El darrer informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Justícia i Pau, posa en coneixement públic que darrera de l’impressionant edifici que Indra posseeix al barri de 22@ del Poblenou de Barcelona, o a les oficines que Sener té a la Diagonal de Barcelona, i d’altres de similars, com GMV o Rohde & Schwarz, hi ha personal que està treballant en el disseny, enginyeries o tecnologies per a avions o helicòpters de combat, blindats, vaixells de guerra o míssils per a la guerra.

L’informe revela que el sector empresarial lligat a la indústria catalana d’armes s’ha empetitit els darrers anys. Així i tot, avui dia la producció militar exclusivament catalana està en mans de 35 empreses, ocupa a 478 persones, i factura 124 milions d’euros aproximadament, a les quals cal sumar la quantia de la producció de les empreses espanyoles que tenen factories a Catalunya, com el cas d’Indra i d’altres.

L’impuls polític a l’empresa militar catalana ha estat un fracàs, malgrat haver-s’hi donat el despropòsit de subvencionar o ajudar econòmicament el sector de producció d’armes, quan no hi ha recursos pels serveis públics més essencials. La indústria militar a Catalunya és més un desig i una ambició d’algunes empreses i d’alguns polítics de fer quallar a Catalunya aquest teixit industrial, que no pas una realitat. Perquè fora d’algunes empreses que subministren alguns components, el cert és que no ha arrelat cap fabricant de producció d’armes important a Catalunya.