Comunicat en relació amb la reforma del Codi Penal que tipifica l'ajuda a l'entrada, trànsit o permanència d'estrangers a la UE

El passat 27 de setembre de 2012 la Comissió General de Justícia i Paz a Espanya va difondre un comunicat en el qual ens pronunciàvem molt críticament en relació a diversos aspectes de la reforma del Codi Penal que va anunciar el Govern, en particular la introducció de la denominada "presó permanent" i la "custòdia de seguretat".

En data d'11 d'octubre de 2012 es va adoptar, per part del Govern, l'Avantprojecte de Llei Orgànica de Reforma del Codi Penal. Després d'analitzar l'esmentat Avantprojecte, la Comissió General de Justícia i Paz, d'acord amb la seva missió institucional de promoure i defensar els drets humans i la justícia social des de la perspectiva de la doctrina social de l'Església, considera un deure mostrar la seva profunda preocupació davant determinats aspectes d'aquesta reforma.

D'entrada, reiterem el que ja afirmem en el nostre comunicat en relació amb la "pena permanent revisable" i la "custòdia de seguretat". Al nostre judici constitueixen una resposta penal no respectuosa cap a la dignitat humana, contraria al deure de reinserció social dels penats i incompatible amb el principi de seguretat jurídica. El Consell General del Poder Judicial s'ha pronunciat de forma similar en data recent.

Però en aquest moment alertem de la tipificació en l'Avantprojecte de dos nous tipus penals que, al nostre judici, suposarien també un greu error, de conseqüències socials altament perjudicials. Es tracta de la nova redacció de l'article 318 bis, mitjançant el qual es preten castigar penalment, a qui "intencionadament ajudi una persona que no sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea a entrar al territori d'un altre Estat membre o a transitar a través del mateix vulnerant la legislació d'aquest Estat sobre entrada o trànsit d'estrangers", així com qui "intencionadament i amb ànim de lucre ajudi una persona que no sigui nacional d'un Estat membre de la Unió Europea a romandre al territori d'un altre Estat membre o a transitar a través del mateix vulnerant la legislació d'aquest Estat sobre estada d'estrangers".

Al nostre judici, compartit amb moltes altres organitzacions i col·lectius, l'esmentat precepte, malgrat establir que el Ministeri Fiscal "podrà abstenir-se d'acusar per aquest delicte quan l'objectiu perseguit fos únicament donar ajuda humanitària", no tanca la possibilitat que efectivament es persegueixin i castiguin conductes solidàries i humanitàries, motivades per elementals deures ètics, consistents en l'ajuda, suport, acolliment, hospitalitat o atenció de qualsevol tipus (alimentària, social, econòmica, sanitària, psicològica...) a aquestes persones, que solen trobar-se en situació molt precària i vulnerable.

I tot i que el Ministeri Fiscal s'abstingui de perseguir aquestes conductes, la veritat és que la simple previsió legal d'aquesta possibilitat deixarà les persones i organitzacions humanitàries que atenen a aquests col·lectius en una situació de greu inseguretat jurídica.

Si s'aprovés aquesta norma, es podria generar un fort efecte dissuasori sobre els qui tenen capacitat d'atendre a aquelles persones, deixant-les en situacions molt perilloses per a la vida, la integritat física o la salut. A més, en pretendre perseguir qualsevol relació tant solidària com contractual amb aquestes persones, es podria provocar o intensificar la seva exclusió social.

Per això, fem una crida al Govern a fi que corregeixi adequadament el referit Avantprojecte de text legal per evitar els problemes que aquí assenyalem.

23 de gener de 2013