Redacció: Eduard Ibáñez

Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres Boadella va néixer a Barcelona l’any 1945. L’habitatge familiar era al barri de l’Esquerra de l'Eixample. Estudià als Escolapis del carrer Diputació, on tingué com a professors, entre d’altres, Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey.

Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol de llicenciat l’any 1968. De jove va ser membre del moviment escolta (1962-66) i en la seva època d’estudiant destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. Així, des de l’any 1966 s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, i va participar a la famosa “caputxinada”, el març de 1966, assemblea clandestina d’estudiants que tingué lloc a l’església dels Caputxins de Sarrià sota el setge policial. El maig de 1968 és processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, i és absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l'advocat Francesc Casares.

Acabats els estudis, el juliol de 1968, començà a treballar per al CEDEC (Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari), des d’on es dedicà a realitzar diferents estudis sobre desenvolupament econòmic municipal i comarcal (sobre Sant Adrià de Besòs, l'Alt Penedès i el Bages).

L’any 1969 morí sobtadament el seu pare a causa d’un infart. Per aquesta raó, es veié abocat a deixar el CEDEC i assumir la direcció de l’empresa fundada pel seu pare, Quercus, SA, dedicada a la fabricació de productes de suro i a la instal·lació d'aïllaments. L’empresa, en plena crisi del sector, ja patia pèrdues i, després d’uns anys de resistir les dificultats, es veié obligada a fer fallida i liquidació l’any 1978.

Participació en moviments socials i cristians

En aquest període dels anys 70 s’implicà en diferents activitats en favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. Així, per exemple, va participar a l’Assemblea de Catalunya i, atesa la proximitat dels locals on es reunia aquesta plataforma amb la seu de la seva empresa, va custodiar durant alguns períodes els arxius clandestins de l’Assemblea. També es va implicar en el naixent moviment veïnal com a promotor i fundador de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Al mateix temps, va militar, a partir de 1971, en l’organització Cristians pel Socialisme.

Però l’activitat més destacada en aquests anys és, sens dubte, la seva militància a Pax Christi. L’any 1974 començà a participar en aquesta organització internacional catòlica, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, de la qual va ser copresident, en l’àmbit de Catalunya (juntament amb Frederic Roda i Àngel Colom), entre 1974 i 1990. Entre d’altres activitats, Pax Christi, juntament amb Justícia i Pau, desplegà diverses campanyes d’oposició a la pena de mort en els últims anys del franquisme, tot intentant, sense èxit, la commutació d’algunes penes de mort mitjançant la intercessió del Vaticà.

En una de les rutes europees de joves que organitzava Pax Christi, l’any 1974, a Londres, conegué la que és la seva dona, Janine Künzi, amb qui va contraure matrimoni l’any 1975. D’aquest matrimoni han nascut quatre fills: Bernat, Arnau, Marcel i Albert. Marcel va morir l'any 2011 per una greu malaltia, als 28 anys d'edad.

Un altre fet destacat d'aquella època va ser, l’estiu de 1976, l’organització de diferents marxes ciutadanes (Marxa per la Llibertat) per tot Catalunya, reclamant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. En una d’aquestes marxes, prohibides pel Govern, l’Arcadi Oliveres és detingut per la Guardia Civil a La Sènia i passa 72 hores a la garjola, el setembre de 1976.

L'any 1977 va participar en la creació de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la qual encara és membre actiu.

Després de liquidar l’empresa del seu pare, l’any 1978, entrà a treballar durant un temps a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, fins que, poc després, l’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. Des de llavors fins a l'actualitat ha continuat treballant com a docent en aquesta universitat. L'any 1992 s'ubicà al campus de Bellaterra. L’any 1993 va obtenir el títol de Doctor, amb una tesi sobre el denominat "cicle de l’economia de la defensa" (és a dir, la despesa pública militar i la industria d'armaments) i, poc després, guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada, i va impartir classes majoritàriament a la Facultat de Ciències Polítiques, a més d’altres centres de la mateixa universitat.

Incorporació a Justícia i Pau

L’any 1981 va començar a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. El qui llavors era el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, havia participat en el comitè de concessió del Premi Joan XXIII, que concedia anualment Pax Christi, i allà va conèixer l’Arcadi Oliveres, copresident de l’entitat i membre del Jurat. Joan Gomis li encarregà un informe econòmic amb relació al 0,7% del PIB d’ajut al desenvolupament, per tal d’adreçar-lo a parlamentaris i responsables polítics. Aquesta col·laboració marca l’inici d’una estreta vinculació de l’Arcadi Oliveres amb Justícia i Pau que dura fins a l’actualitat. Des de llavors, l’Arcadi és membre actiu d’aquesta entitat i és des d’aquí des d’on realitza bona part de les seves activitats en favor dels drets humans, la pau, la justícia social i el desenvolupament.

L’any 1986 va ser nomenat vicepresident de Justícia i Pau i ho va ser fins que el desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis, va ser elegit president d'aquesta entitat, càrrec que manté a l’actualitat. Durant els anys 1986 a 1999 va ser també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau.

El missatge d'Arcadi Oliveres

En tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres ha dedicat les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. S’ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor de la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.

Concretament, algunes activitats destacades han estat la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), en la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), en la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984), de la qual és president i on imparteix conferències en els seus cursos d’estiu anuals, en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), en la campanya contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986), en la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També destaca el seu paper com a cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (reunions d'Utrecht, 1984, i Malmö, 1987), en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la gran campanya en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), en la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).

Durant les tancades d’immigrants a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 va fer, juntament amb altres persones, un important paper com a mediador entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració. Posteriorment, es va ocupar del seguiment dels processos de regularització que es van iniciar com a fruit dels acords entre l’Administració i els tancats, dels qual Justícia i Pau es va fer garant.

En els últims anys, el seu activisme s’ha incrementat de forma exponencial. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, molt particularment Justícia i Pau, el seu ritme de conferències per tot Catalunya, i també a fora, s’ha multiplicat, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc.  Ha impartit conferències pràcticament en totes les comarques catalanes i en una llarga llista de poblacions importants espanyoles. També n'ha impartit a París, Brussel·les, Londres, Assisi, Lausanne, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, així com a Colòmbia, Argentina, Mèxic o Palestina. Ha participat com a professor de cursos coorganitzats per universitats catalanes a El Salvador i Nicaràgua (UAB) i Bolívia (UPF). Ha estat o és convidat habitual en programes de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Ràdio, Ràdio-4, Ona Catalana, Ràdio Sant Cugat, Ràdio Estel, Audio Vídeo Misión Radio.

De l’any 2001 (substituint Joan Gomis quan aquest va morir) fins al 2007 va presidir la Federació Catalana d’ONG per la Pau, entitat que aplega prop de vint ONG catalanes dedicades a la defensa i promoció dels valors de la cultura de la pau i la no violència.

L’any 2004 va ser elegit president de la Federació Catalana d’Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d’entitats catalanes, responsabilitat que va exercir fins al 2008. També l’any 2004 va ser nomenat personalment per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, membre del Consell de la Ciutat de Barcelona.

L’any 2005 va ser elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè d'experts del programa per a la creació de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). També l’any 2005 va ser reelegit president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau i de la plataforma d’entitats Finançament Ètic i Solidari (FETS), des d’on intenta que es creï o s’instal·li a Catalunya una banca ètica. Després de la creació de l'ICIP, el 2008, va ser escollit membre de la seva Junta de Govern.

Va participar en les mobilitzacions de protesta contra la reunió de l'OMC a Seattle (1999). Va participar i impartir conferències al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias (Colòmbia, 2003). Ha participat i impartit conferències en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011), del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008).

L'any 2011 va desplegar una extraordinària activitat amb motiu de les mobilitzacions del denominats "indignats", impartint desenes de conferències en les diferents places públiques i altres llocs on es van fer "acampades" ciutadanes i oferint innombrables entrevistes a mitjans de comunicació amb relació a aquest important moviment ciutadà.

Tota aquesta activitat la fa compaginant-la amb la docència, que integra en la seva tasca militant, com a professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB i professor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Institut Sant Fructuós de Tarragona, Universitat de València i Universitat de Castelló) a més de cursos en moltes universitats d’estiu.

L'any 2011 ha començat la realització d'una pel·lícula que tracta de la vida i missatge d'Arcadi Oliveres, promoguda per Justícia i Pau i la productora Únicamente Severo, i que s'estrenarà la primavera de 2012.

Relació d’entitats de les quals és president o membre

Actualment és president de les organitzacions següents:

Associació Justícia i Pau de Barcelona
Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat

Igualment és membre actiu dels organismes o entitats següents:

Consell de la Ciutat de Barcelona
Institut Víctor Seix de Polemologia (actualment director)
Comitè Internacional de la Fundació per la Pau
Societat Catalana d’Economia
Consell Assessor d’ATTAC (Associació per la Tributació de les Transaccions Internacionals)
Consell Editor de revista Monthly Review
Consell Editorial de la revista Foc Nou
Patronat de la Fundació Tam Tam
Institut Català Internacional de la Pau
Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat (ACSAR)
Comitè Científic del CCDR (Centre de Desenvolupament Rural de la universitat de Lleida)                 

Premis

Ha rebut els premis següents:

Memorial Vidal i Llecha (1985, primera edició)
Premi de la Fundació Lluís Companys (ERC) (2001)
Premi de l’entitat Flama del Canigó
Premi de civisme de Ràdio Molins de Rei
Premi de la revista Alandar, Madrid
Guardó CIEMEN 2006 (modalitat nacional)
Reconeixement Emmanuel Mounier Catalunya (2011)
Premi Abacus cooperativisme (2011)
Premi Internacional Alfons Comín (2011)
Premi Proteus d'Ètica (2011)
Premi Casaldàliga (2012)

Llibres i articles

És autor o coautor dels llibres següents:

- 0,7, un informe para los parlamentarios, 1982
- Introducció a l’economia, editat per l’associació ATTAC, 2003
- ¿Quién debe a quién? Deuda externa y deuda ecológica (amb Joan Martínez Alier), Editorial Icària
- El ciclo armamentista espanyol (amb Pere Ortega, coordinadors), editorial Icària, 2000
- Contra la fam i la guerra, Angle editorial, 2005
- Un altre món, Angle editorial, 2006
- El meu camí a la utopia, Angle editorial, 2008
- En qué mundo vivimos, Icària editorial, 2009
- Aturem la crisi, Angle editorial, 2010
- Diguem prou!, Angle editorial, 2012                                                                                        

Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d’Or, del Diari de la Pau i el Diari de Sant Cugat i col·laborador periòdic del diari Avui, i ha participat en més de 60 llibres i publicacions.

Utilitzem cookies, ja sigui pròpies com de tercers, per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. A l'accedir a "justiciaipau.org" estàs acceptant la seva instal·lació i ús. Per a més informació veure Avís legal. Clicar aquí per acceptar Vore política