Eulàlia Reguant"El mes de desembre de 2013 la Comissió Europea va acordar avançar cap a la unió bancària, una unió basada en la supervisió dels bancs per part d'un nou consell i en el mecanisme de liquidació de bancs. La setmana passada, el Parlament Europeu, en l'última sessió d'aquesta legislatura abans de les eleccions del 25 de maig, finalment va aprovar-ne la creació". Article d'opinió d'Eulàlia Reguant i Cura, membre de JP Barcelona i de Fiare.

En aquest procés de debat en el marc de la Unió Europea, el plantejament no ha estat el control de les activitats dutes a terme pels bancs, el rol de la ciutadania en la definició de les polítiques econòmiques, ni els mecanismes de control exercits en el si de les entitats financeres. Poden definir una nova supervisió, poden decidir com s'actuarà en una situació de crisi com la viscuda a Xipre fa uns mesos, o qui serà l'últim responsable en la liquidació de bancs, però en definitiva l'únic que fan és planificar la reacció davant de futures crisis bancàries. En aquest sentit, el nou fons de liquidació bancària, o Mecanisme Únic de Liquidació (MUR) s'ha convertit en un nou mecanisme per passar, indirectament, les pèrdues bancàries als i les contribuents. Així, des de l'Estat espanyol hem exportat la SAREB convertint el MUR en el banc dolent europeu.

De què serveix un mecanisme de control mentre no es canvii la base del sistema econòmic? Quan realment establirem mecanismes que garanteixin que l'economia està al servei de la persona?

El que la Unió Europea no està fent ho està fent la ciutadania i les organitzacions i col·lectius socials que treballen en l'àmbit de la transformació de les estructures generadores d’injustícia i de la creació de nous espais d'activitat al servei de les persones i la distribució de la riquesa. La construcció d'un sistema alternatiu requereix d'un conglomerat d'eines que basteixin l'alternativa. Les finances ètiques posen al servei de les persones l'economia, i ajuden i serveixen per construir un model de societat i d'organització cooperativa, on totes som imprescindibles. El crèdit és una eina que actua en aquells àmbits que tracten de pal·liar les injustícies generades pel sistema econòmic actual i àmbits que treballen per generar i consolidar estructures alternatives en el marc de l'economia social i solidària.

Mentre la Comissió Europea i el Banc Central Europeu van establint mecanismes de control del sistema bancari “des de dalt” on les estructures polítiques estan al servei de les estructures econòmiques, les finances ètiques estableixen les bases d'un model horitzontal de desenvolupament entre entitats socials, un model econòmic al servei de les estructures democràtiques. Per això, una de les seves característiques és el principi d'una persona - un vot. Un model que treballa per la cooperació, la inserció social, la regeneració mediambiental, la construcció d'alternatives a l'explotació industrial de la terra, etc.

En aquesta Europa construïda des de dalt, cal aprofitar les eines que existeixen per anar creant i consolidant estructures àmplies que s'assenten en la proximitat al territori i una aposta prioritària per la cohesió social. I existeixen, existim: des d'entitats d'intermediació parabancària de gran solidesa fins a iniciatives de banca ètica europea.

Eulàlia Reguant i Cura 
@aramateix

Nota: aquest article és una adaptació i actualització d'un article publicat a La Directa el 15.01.14