Espai ObertEl passat 26 d'abril es va realitzar la primera trobada de l'Espai Obert de voluntariat penitenciari, a la seu del Secretariat de Pastoral Penitenciaria (SEPAP), a Barcelona, organitzada per Justícia i Pau. L'objectiu d'aquesta iniciativa és l'intercanvi d'experiències i posar en comú les dificultats que comporta la seva tasca d'ajut a les persones empresonades.

La creació d'aquest espai ha estat iniciativa dels propis voluntaris de presons de diferents entitats i tindrà una periodicitat semestral. Cada una de les trobades estarà organitzada per una entitat diferent, sent Justícia i Pau l'entitat que es va fer càrrec de l'organització de la primera, a la qual hi van participar una quarantena de voluntaris i voluntàries de les entitats Justícia i Pau, Cedre, Secretariat de Pastoral Penitenciària, Fundació Autònoma Solidària, Creu Roja, Casa d'acollida de Martorell, Heura, Associació Jaume Pineda (Mataró), Presons pel Canvi, Asalma, Fundació Pare Manel, La Vinya i Santa Lluïsa de Marillac.

La trobada es va estructurar en tres espais: un espai d'intercanvi, per a la presentació d'experiències de voluntariat a les presons; un espai creatiu, per innovar, inventar, planificar a partir de l'experiència personal de cada membre; i un espai reivindicatiu, per reflexionar sobre alguns dels problemes que es detecten a la presó i sobre les possibles solucions o alternatives.

En l'espai d'intercanvi d'experiències en Pedro Cánovas, de Justícia i Pau, va explicar la seva experiència com a promotor d'activitats de teatre amb interns de Quatre Camins. I en Joan Vicenç Martinez, de La Vinya, va presentar un elaborat document per conèixer l'estructura de les presons, el procés que viu l'intern fins a la seva posada en llibertat i les normatives elaborades pel departament de Justícia.

En l'espai creatiu els dos grups que es van formar van abordar diferents aspectes: un, el treball amb els joves i les famílies, centrant-se en l'acompanyament i en la necessitat de referents de cara als interns. Els joves voluntaris tenen un paper molt important en aquesta tasca. També és molt important fer entrar el teixit social i cultural de l'entorn a l'interior dels centres penitenciaris: es va posar en valor el paper que poden jugar els grups com castellers, grups de folklore tradicional, etc. També un voluntari va aportar la seva experiència com a monitor d'escalada amb interns (evidentment amb sortides programades a l'exterior), i el caràcter rehabilitador que pot tenir aquesta activitat esportiva. També la necessitat de dur a terme un treball amb les famílies, tot i que es va plantejar la dificultat d'aquest tipus de treball.

L'altre grup va plantejar el treball amb els adults, centrant-se sobretot en el moment crucial de la sortida de la presó. Hi ha problemes de tota mena: necessitat d'oferir recursos, manca de locals d'acollida, etc. Cal insistir en la formació i en el paper que poden jugar els voluntaris en aquesta tasca. També cal tenir espais per a la creativitat, per al foment de l'autoestima, de l'autonomia, etc., ja que aquestes activitats faciliten la reinserció. I per a fer això, sobretot cal treballar en xarxa.

Espai reivindicatiu

En l'espai reivindicatiu, també es van formar grups de treball, i cada un d'ells va abordar un tema o una problemàtica específica. En primer lloc, la problemàtica dels discapacitats intel·lectuals que hi ha als centres penitenciaris. En els casos en què hi ha certificat de discapacitat, cal revisar forçosament la seva situació i cal tenir en compte la seva discapacitat en els programes d'activitats i d'actuació. Es podrien destinar voluntaris a donar suport a aquesta problemàtica.

En segon lloc, com trobar suport econòmic i de tot tipus per a les entitats que treballen amb els interns quan aquests surten de la presó. Calen recursos, habitatges, coordinar els permisos, cal tenir en compte les característiques personals de cada intern (i més si hi ha problemes mentals). Caldria que les entitats quantifiquessin necessitats per plantejar el problema a l'administració amb dades i coneixement de causa.

El tercer grup va plantejar el problema de per què hi ha tan pocs malalts a l'hospital penitenciari de Terrassa si és l'únic establiment d'aquest tipus per a tot Catalunya. Desgraciadament no és que no hi hagi malalts als centres penitenciaris, sinó que no es deriven a l'hospital, per motius econòmics (estalvi, retallades) i polítics (és una manera de mostrar que el nivell de salut és bo).

El quart grup plantejà com ha disminuït dràsticament el nombre de beques per estudiar a la UNED, fet que és contrari a l'estímul dels interns per estudiar i que dificulta encara més la posada al dia dels interns en relació als avenços tecnològics; aquesta situació és un obstacle afegit a la seva reinserció laboral un cop acabada la condemna. Cal conèixer la situació, amb dades de cada centre penitenciari, com funciona el procés per estudiar per la UNED... i es proposa que les entitats signem un document conjunt demanant una solució a aquest problema.

Des de l'espai reivindicatiu es proposà obrir un diàleg entre administracions i entitats a través de la Taula de Participació Social.

Al final de la trobada s'acordà crear un instrument informàtic que faciliti la coordinació dels voluntaris. També es trobà adient realitzar una segona trobada a la tardor de 2014, i que l'organitzi Cedre.