Nuria Carulla EdOArticle d'opinió de Núria Carulla, membre de la Junta de Justícia i Pau de Barcelona.

Dir no i eixamplar la mirada

Estic tornant a llegir el llibre del bisbe Pere Casaldàliga, “Yo creo en la justicia y en la esperanza” de la colecció El credo que ha dado sentido a mi vida de l’editorial Desclée de Brouwer de Bilbao. Aquest llibret de l’any 1977 explica la situació que es troba a la prelatura de Sao Fèlix de Araguaia al Mato Grosso de Brasil, on les poblacions de camperols i indígenes són maltractats, perseguits, humiliats i assetjats per les grans hisendes ramaderes de milions d’hectàrees.

El llibre emociona vivament per la situació de dolor i desemparança que viu la població pobra i també pel treball tossut i arriscat de grups de persones, entre ells el bisbe Pere, per defensar els drets i la vida dels indis i camperols. Han passat 40 anys i Brasil ja no està en dictadura. Per tant, cal suposar que alguns dels abusos comesos per militars i sicaris de les hisendes ja no es donen. Han canviat els dictadors però no les dictadures. La dictadura de la riquesa del poder financer i de les empreses multinacionals per dominar, explotar, assetjar i eliminar els pobres, no la pobresa, continua igual que sempre.

Coneixem bastant les dures realitats que viuen grans masses de població en el nostre món, i davant d’això no sabem gaire què hi podem fer. A la carta que van enviar el grup d’Araguaia el febrer d’enguany, Benjamin Forcano fa una conferència destacant les frases més emblemàtiques del bisbe de Sao Fèlix, i quan li pregunten quin missatge pot enviar a la nostra civilitzada societat occidental ens diu: “El primer món només podrà alliberar el Tercer Món en la mesura que ell mateix s’alliberi. Només en la mesura que el primer món deixi de ser primer món podrà ajudar al tercer món… Mentre hi hagi un primer món hi haurà privilegi, exclusió, dominació, explotació, luxe i marginació. Si vosaltres el primer món no sou un món més humà, nosaltres no ho podem ser”.

Les paraules que ens adreça el bisbe Pere Casaldàliga ja ens marca un camí a seguir. Deixar de ser primer món vol dir deixar de viure com vivim d’esquena als pobres i a les víctimes de la riquesa. Dir no a l’acumulació, dir no al consum molt per damunt de les necessitats, dir no al rebuig de l’immigrant i per sobre de tot, dir no a la por de les conseqüències del nostre compromís i solidaritat, perquè canviar la injustícia per la justícia, canviar la indiferència o la impotència per l’amor, canviarà moltes coses i potser fins i tot comoditats.

Dir no i eixamplar la mirada per posar-nos al costat de qui ens necessita i no deixar-nos intimidar per discursos amenaçadors d’un futur incert si anem per camins diferents dels que ens marca el sistema d’acumulació i consum.