venezuela juny2017 4Justícia i Pau condemna l'ús excessiu de la força, les detencions arbitràries i l'aplicació de la jurisdicció militar a manifestants.

El 30 de març de 2017 van esclatar protestes massives a Veneçuela, quan partits i grups simpatitzants de l'oposició van convocar marxes en diversos punts del país en rebuig a les sentències, posteriorment modificades, en les quals el Tribunal Suprem de Justícia va anunciar que assumia les competències de l'Assemblea Nacional perquè aquesta última es trobava en situació de desacatament. Diverses de les protestes que inicialment es van desenvolupar de manera pacífica van ser dispersades o reprimides violentament enmig d'un fort desplegament d’efectius de seguretat. Centenars de manifestants haurien estat detinguts a diverses ciutats del país, molts d'ells estudiants i menors d'edat.

Segons ha declarat la fiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega Díaz, des que van començar les protestes fins al 24 de maig, 55 persones havien mort, incloent diversos adolescents, i més de mil persones havien resultat ferides a causa dels enfrontaments entre manifestants, funcionaris de la Guàrdia Nacional Bolivariana i la Policia Nacional Bolivariana i grups paramilitars (font: Human Rights Watch).

Un gran nombre de morts i ferits greus, entre ells manifestants i transeünts, ha resultat de l'ús d'armes de foc i armes menys letals,venezuela juny2017 3 en particular bombes de gas lacrimogen, gas pebre i perdigons. També hi ha hagut persones atropellades per vehicles antiavalots i molts casos d'asfíxia per inhalació de gasos tòxics.

A més, s'ha reportat la presència de grups civils armats, coneguts com a “col·lectius”, que realitzaven labors de contenció de la protesta ciutadana i haurien disparat amb armes de foc, assassinant i ferint manifestants. Aquesta situació es va agreujar amb l'activació del denominat “Plan Zamora 200”, el 18 d'abril de 2017, el qual, contràriament a la Constitució, assigna a les Forces Armades i a “forces populars” labors relatives al control de l'ordre públic.

Preocupa profundament l'ús de la jurisdicció penal militar per detenir i jutjar civils, situació que ha estat documentada en més de 250 casos, la qual cosa vulnera el dret a un judici amb totes les garanties i el dret al jutge imparcial, garanties bàsiques per assegurar el dret a un recurs efectiu. Aquesta situació s'emmarca en un context de criminalització generalitzada d’aquelles persones que participen en les protestes, les quals han estat titllades de “terroristes” per part de representants del Govern i acusades de delictes que impliquen altes penes, com el de “rebel·lió”.

També s'han registrat presumptes irregularitats i abusos durant la pràctica de les detencions i el trasllat a dependències policials i militars. Fonts fidedignes coincideixen a denunciar fets de tortura i tractes cruels, inhumans o degradants sota custòdia, incloent víctimes menors d'edat.

Justícia i Pau recorda que, segons les normes internacionals, la força letal per part de funcionaris encarregats de fer complir la llei només es pot utilitzar quan sigui estrictament necessari en defensa pròpia o de tercers davant una amenaça imminent de mort o lesions corporals greus. En aquest context, cal destacar que l'ús de la força emprat sense atenir-se als principis de legalitat, venezuela juny2017proporcionalitat i necessitat pot ser constitutiu de tortura o tractes cruels, inhumans o degradants. En particular, està prohibit el tret de projectils de gas dirigits al cos de persones, sobretot quan es fa a curta distància i en les parts superiors del cos, i no han de ser llançats en espais tancats, quan les persones no tenen una via d'evacuació, ni en la rodalia de centres de salut, centres educatius ni zones residencials.

Justícia i Pau crida a totes les parts implicades a abstenir-se de recórrer a la violència i a promoure el diàleg i els canals democràtics de participació. Amb la finalitat d'afavorir una sortida no violenta a la crisi, exhortem les autoritats a garantir el ple respecte al dret a la llibertat de reunió i a protegir els manifestants i els transeünts enfront dels atacs de civils armats. El dret a la llibertat de reunió és un pilar bàsic per canalitzar l'expressió col·lectiva d'opinions o creences polítiques, culturals o religioses diverses, la qual cosa incentiva el debat públic i l'existència de societats plurals, tolerants i inclusives.

Més informació: 

Amnistia Internacional: https://www.amnesty.org/es/countries/americas/venezuela/
Comissió Interamericana de Drets Humans: http://www.oas.org/es/cidh/

venezuela juny2017 2

 

Francesco D'Amico