacan a los espíritus de nuestros ancestros. Cuando buscan minerales, empalan el corazón de la Tierra. Y cuando derraman venenos en la tierra y en los ríos –productos químicos de la agricultura, y mercurio de las minas de oro– debilitan los espíritus, los animales, las plantas y a la propia Tierra. Y cuando ustedes debilitan a la Tierra de esta manera, ella empieza a morir. Si la Tierra muriese, si nuestra Tierra muere, ninguno de nosotros será capaz de vivir, y todos moriremos. 

Para vivir, ustedes deben respetar el mundo, los árboles, las plantas, los animales, los ríos y hasta la propia Terra. Porque todas esas cosas tienen espíritu, todas ellas son espíritus, y sin los espíritus la Tierra morirá, la lluvia cesará, y las plantas alimenticias se marchitarán, y morirán también. Todos respiramos ese aire, todos bebemos la misma agua. Vivimos en este planeta. Tenemos que proteger la Tierra, y si no lo hacemos los grandes vientos destruirán la selva.

Entonces ustedes sentirán el miedo que nosotros ya sentimos».

Cacique Raoni Metuktire, de la nación Kayapó.

 

Com el Papa Joan va saber captar els moviments socials que anaven emergint en les classes populars després de la guerra, ara Francesc, amb una audàcia profètica, denuncia el camí de destrucció que la tecnoeconomia i la política sense ànima, està provocant en totes les regions del planeta. En pocs decennis s'està propiciant un procés irreversible. Treballar per canviar el model de consum i de progrés no és una causa de part. És una causa en la qual tots estem implicats, tota la humanitat tots els continents, totes les religions i l'esperit de l'evangeli de Jesús no és aliè a aquesta aposta i a aquests moviments socials. El missatge de Jesús es posa al costat de la cosmovisió indígena que, avui, té més consciència sàvia del que ens està passant. I té més propostes constructives que moltes cultures occidentals que es vanten de tenir coneixements superiors. 

Aquest clam és un Signe dels Temps. No ho podem oblidar.

 

Josep Maria Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau.

 

Nota: l’ús de concepte «signe dels temps» és molt recent en l’Església. Només té cinquanta anys. El 25 de desembre de 1961 Joan XXIII el va introduir en el llenguatge del magisteri, per primera vegada i en un context històric crucial per a l’Església, mitjançant la Constitució Humanae Salutis, que convocava el Concili Vaticà II. «Seguint la recomanació de Jesús, quan ens exhorta a distingir clarament els signes... dels temps (Mt 16,3) –escriu el papa Roncalli–, Nosaltres creiem entreveure, enmig de tantes tenebres, no pocs indicis que ens fan concebre temps millors per a l’Església i la humanitat.»  "Els signes del temps caracteritzen una època, expressen les necessitats i les aspiracions de la humanitat.  Són fenòmens impactants que donen senyals de formes d’existència humana més justes i més dignes. La seva significativitat no està sobreafegida des de fora pels qui els llegeixen com a tals, sinó encarnada en la realitat històrica. La tipicitat, els indicis de temps millors que assenyalen, el consens col·lectiu que desperten i la seva irreversibilitat constitueixen alguns dels criteris per a identificar-los." (F.Javier Vitoria).