Estat opini Marc Grau actualitzadaArticle d'opinió d'en Marc Grau, president de Justícia i Pau de Terrassa, que ens envia des de Cambridge, Estats Units.

La revolució de la cura i Juárez

La cura. Canta Battiato: et protegiré de les pors, de la hipocondria, dels torbaments, de les injustícies, dels enganys, dels fracassos que la teva naturalesa portarà, dels dolors, dels canvis d’humor. Prossegueix: et portaré silenci i paciència, et salvaré de qualsevol melancolia, perquè ets un ésser especial, i tindré cura de tu, jo sí, tindré cura de tu. Battiato canta, en principi, a la seva mare, i hom només es pot emocionar.

Dilluns em vaig trobar la Rosie, veïna del primer pis, canviant una bombeta fosa del nostre replà. Ens havíem escrit aquests dies ja que havia marxat a una altra ciutat a cuidar de la seva mare, qui havia caigut. Dimarts vaig felicitar a una de les millors companyes de feina que he tingut, la Carme, i em va contestar que gràcies, i que estava al hospital també amb la seva mare. Dimecres vaig parlar amb la meva àvia qui es va emocionar felicitant a la seva petita besnéta que fa dies que no veu. Llaços invisibles d’amor que semblen no tenir rellevància en uns dies turbo-capitalistes.

Podríem seguir amb Otis Redding, i el seu “for your precious love”. Sempre és bo, parar, i escoltar els autors que han entès les lleis de l’univers, les lleis del cor. Les lleis del cor, de l’univers, no són clarament les lleis de mercat, o les lleis que semblen predominar en una societat postmoderna. He acabat de llegir una obra extremadament ben “cuidada” i editada sobre la Vida i Sociologia de Tönnies, fundador de la Sociologia a Alemanya. Tönnies, que va néixer en un entorn rural, distingia entre la Comunitat (Gemeinschaft) i la Societat (Gesselschaft). Mentre en la primera (família, comunitat) regnen les lleis del cor, i és segons l’autor, la vida autèntica, orgànica, real; la segona (corporacions, societat) regnen les lleis del mercat, i segons ell, és la vida no-autèntica, no-orgànica, fictícia. L’autor, que no ha estat exempt de crítiques, i sobretot d’incomprensió, ens convida amb el seva dicotomia a pensar si vivim una vida autèntica o fictícia. Són coneguts els autors (Marx, Fromm, Wright Mills) que senyalen que tendim a la segona com a éssers alienats, autòmats.

Richard Sennett, sociòleg contemporani, senyala en el seu llibre “La corrosión del carácter” que la vida no-autèntica tendeix a contaminar la vida autèntica. Les lleis del mercat (condicionalitat, curt-terminisme, utilitarisme), semblen entrar en la nostra esfera més personal, en les nostres relacions més íntimes. Cert és però, que les lleis de la vida orgànica (condicionalitat, “llarg-terminisme”, transcendència) poden entrar també en la vida societària, però aquesta anàlisi ha passat desapercebuda. Es poden veure clars exemples en cooperatives, projectes, i fins i tot en grans empresaris que fan un gir, i deixen que la lògica de la vida autèntica contamini al lògica de la vida fictícia, i això és motiu d’esperança.

Fa pocs dies, he tingut l’honor, el plaer i el privilegi d’estar a Ciudad Juárez. Juárez, com l’anomenen els locals, m’ha ajudat a entendre dues coses: 1) que la cura és a tot arreu, i 2) que els mitjans de comunicació, massa sovint, només s’interessen de les coses que van malament. Ciudad Juárez, si la coneixem per alguna cosa, els que vivim lluny d’ella, és per la violència, les drogues, i els feminicidis. Com és normal, pregunto sobre tot això a les persones amb qui comparteixo aquests dies. Tots ells responen d’una manera similar, i és que tot i que el problema no està ni de bon tros solucionat, la situació ha millorat. Interiorment, ho poso en dubte. Penso que simplement volen que estigui tranquil. De tornada a casa, investigo. I la meva sorpresa és que no només volien que estigués tranquil, sinó que era cert. Juárez, va patir, la màxima explosió de violència el 2011, sent la segona ciutat del món amb més homicidis (147 per cada 100.000 habitants). A partir d’esforços de molts actors, ONG, polítiques locals, veïns, la situació ha millorat. La taxa d’homicidis ha passat de 147 el 2011 a 43 el 2016, i Juárez ha passat de ser la segona ciutat amb més homicidis del món, sense estar en guerra, a ser la 37, estant per sota de St. Louis (14), Baltimore (26), New Orleans (34) i Detroit (36).

Però a qui li importa? Doncs importa. Importa que les situacions que milloren es presentin amb el mateix pinzell que es presenten les conflictives. Importa posar en valor totes els esforços de ONG, polítiques locals, i veïns, per millorar una situació insostenible. Importa posar en valor l’amor invisible de la Rosie, i la Carme amb les seves mares, de la besàvia amb la seva besnéta. Importa posar en valor la cura. Només així la societat pot ser plenament sostenible. La cura.

Marc Grau Grau
28 d’abril de 2017