Per visitar el web oficial del Fòrum Social Mundial 2009 premeu aquí.
Crònica del 02/02/2009: Diversitat, bon ambient i voluntarisme - per Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs
Publicat a http://blogs.publico.és/altermundista/
Diversitat, bon ambient i voluntarisme, són tres dels ingredients que fan dels Fòrums un lloc especial. En el qual, tot i les dificultats organitzatives a les quals s'enfronten, s'aconsegueix que tot funcioni relativament bé, tenint en compte les limitacions pressupostàries de l'organització i el caràcter autogestionat de les activitats proposades -l'organització que proposa l'activitat és responsable de la mateixa, no els organitzadors del Fòrum, que es limiten a la logística.
La inscripció al FSM és d'uns pocs euros, mentre a Davos es paguen 40.000 euros per poder participar. És lògic, doncs, que organitzativament funcioni millor Davos que el FSM. Tot i així, encara que una de les queixes d'aquest Fòrum i del que es proporcioni és que “hi ha molta desorganització i que moltes de les activitats ni s'han celebrat”, com diu Maurício, un jove de São Paulo, ningú dubta que “s'ha fet el que s'ha pogut, la propera vegada segur que ho farem millor” diu Raquel, de 23 anys, una de les centenars de voluntàries d'aquest Fòrum, que han ajudat, amb el seu peto verd a orientar als despistats altermundistes. “El que més m'ha agradat ha estat ajudar i conèixer persones de tot el món”, afirma somrient Hemylle, també voluntària. En voluntaris i voluntarisme segur que supera Belém a Davos.
A més, al voltant del campament de la joventut es trobaven els regaladors d'abraçades, iniciativa espontània de diversos grups de joves, per si el sol abrasador, la inesperada pluja, les conferències sense conferenciants, les sales impossibles de trobar o els canvis d'última hora, feien decaure l'ànim. Per si això no fos suficient, la simpatia, alegria i hospitalitat d'una ciutat bolcada amb el Fòrum, feia brollar un somriure al més rondinaire dels activistes. Amb l'entorn i ambient adequat, sembla que les persones ens comportem amb més humanitat. Sembla que això que un altre món és possible és veritat.
Crònica del 02/02/2009, per Francesc Benítez, vicepresident segon de Justícia i Pau.
I ja van cinc dies de Fòrum Social Mundial en la ciutat de Belem. Una ciutat on és possible trobar-se als parcs rètols indicadors que avisen de la caiguda de fruits pesats, una ciutat on la pluja és una constant diària que no atura la vida social, com no va aturar la massiva marxa del dia 27 que donava inici a l'esdeveniment.
Bé, a part de les impressions que ens portem del lloc, ahir es van acabar les sessions d'activitats autogestionades del FSM, per passar el dia 1 a una sessió d'assemblees temàtiques per objectius i a una assemblea d'assemblees que intentaran recollir el màxim de concreció entre les propostes que s'han compartit i discutit.
Per la nostra part, el dia d'ahir es va centrar en l'activitat organitzada per Justícia i Pau i SERPAJ al voltant de la nova militarització que s'està observant a l'Amèrica Llatina, en concret per part de Xile, Brasil, Colòmbia i Venecuela. El missatge que es va treballar i compartir amb els participants era la necessitat de que la societat civil de cada país fos capaç de demanar als seus estats que aturin aquesta nova carrera d'armaments, donat el mal que fan les despeses militars a les economies de països on encara existeix una gran desigualtat entre els seus ciutadans així com grans bosses de pobresa, i donat el efecte de contagi que provoquen en els països de la regió que ràpidament intenten rearmar-se per mantenir l'equilibri de forces en el pla militar.
Per concloure, val a dir que l'important de l'activitat no va ser tant la posada sobre la taula dels arguments que defensem les organitzacions pacifistes, sinó el riquíssim diàleg Nord Sud que es va establir mitjançant la gran participació dels assistents. Aquí rau la veritable forca del Fòrum, en tant que espai on els moviments socials del Sud i del Nord intercanvien els seus punts de vista amb l'aportació dels matisos que ens fan aprendre a tots plegats per assolir entre tots la llarga i difícil feina de fer real aquest altre mon que tots considerem possible.
Menys mercat, més Estat - per Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs
Publicat a http://blogs.publico.es/altermundista/
Existeix al FSM una tendència pel que fa a la línia argumental econòmica, que analitza l'actual crisi i proposa alternatives al model actual. El consens és clar, quan es diu que la crisi que ara estem patint deslegitima el neoliberalisme, o lliure mercat, en el qual els béns i serveis han d'estar, per definició, en mans d'empreses privades. Però, quines són les estratègies alternatives? Vegem el que proposen alguns activistes i estudiosos altermundialistas.
Nacionalitzar els béns i serveis bàsics és la primera proposta. Proposen que l'aigua, electricitat, salut, educació o comunicacions, tornin a les mans de l'Estat, perquè empreses públiques s'encarreguin de la seva gestió. Com passava fa tan sols vint anys, abans de la ràpida expansió del neoliberalisme. La raó és evident, amb les empreses privades gestionant béns de primera necessitat, els preus pugen i el servei al ciutadà empitjora, perquè han de respondre al seu objectiu únic: maximitzar beneficis. Carmen Insulsa, d'Uruguai, explica que en un departament del seu país, “quan la gestió de l'aigua va passar a les mans d'una empresa espanyola i una altra francesa, el preu va pujar un 700%” i a més no van acceptar donar servei en un territori del departament, perquè “eren massa pobres”. Un bon exemple que aquesta tendència pot canviar és, per una costat que, a Uruguai, les protestes populars van aconseguir que avui dia no hagi empreses estrangeres que gestionin l'aigua. Un altre més contundent el va explicar el senador bolivià Abraham Collaret, qui va anunciar que en la recentment aprovada constitució boliviana està expressament prohibit que un bé bàsic com l'aigua estigui en mans d'empreses privades. Danielle Miterrand, vídua de l'ex-president francès Miterrand, va exigir que “es garanteixi en tot el món el dret a l'aigua, a 40 litres d'aigua per persona i dia, per dignitat”.
Crònica del 01/02/2009: No a la guerra, no a l’OTAN - per Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs
Publicat a http://blogs.publico.es/altermundista/
La crisi no té només una vessant econòmica, sinó que segons els altermundistes, també té efectes en qüestions de pau, guerra i violència. Existeix tota una argumentació que demostra que el capitalisme, principalment el nord-americà, fa servir la guerra i la violència per a expandir-se. La institució que ha jugat un paper de clar protagonista en aquesta comesa ha estat l'OTAN, que aquest any compleix 60 anys.
L'OTAN celebrarà el seu aniversari a Estrasburg i Baden Baden, els dies 3, 4 i 5 d'abril. Pacifistes de tota Europa van presentar al FSM la campanya pacifista, anti-OTAN, més multitudinària dels últims anys. 400 organitzacions ja s'han mobilitzat contra l'OTAN i esperen convocar a desenes de milers d'activistes a Estrasburg i Baden Baden, per a cridar als caps d'Estat i a tot el món, que 60 anys d'OTAN són massa.
El “No a la guerra” segueix més vigent que mai, en un món on hi ha més de 30 conflictes armats i on es dedica més d'un bilió d'euros (xifra no massa llunyana del PIB espanyol total) a la despesa militar. Sembla que la crisi no afecta a la guerra.
Crònica del 31/01/2009: per Tica Font, vicepresidenta de Justícia i Pau
Ja estem sobrepassant l'equador del fòrum, ja han tingut lloc més de la meitat de les activitats previstes i organitzades per les mils d'entitats coorganitzadores i presents en el fòrum. El ritme de vida al recinte transcorre d'acord amb el calor imperant, qualsevol petit esforç et deixa esgotat, tots anem pausats i tranquils, aguantem un sol que es clava com agulles mentre caminem entre tenderols, aules o carpes i mentre esperem que caigui el xàfec corresponent de cada dia.
Avui he assistit a l'assemblea anti-OTAN, pensava que aquesta campanya de mobilització podia ser molt europea, que els assistents seriem eminentment europeus. La meva sorpresa ha estat la de comprovar que altres organitzacions dels Estats Units i de Llatinoamèrica estaven presents en el acte i volien sumar-se a les mobilitzacions previstes pel 3 i 4 d'abril a Estrarburg.
Les intervencions han volgut posar de manifest que aquesta organització militar sempre ha estat al servei dels interessos dels Estats Units. Durant la Guerra Freda tenia que servir de fre al comunisme i que aquest no arribes a ser una alternativa al capitalisme, avui, un cop el comunisme no es un perill pel capitalisme, l'OTAN continua amb la seva missió de defensar, si es necessari amb les armes, les interessos vitals dels sistema econòmic en qualsevol territori d'arreu del mon. Per aquesta raó l'OTAN i la seva dissolució es un lema que ens uneix a tots els ciutadans del planeta.
A la reunió, a més a més d'organitzacions europees, hi havien organitzacions d'Argentina, Brasil i Equador, que s'han adherit a la campanya i que organitzaran mobilitzacions pel 4 d'abril. En aquesta reunió s'ha acordat presentar a l'assembla de l'eix de Pau que es faci una crida mundial a convocar mobilitzacions per la dissolució de l'OTAN els dies 3 i 4 d'abril.
La reunió d'avui posa de manifest que l'espai Fòrum Social Mundial es un espai de confluència d'activistes d'arreu del mon, que no solament comparteixen campanyes i estratègies; sinó que també es un espai on es convoquen, coordinem i programem accions d'abast mundial.
Crònica del 31/01/2009: Economia solidària com a alternativa al capitalisme - per Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs
Publicat a http://blogs.publico.es/altermundista/
La crisi del capitalisme és un tema central en aquest Fòrum. També ho són les alternatives al mateix. Crisi definida com “una sobreproducció, tradicional del capitalisme”, segons Walden Bell, influent economista filipí de l'organització Focus on the Global South.
Mentre hi ha qui veu com una oportunitat l'actual crisi, per avançar cap a un model nou, ara que el capitalisme està tan desprestigiat, no falten els que veuen amb recel una crisi que creuen que pot aprofitar la dreta, per a fer-se amb el control total del sistema. Es tem que en comptes d'aplicar polítiques socials, es desreguli encara més el mercat laboral, augmentant la desprotecció dels treballadors per compte aliè. És a dir, la crisi és percebuda entre els activistes del FSM, més que com una oportunitat, com un repte, en el qual els altermundistes pensen que han de treballar dur, perquè el resultat no sigui pitjor del que ja coneixem.
L'alternativa de la que més es parla en les desenes i fins i tot centenars d'activitats dedicades a la crisi del model econòmic, és la de tornar a l'economia real, a la productiva, a la que generi treball, a la que prioritzi el treball sobre les finances. L'aposta que més adeptes té en el FSM és l'economia solidària. Com assegura Nelsivaldo Bargas, economista de la UFPA, “dins una economia no capitalista, són les autogestions entre consumidors i productors, la producció i el consum racionals, les que faran possible una economia, planificada, que cobreixi les necessitats de la població, sense caure en la sobreproducció del capitalisme”. No obstant això, sembla que l'economia solidària, de la qual existeix un bon nombre d'experiències, troba alguns problemes pràctics en el seu desenvolupament, mentre forma part d'un sistema econòmic global no solidari. Pedro Oliveira, de la CNBB, es qüestiona sota “l'aplicació d'una moneda local en una economia solidària, basada en el bescanvi de productes i serveis, seria capaç de cobrir les necessitats dels 190 milions de brasilers”. La moneda local o social s'aplica per exemple en algunes comunitats de la província de Còrdova (Argentina), amb el nom del Patacón. Alguna cosa molt diferent en concepte, que no en nom, de la proposta de João Pedro Stedile, del MST (Moviment dels Sense Terra), de tenir una moneda comuna a tota Llatinoamèrica, anomenada “blat de moro, com homenatge a la nostra relació amb la mare terra”. Economia solidària local o global, integració de mercats o autogestió de l'economia a nivell comunitari, són les principals qüestions en termes alternatius al model actual, per a les quals se segueix buscant resposta entre els altermundistes. Una resposta de consens, que per això estem al FSM.
Crònica del 30/01/2009: per Eulàlia Reguant, responsable de campanyes de Justícia i Pau.
El tercer dia del Fòrum Social Mundial ja ha arribat amb una agenda repleta d'activitats. A quarts de nou del matí els dos recintes previstos per les activitats rebien a milers de persones buscant la sala, l'auditori o la carpa on s'havia de realitzar el seminari que havien escollit. La pràctica majoria de la delegació de Justícia i Pau hem participat de l'activitat organitzada conjuntament amb SETEM i Enlanzando Alternativas sobre el creixent poder de les transnacionals sota el títol “Desmantelando el poder de las transnacionales: experiencias y alternativas” i hem pogut constatar com la crisi és una bona oportunitat per començar a teixir alternatives i resistències a les empreses transnacionals i hem conegut algunes campanyes d'arreu del món que lluiten contra casos concrets.
Però, avui, l'atenció mundial es fixava en Belém per la presència de cinc caps d'estat d'Amèrica Llatina, oblidant que l'important dels Fòrums no són els personatges mediàtics sinó les sinèrgies que es creen i els intercanvis d'experiències i opinions entre diferents organitzacions i moviments socials del món. Així, la notícia important del dia per a la nostra delegació és la creació d'una xarxa internacional de Justícia i Pau amb la voluntat de poder intercanviar experiències i crear complicitats entre les diferents comissions d'arreu del món.
Crònica del 30/01/2009: Un militar, un indi, un bisbe i un Chicago boy - per Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs
Publicat a http://blogs.publico.es/altermundista/
Els activistes del FSM tenien avui l'orella també a un altre lloc. Estaven pendents, alguns amb alegria, altres amb un gran empipament per la seva possible interferència en la bona marxa del Fòrum, de l'arribada d'Hugo Chávez, Evo Morales, Rafael Correa i Fernando Lugo, els presidents de Veneçuela, Bolívia, Equador i Paraguai, respectivament; o tal com els ha batejat el propi Chávez, “un militar (el propi Chávez), un indi (Morales), un Chicago boy -fent referència a la formació d'economista adquirida per Correa a Chicago, el bressol de les idees neoliberals contra les quals ara lluiten els allí presents- i un bisbe (Lugo, bisbe abans de presentar-se a candidat a la presidència). A Lula, sembla que se li dóna malament jugar a casa. Els altermundistas brasilers són molt crítics amb les seves polítiques, que qualifiquen obertament de neoliberals, i esperaven amb molt recel la seva participació durant el Fòrum.
Els presidents més revolucionaris del planeta han estat rebuts entre aplaudiments i cants, per una entregada audiència que rondava les tres mil persones. El que ha estat sols que un aperitiu del multitudinari míting previst a continuació en el Palau de Congressos de la ciutat. En el qual també s'esperava a Lula, que en aquesta activitat, organitzada pel MST (Moviment dels Sense Terra) -enfrontat políticament a Lula-, probablement no fos convidat, o en cas de ser-ho, ha hagut de declinar la invitació. En el míting posterior s'esperava la seva intervenció.
Les intervencions dels quatre no van aportar gran cosa. Tot i així, cal destacar algunes propostes coincidents entre “el militar, l'indi, l'economista i el bisbe”. Tots ells han coincidit que no només un altre món és possible, sinó que és més necessari que mai i que, a més, com va afirmar Chávez, si algú vol ser testimoni d'aquest altre món, només ha de visitar els seus països per a comprovar-ho. La integració econòmica d'Amèrica Llatina és donada suport per tots, i sembla que comparteixen el propòsit de crear una moneda comuna, que substitueixi al dòlar, avui dia hegemònic en la regió. Un major control de l'economia per part de l'Estat, abraçant les tradicionals tesis socialistes de planificació de l'economia, va ser altre dels temes de consens, aplicat en aquests moments de crisi per presidents de tots els signes polítics. Hugo Chávez, que no va ser el més aplaudit (en benefici d’Evo Morales), sí va ser qui va aixecar més passions entre els joves, que es van abalançar a la llotja per a tocar-lo, com estrella de rock. Va afirmar que “un bon socialista ha de ser feminista”, després de definir-se com a tal, potser empès a fer-ho pels constants cants que un sonor grup de joves feministes repetien en favor de tal causa. Estats Units no es va lliurar dels seus comentaris, del president dels quals sortint va dir que “se n'ha anat per la porta de darrere, a la deixalleria de la Història”. Respecte a Obama, “no em faig moltes il·lusions”, va comentar. No va faltar el seu tradicional esment a l'indi Tupac Katari, qui quan estava sent executat pels espanyols, amb un cavall estirant de cadascuna de les seves extremitats, els va dir “ara moro, però algun dia tornaré fet milions”. Profecia que sembla complir-se.
Morales va aprofitar la seva intervenció per a demanar a més d'un altre món possible, “altra fe, creences, religions i Església possibles”, després de la forta campanya de l'Església en contra de la nova constitució boliviana, aprovada finalment en el recent referèndum celebrat a Bolívia. Corretja va definir de “Tsunami neoliberal” el que va ocórrer a Amèrica Llatina les passades dècades, amb les mesures imposades als seus països pel banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. I Lugo, més moderat, va demanar que tornéssim “a la profecia del poble guaraní, a la terres sense mal”. Va tancar les intervencions João Pedro Stedile, capdavantera del MST, qui va denunciar amb coratge davant els quatre presidents, que els seus “governs han caminat molt poc tot, els demanem més, ha de fer canvis estructurals” i els va demanar, sota el clam de tots els presents, que al contrari de l’aquí succeït, “els presidents han de convidar a la seva propera cimera als moviments socials, per a dialogar amb ells”. És la primera vegada que quatre presidents es donen cita en una activitat paral·lela al Fòrum, el que ha estat interpretat per l'organització com un clar indicador de la importància que el FSM està prenent i de la necessitat que alguns polítics tenen de legitimar-se davant els moviments socials de tot el món, davant els veritables artífexs dels canvis socials dels seus països, com tots els presidents han reconegut en les seves intervencions.
Crònica del 29/01/2009: Campament de la joventut: laboratori del Fòrum - per Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs
Publicat a http://blogs.publico.es/altermundista/
Un passeig pel campament de la joventut del FSM t'omple d'energia, esperança i, sobretot, convicció que un altre món és possible, el lema més repetit també aquest any, encara que ja hagin passat nou anys des que començàrem a creure que el món podia canviar, podia ser millor.
Encara que és difícil saber quants acampats hi ha al Fòrum, s'estima que ronden els 15.000. Venen de tota Llatinoamèrica, d'Europa, d'Amèrica del Nord, i fins i tot del llunyà Orient i d’Àfrica, aquests últims els menys, per raons òbvies. Hi ha qui, com centenars d'indígenes, peruans, equatorians i bolivians, han emprat 12 dies per a creuar l’Amazònia. Hi ha infinitat de grups d'adolescents brasilers, paraguaians o argentins que han viatjat durant dues setmanes amb autobús per a participar en aquest Fòrum. Com afirmen entre riures i cançons, sota una ombra que els protegeix de l’abrasador sol de Belém, “ha valgut la pena, perquè necessitem ser molts perquè ens escoltin”. Aquests no necessiten repetir-se que un altre món és possible, és el que volen i es percep que lluitaran per això.
Però el més interessant del campament és que es converteix en un veritable laboratori del teòric altre món possible que el FSM proposa. Com principi bàsic té l’autogestió, “la llibertat per a fer el que vulguem, però sense molestar als altres” puntualitza Thiago, de tan sols 19 anys. Hi ha qui també proposa les seves pròpies activitats, creant el seu propi espai alternatiu, el seu propi Fòrum. És el cas d'un fòrum obert, situat en el cor del campament, ideat per un hippie anomenat Macià, amb exposicions, teatre, dansa, tallers i fins i tot una fira de “l'art-canvi”.
La incomoditat, la calor i la distància no ha impedit que milers de joves mostrin als fatigats activistes antiglobalització, que l’altre món és realment possible, només cal passejar-se pel seu campament.
Crònica del 28/01/09: Protagonisme indígena - Alejandro Pozo, tècnic del Centre Delàs
Segon dia al Fòrum Social Mundial a Belém, dia de la Pan-amazònia. El Consell Internacional va decidir que en aquest Fòrum 2009, la regió que cobreix nou països (Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guaiana, Guaiana Francesa, Perú, Surinam i Veneçuela), a més de ser seu, també havia de ser protagonista de la trobada internacional. Tanmateix, no han faltat les participacions de molts altres pobles originaris d’Amèrica i altres continents, tal i com es va preveure: prioritzar la veu dels pobles de la Pan-amazònia en diàleg amb altres regions del món. Els diferents escenaris del Fòrum han proporcionat una enorme varietat d’espectacles, presentacions, discursos, denúncies i propostes. “De la protesta a la proposta”, es repetia. Aquestes no han faltat, moltes són molt antigues, moltes desconegudes per a una majoria de poblacions. Però cada vegada menys.
El matí, però, no ha estat només disponible per als pobles originaris. Molts altres col·lectius han formulat les seves objeccions amb l’actual sistema per proposar una altra manera de fer les coses. Destacà, per sonora i seguida, la protesta d’un gran nombre de grups de dones i les seves propostes per alterar les relacions patriarcals. Per la tarda, han començat les diferents sessions de treball sobre les diferents problemàtiques, agrupades en 11 objectius. En una única franja horària, han coincidit 110 activitats, incloent-hi xerrades, taules rodones, reunions i campanyes. Escollir una opció entre tantes alternatives requeria d’un minuciós estudi previ.
Crònica del 28/01/2009: Altres móns són possibles - per Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs
Publicat a http://blogs.publico.es/altermundista/
El primer dia del FSM 2009 ha dedicat exclusivitat en la programació a les activitats indígenes, que han donat tota una lliçó d'espontaneïtat, creativitat, força i legitimitat per a demanar un altre món a la resta de participants.
Rituals tradicionals amb terra i foc, cants i danses, han donat pas a reivindicacions tan evidents com transformadores. Per a recuperar els seus territoris, per a rebre els serveis bàsics de salut i educació que cap d'ells rep adequadament dels seus respectius governs, per a mantenir les seves tradicions, llengua i cultura, per a recuperar la seva dignitat.
Però no només s'han dedicat a protestar pels mals que la colonització els ha portat, i segueix portant. Han fet propostes alternatives al capitalisme, com l'economia solidària, la descolonització del poder i dels sabers, l'autonomia i autogovern i una que crida especialment l'atenció: la reciprocitat, que els indígenes quechuas i aymaras han aconseguit incorporar en la política governamental boliviana, tot un exemple que les coses poden canviar.
Molta energia han transmès i generat homes i, sobretot, dones indígenes, amb els seus crits antiimperialistas, amb el seu “Hayalla pobles del món!”, cèlebre després de l'ascens al poder de Evo Morals a Bolívia. Energia que també va sorgir de la música, de la samba que va fer ballar a tots els presents, demostrant que es pot lluitar per canviar el món amb alegria, amb expressions culturals, i no només amb conferències.
Tot i així, les temàtiques que preocupen als indígenes no són tan diferents a les de la resta d'activistes. El canvi climàtic, els models energètics, la sobirania alimentària, el treball, la fi de la violència, la criminalització dels moviment socials, la identitat, la sobirania popular o la integració regional, han conformat el contingut dels seus debats, oferint la seva particular cosmovisió, proposant que l'altre món possible deixi espai a altres móns possibles, que puguin conviure en pau i respecte.
Crònica del 27/01/2009: La festa comença - per Pere Ortega, vocal de la Junta de Justícia i Pau i membre del Centre Delàs
Uns 100.000 altermundistes creuàrem els carrers de la ciutat de Belém cridant que “un altre món és possible”. D’aquesta manera, i com és habitual en els Fòrums quedava inaugurat el VIII Fòrum Social Mundial a la ciutat de Belém. Al cap de poc de començar, el cel, es sumava a la festa i descarregava una pluja torrencial sobre els manifestants que, lluny de fugir, la van rebre com un bé de Déu i continuaren cantant i ballant sota un torrent d’aigua. La pluja d’ura una hora, la manifestació tres. I al final, en un gran escenari eren rebuts pels organitzadors de la ciutat de Belém que, desprès d’unes primeres salutacions, donaren pas als que han d’èsser els protagonistes d’aquest Fòrum, els pobles indígenes de l’Amazònia. I és que aquest FSM, està tot ell dirigit a salvar l’Amazònia de la depredació a que ha estat subjecte en els darreres 200 anys i que l’ha reduït en una quarta part. Es la reivindicació més sentida del Fòrum, “l’Amazònia es nostre” cridaven, en primer lloc els indígenes, en segon els brasilers, i per últim els arribats darreu del món.
De la llarga manifestació, a part de la festa i la rauxa dels assistents, només vull destacar, tres coses. La primera que no tenia capcelera, ni eslogan central, els protagonistes eren els manifestants. La segona, una de curiosa, una escola de maristes, desfilava en la comitiva, professors i nens cantant himnes escolars alternats amb el crit del Fòrum “un altre món...”, i al passar davant la seva escola, van ser rebuts amb una traca atronadora. Ho destaco, per què al marge del que cadascú pugui pensar, a Catalunya, seria insòlit que els mestres portessin als seus alumnes a una “mani”, aquí resultava alliçonador i “políticament incorrecte”. Què bé. I per últim, la pluja, que malgrat ser una cosa habitual a l’Ámazònia va omplir de joia als assistents, que mullats de cap a peus, prosseguiren imperturbables. Com els altermundistes que no pensen aturar les seves demandes fins fer possible el canvi.
Crònica del 27/01/2009: Manifestació d'inauguració del FSM 2009 - per Jordi Calvo, tècnic del Centre Delàs
Publicat a http://blogs.publico.és/altermundista/
Prop de cent mil activistes de moviments socials de tot el món i alguns partits polítics de l'esquerra brasilera, s'han manifestat avui pels carrers de Belém, sota una pluja torrencial de vegades, sota un sol de justícia altres, a través d'una llarga marxa de més de cinc hores, amb l'objectiu de començar el treball del Fòrum Social Mundial més indígena i amb el sistema, el capitalisme, en hores baixes.
Un altre món és possible, no a la guerra, sí a la pau, no a l'imperialisme, Palestina lliure, Sahara lliure, Kurdistan lliure, Tibet lliure… autodeterminació dels pobles, independència, drets humans, dret a l'habitatge, dret a la terra, dret a una vida digna, salvem el planeta, salvem les balenes, salvem l’Amazònia, respecte pels pobles indígenes, no a la violència de gènere, despenalització de l'avortament, dret a la vida, no a la pobresa, justícia per als desapareguts, justícia per als presos i molta rebeldia, inconformisme, lluita, compromís, militància i esperança en que ha arribat l'hora de canviar el món, d'aconseguir que els opressors no oprimeixin, que els repressors no reprimeixin, que els marginats no ho siguin, que els oblidats siguin recordats, que els exclosos siguin visibles, que els sense veu parlin, que tots siguem escoltats. I moltes més consignes, esperances i il·lusions, que en els propers sis dies es plasmaran en campanyes, aliances i projectes, locals, nacionals, regionals i mundials, entre les milers d'organitzacions aquí presents. Per a enfrontar-se a qui tenen el privilegi de decidir sobre les nostres vides, a codiciosos empresaris, a polítics corruptes. Per a construir un món millor, lliure, just, en pau.
L'hora de la veritat davant el món global, article de Bernardo Gutiérrez publicat al diari Público (27/01/2009)
