Pere Ortega, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M.Delàs, de Justícia i Pau (17/12/2012)

L’Església continua necessitant gent compromesa que lluiti per un ideari social d'igualtat com reclamava Alfons C. Comín.

Pere Ortega, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M.Delàs, de Justícia i Pau / 17/12/2012

Cristians en el Partit, comunistes en l’Església (Barcelona, 1977), d’Alfons Carles Comín, va ser un text que va produir, en el seu dia, un fort impacte seguit d’un intens debat. La vigència avui d’aquelles pàgines continua sent important, perquè malgrat que els partits comunistes gairebé han desaparegut de l’escena política quedant en un estat residual, l’Església continua necessitant gent compromesa que lluiti per un ideari social d'igualtat com reclamava Comín.

En aquests moments de greu retrocés dels drets humans, econòmics i socials a causa d'una crisi econòmica provocada per unes oligarquies lligades al capital més especulatiu ─el de les corporacions financeres─ guiat per un afany de lucre desmesurat, ha comportat que els Estats, per salvaguardar els interessos d’aquestes corporacions, retallin els recursos destinats als sectors socials més necessitats. Així, avui, en el nostre Estat, pensionistes, discapacitats, malalts crònics, aturats, immigrants sense feina o papers veuen com les seves necessitats retrocedeixen o no estan cobertes per l’assistència social pública sota l’excusa que no hi ha diners, mentre sí que n'hi ha per ajudar les entitats financeres. El resultat és que veiem com la pobresa i exclusió social ha augmentat en el país de 10,6 milions el 2008 a 12,7 milions el 2012. Bossa de marginació que tot indica que continuarà creixent si els governs no canvien les seves polítiques.

Unes proteccions socials que, no ens enganyem, abans d’arribar la crisi tampoc eren universals, ni protegien tota la ciutadania, perquè l’estat de benestar del que gaudíem no era just ni equilibrat amb les necessitats mínimes d’aquests sectors més vulnerables. Així, si les desigualtats ja eren alarmants abans de la crisi, ara augmenten fins a prendre proporcions de catàstrofe humanitària.

Les polítiques d’ajust practicades pels governs (autonòmics i central) de l’Estat espanyol dictaminades per la UE i aconsellades pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional ens porten a la destrucció de la cohesió social que proporcionava l’estat de benestar i estan augmentant la bretxa social existent entre rics i pobres fins a límits insospitats, mentre s’observa com les capes mitjanes s’estan debilitant i en molts casos passant a formar part dels empobrits.

El compromís que ens demanava Comín sorgia de la vella demanda social que tots els humans tenen els mateixos drets, i per tant tenen dret a rebre ajuts per cobrir les seves necessitats, al marge del que puguin aportar segons les seves capacitats. Necessitats que avui denominem de seguretat humana i que abasten els àmbits de la seguretat alimentària, econòmica, sanitària, educativa, medioambiental, social i cultural.

Aquest és un ideari que no està restringit a raonaments unilaterals, perquè tothom l’entén, tant els il•lustrats com la gent senzilla. Un raonament que està al marge de la ideologia política que cadascú tingui, perquè és diàfan i tothom es pot trobar identificat amb ell. És un ideari universal que il•lumina i agermana tot el gènere humà sigui quina sigui la seva cultura o religió. Aquest és el missatge de compromís que ens reclama el text de Comín per acabar amb les desigualtats humiliants que existeixen en la nostra societat i en el món.