Informe política RajoyEl Centre Delàs d’Estudis per la Pau presenta un nou informe que analitza la política militar de Rajoy, els canvis legislatius que afecten les Forces Armades i el tracte que reben els seus professionals. De moment, està disponible la versió en castellà.

“La política militar del govern Rajoy” és el darrer informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que posa de manifest la priorització de la política de Defensa en front la despesa social de l’actual govern espanyol. Els autors de la publicació són Tomàs Gisbert, Maria de Lluc Bagur i Gemma Amorós, investigadors del Centre Delàs.

Es prioritza la política de Defensa

Les retallades pressupostàries aplicades als serveis bàsics de la ciutadania no han afectat en la mateixa mesura a l’estructura militar. El 2013, la caiguda del pressupost militar s'havia previst en un 3,15% , una caiguda ínfima en comparació amb la retallada del 14,4% en educació; aquesta diferència s’accentua en la liquidació final del pressupost de Defensa, que va augmentar un 12,7% sobre el pressupost inicial.

Els diferents governs espanyols han mantingut un consens entorn els següents objectius:

1) un esforç continuat de rearmament i modernització de les Forces Armades;

2) desenvolupar la indústria militar i l’exportació d’armament;

3) fer de l’exèrcit un instrument de l’acció exterior;

4) la participació a les principals aliances militars occidentals;

5) el foment de l’anomenada “cultura de defensa”, per a legitimar les Forces Armades.

La justícia militar guanya pes

El govern de Rajoy ha posat en marxa dos projectes de llei clarament regressius. Per una banda, el projecte de Règim Disciplinari manté la sanció d’arrest per als militars sense una tutela judicial efectiva, vulnerant el Conveni Europeu dels Drets Humans. Per altra banda, el govern espanyol ha aprovat un nou Codi Penal Militar que amplia l’abast de la jurisdicció militar. La justícia militar podrà jutjar delictes ordinaris comesos per militars; a més, la Guàrdia Civil torna a estar sota jurisdicció militar i s’introdueix l’agreujant de “conflicte armat”, el que pot suposar l’agreujament de molts delictes o que els tribunals militars puguin jutjar civils.

S’ha de tenir en compte els jutges militars no són independents, són funcionaris del Ministeri de la Defensa, per la qual cosa són plenament influenciables tan per l’administració com pels comandaments de superior grau jeràrquic.

El paradigma del control vs la seguretat humana - Pel govern, el paradigma del control, des d’una perspectiva de seguretat militar, continua sent la clau per combatre tots els riscos i amenaces de la societat espanyola, mentre queda relegada la seguretat de les persones. L’Estat espanyol deixa de banda la cobertura de necessitats com l’habitatge, la feina o la salut, que es el que avui dia posa en situació de risc a gran part de la seva població.