convencio drets infanciaFa uns dies hem commemorat el 30è aniversari de la Convenció de Drets de la Infància, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, així com el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets de la Infància, precedent de la Convenció, aprovada per la mateixa Assemblea General el 20 de novembre de 1959.

Tal com dèiem en la Nota de Justícia i Pau de Catalunya publicada per aquesta ocasió, l'aniversari és una bona oportunitat per rellegir i divulgar la Convenció i per prendre més gran consciència del repte de protegir i promoure aquests drets, encara no plenament assolits, sovint vulnerats. Una ocasió per revisar quin és el tracte que donem als infants en la nostra societat.

Si mirem alguns dels informes publicats darrerament entorn de la situació de la infància, no podem més que mantenir una greu preocupació, per la negligència amb què continuem tractant els nostres infants.

Dades preocupants

D'acord amb els darrers informes d'UNICEF, cada dia moren al món 15.000 infants, la majoria dels/les quals per causes que es poden evitar. 1 de cada 3 infants no creix bé a causa de la malnutrició. Quasi el 60% dels nens i nenes en edat d'assistir a l'escola primària no compleixen amb els objectius mínims d'aprenentatge. A la vegada, es preveu que 150 milions de nenes es casin quan encara són menors d'edat i interrompin la seva educació. D'altra banda, segons ACNUR, més de la meitat dels 30 milions de refugiats/des en el món són infants. El 2017 s'estimava que, de totes les persones refugiades i sol·licitants d'asil, 173.800 eren menors d'edat no acompanyats/des.

Si mirem a casa nostra, segons UNICEF Catalunya, el 28,6% dels infants estan en risc de ser pobres, una xifra que "no només no s'ha reduït, sinó que s'ha incrementat 3,6 punts percentuals des del 2016 (és a dir, un 14%). Això significa que una de cada quatre llars amb fills o filles està en risc de pobresa".

Per la seva part, Save the Children Catalunya ha assenyalat que les famílies amb fills són les que pateixen més dificultats per fer front a les despeses de l'habitatge, quelcom que pot comportar canvis forçosos de residència. Això comporta conseqüències perjudicials per a la salut dels infants. L'any 2015, set de cada deu famílies amb menys ingressos patien sobrecàrregues en l'habitatge.

La mateixa organització ha indicat que l'àmbit de l'educació és un dels sectors que genera més desigualtat. En primer lloc, trobem que l'any 2018 hi va haver una inversió pública insuficient, havent destinat en educació el 3,9% del PIB, lluny del 6% que s'estableix legalment. A més, existeix una elevada taxa d'abandonament escolar, que arriba al 18% i que quasi es duplica en entorns més vulnerables.

Pel que respecta a la salut, a Catalunya hi ha hagut darrerament una baixa inversió, que se situava l'any 2014 en 5,2% del PIB. Aquest fet es tradueix en una limitació del dret dels infants a rebre els tractaments adequats. Tal com ha manifestat el Síndic de Greuges de Catalunya, l'Administració no ha situat a l'infant com a eix central de l'atenció sanitària, on existeixen casos amb conflictes entre la indicació d'un tractament mèdic per part del facultatiu de referència, en atenció a l'especificitat que comporta que es tracti d'un infant, i la cobertura d'aquell tractament per la Cartera bàsica de serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia i pel Servei Català de Salut.

El Defensor de les Persones afirma que a Catalunya hi manca conscienciació entre els professionals de diversos serveis d'atenció dels efectes devastadors que genera per als infants viure contextos de violència masclista familiar. Així, ens trobem amb l'existència d'obstacles, tant en l'àmbit jurídic com administratiu, que comporten una resistència o fre en la valoració del risc o en l'aplicació de mesures per protegir-los. Save the Children posa xifres a aquesta realitat, i ens diu que entre 2009 i 2017 el percentatge de nens i nenes víctimes de violència de gènere va augmentar un 68,5%.

Altres dades mostren com l'abús sexual segueix sent un repte molt important a Catalunya. S'estima que un 30% dels i les adolescents catalanes ha patit algun tipus d'abús sexual en el darrer any. En aquest sentit, s'han detectat dificultats en l'activació dels circuits de detecció, denúncia i formació dels i les professionals, amb mancances en l'atenció, que provoca situacions de revictimització, segons indica l'organització Save The Children.

Així mateix, segons un informe de la Fundació Barça sobre la problemàtica de l'assetjament escolar, trobem indicadors preocupants en relació amb l'abús en l'àmbit escolar. 1 de cada 4 escolars a Catalunya afirma haver patit assetjament a l'escola. Tanmateix, el 51,7% dels alumnes assegura haver presenciat una situació d'abús, i el 76% del professorat reconeix no sentir-se preparat/da per encarar aquestes situacions. El mencionat informe destaca que l'assetjament escolar s'ha convertit en la primera preocupació dels i les joves entre 14 i 18 anys. Així, també es ressalta que les xarxes socials han suposat un canal de difusió de missatges humiliants i d'altres accions d'assetjament. Aquells/es joves que pateixen aquest tipus d'agressions afirmen que les humiliacions s'allarguen entre tres i quatre anys.

Els infants, una prioritat social absoluta

Totes aquestes dades ens han de fer pensar. El tractament que es dóna als infants és un indicador clau sobre la maduresa i la justícia d'una societat. I, com veiem, la nostra encara ha de fer passos enormes per protegir més i atendre millor els nens i nenes, tant per part de les institucions, les polítiques públiques i les lleis, com les famílies, els educadors i educadores i la societat en general.

Ens cal encara avançar molt més per enfortir una cultura col·lectiva de ple respecte de la dignitat dels infants. Cal fer de l'atenció i la protecció de la infància una prioritat social absoluta. En paraules del preàmbul de la Declaració Universal de Drets de la infància, la nostra societat "ha d'atorgar a l'infant el millor d'ella mateixa".

Joan Baeza
Eduard Ibáñez