Marc Grau"En poques setmanes s'han publicat diferents informes que fan treure els colors a tots els que afirmen que vivim en un autèntic Estat del Benestar, i que posen de manifest que les polítiques socials necessiten ser un bastió de totes les obres de govern". Article d'opinió de Marc Grau, president de Justícia i Pau a Terrassa. 

A finals de març, es va presentar a la capital grega (tota una declaració d'intencions) l'informe de Càritas Europa que anunciava que els nens espanyols són els més pobres d'Europa, només superats per Romania. L'informe afirma que a Espanya, el risc de pobresa entre els menors de 18 anys és de 29,9%, nou punts per sobre de la mitjana europea. El seu secretari general alertava, amb encert, que els més vulnerables són els que paguen les conseqüències d'aquesta crisi, i que pateixen un major empobriment precisament les llars amb menys ingressos. Tot i la rigorositat de l’informe i la seriositat de Càritas, un ministre espanyol va declarar que l'informe "no se correspondía con la realidad" i va demanar a l'organització que " no provoque" debats en aquest sentit. Doncs si a aquestes alçades no es poden provocar debats en aquest sentit, demostren que estem lluny de ser un país amb majúscules.

Un segon informe, aquest de mans de l'organització Save the Children, ratifiquen les dades de Càritas, afirmant que el risc de pobresa i exclusió social arriba ja als 2,8 milions de nens a Espanya, un 33,8% de la població menor d'edat d'Espanya. El mateix ministre hauria de sortir a desmentir de nou les dades, però de moment no ho ha fet. Cal recordar que ambdues entitats preparen els seus informes amb les mateixes dades, les d'Eurostat, l'institut estadístic de la Comissió Europea. Ja en són dos, doncs, els informes de mans d'organitzacions que, a part de presentar resultats sòlids alleugereixen la vulnerabilitat dels més vulnerables, destaquen l'augment de desigualtat i el camí incorrecte que ha pres Espanya per solucionar els problemes dels més desafortunats.

Un tercer estudi, elaborat per l'Iese i VidaCaixa, del qual n'he sigut col·laborador, destaca la desigualtat que pateix la dona un cop jubilada. El sistema de pensions no fa més que perpetuar les desigualtats del mercat laboral, i castiga tothom que no han tingut una vida laboral remunerada a temps complet i sense cap interrupció. Les dones, que han estat majoritàriament els braços i el caliu que han criat i cuidat els fills, han tingut una vida laboral (remunerada) més irregular, fet que té conseqüències nefastes en el moment de la jubilació. Actualment, la pensió mitja de les dones és un 38% inferior als homes. A més, és sabut que l'esperança de vida de les dones és cinc anys superior als homes, fet que alguns sociòlegs ja denominen com a feminització de la vellesa, i que la seva falta de recursos i major risc de pobresa fa que també es parli ja de feminització de la pobresa.

Per tant, com ja apuntava el secretari general de Càritas, són els més vulnerables els que estan esdevenint encara més vulnerables. Són nens, són gent gran qui pot arribar a patir de manera severa aquesta crisi. Són els invisibles. Són els nous crucificats. Els vulnerables, els que sempre han estat l'objectiu d'aquell que ha estat crucificat, segueixen sent els vulnerables. Es fan passos per alleugerir la situació, però el que realment cal és una nova economia i política enfocada a la cura i benestar de les persones, començant pels més vulnerables. Els crucificats.

Marc Grau, president de JP Terrassa.
22/04/2014