Nuria Carulla EdOArticle d'opinió de Núria Carulla, membre de la Junta de Justícia i Pau de Barcelona.

 

Suport a les comunitats guatemalenques

El diputat Leocadio Juracán del Congrés de Guatemala ha constituït una comissió de verificació i investigació de les denúncies de violacions de Drets Humans presentades per part de 37 comunitats de la Laguna del Tigre i 21 de Sierra Lacandona, del departament del Petén. És una bona notícia que un diputat del país escolti la veu dels qui reclamen justícia. Per tal de reforçar l’actuació de la comissió ha demanat a diverses persones d’organitzacions de formar un grup de suport, i m’ha demanat, com a membre de comissió Nord-Sud de Justícia i Pau, de formar part d’aquest grup.

Guatemala és un país que, per a molta gent si l’economia l’hi permet, és una destinació turística molt interessant: un país centreamericà amb extensos boscos tropicals, flora i fauna excepcional i restes arqueològiques de la civilització maia i d’antigues cultures, úniques al món. En fi un país digne de ser visitat, com tant d’altres n’hi ha.

Però quan planifiquem vacances també hem de pensar en la població del país. Guatemala és un país pobre, amb una alt índex de pobresa entre la població indígena i camperola, que ha viscut una guerra interna per enderrocar dictadures durant més de 30 anys. Per tant, és un país fràgil i amb una població, sobretot la rural, maltractada per la pobresa, la guerra i l’explotació. Aquesta realitat, que és una part important de la seva idiosincràsia, no s’aprecia gairebé mai en un visita turística, i si es veu ens produeix incomoditat i un sentiment indefinit de voler i no saber què fer.

Aquesta realitat amagada als centenars de milers de turistes que visiten Guatemala durant l’any, per la comissió Nord-Sud de Justícia i Pau és un realitat ben viva. En contacte amb comunitats indígenes i camperoles ens arriben notícies de desallotjaments forçats i detencions arbitràries de líders que s’oposen a l’explotació indiscriminada dels recursos naturals per part de les multinacionals.

Un exemple ben palès d’aquesta situació l’estan vivint ara les comunitats de la Laguna del Tigre i de la Sierra Lacandona del departament del Petén, la regió més extensa de Guatemala i que guarda les restes arqueològiques declarades patrimoni de la humanitat, a més d’un bosc tropical extens i, evidentment, amb recursos naturals importants.

Aquestes comunitats i d’altres es van instal·lar a la zona fugint de la guerra que hi havia i també dels terratinents explotadors i esclavitzadors, amb l’aprovació del govern del país. Malgrat els desplaçaments forçats, han anat refent les seves vides i han fet de la regió la seva nova llar. El 1989 es declarà àrea protegida per part del Congrés de la República, i això no va afectar la vida dels pobladors. Fins i tot el govern va permetre noves repoblacions.

Passat el temps, però, i amb el suport legal de la zona com a àrea protegida, han estat assetjades fins arribar a l’expulsió de manera violenta, per part de la policia i l’exèrcit. Sense avisos ni diàlegs previs, uns 1000 efectius de les forces de l’ordre de Guatemala van desallotjar 500 persones amb violència, tot cremant totes les seves migrades possessions, sense donar-los alternativa, de tal manera que van fugir en massa cap a la frontera mexicana on ara viuen en condicions infrahumanes perquè no tenen estatus de refugiats.

Mentre les comunitats són assetjades i desallotjades, el govern manté els permisos d’explotació petroliera a l’empresa PERENCO, sense parar esment al mal mediambiental que estan causant les extraccions.

Davant d’aquestes situacions que es viuen a milers de quilòmetres d’aquí sempre ens preguntem què hi podem fer. Per part nostra, donar suport a la comissió de verificació, com ens han demanat, i difondre les notícies de les vulneracions dels Drets Humans. Alhora, reflexionar quines dinàmiques de la nostra vida quotidiana podem modificar per frenar el poder de les multinacionals i del valor del diner per sobre del valor de la vida.

Núria Carulla