Per sol·licitar una conferència de l'Arcadi Oliveres podeu escriure a: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. o bé trucar al 692.596.140

*******************

Recull de premsa i conferències:

  • Entrevista a TV3 al programa Divendres (16.45 - 10 abril 2012)
  • Entrevista sobre el seu llibre Diguem prou a BTV (27 de març de 2012)
  • Entrevista a La Vanguardia (13 de març de 2012)
  • Entrevista sobre futur 15M a VilaWeb (15 de desembre de 2011)
  • Entrevista sobre la lliuta contra les injusticies al 324 (14 de desembre de 2011)
  • Entrevista a la revista DEPANA (novembre 2011)
  • Entrevista sobre la situació econòmica actual a TV3 (22 de setembre de 2011 a les 16.35)
  • Vídeo de l'entrevista sobre la situació actual a la Diada Nacional de Catalunya (11 de setembre de 2011)
  • Post de la xerrada a l'Euskal Etxea (7 de setembre de 2011)
  • Conferència a Vilafranca del Penedès sobre pobresa (8 de juny de 2011)
  • Vídeo de la xerrada del 15-M a Cornellà (25 maig de 2011)
  • Entrevista al Canal 3/24 sobre l'acampada a Plaça Catalunya (19 de maig de 2011)
  • Entrevista en directe a AVM Radio sobre la protesta social i les acampades (20 de maig de 2011)
  • Conferència a la plaça Catalunya durant l'acampada (20 de maig de 2011)
  • Entrevista al programa "Singulars", del Canal 33 (28 de març de 2011)
  • Entrevista a VilaWeb TV sobre la intervenció militar a Líbia (març 2011)
  • Conferència "Causes i conseqüències de l'actual desordre financer mundial" (7 de febrer de 2011)
    Video 1 Video 2
    Video 3
    Video 4Video 5
  • Entrevista a Arcadi Oliveres publicada al diari AVUI, pàgina 24. (17de desembre de 2008)
  • Vídeo de l'entrevista d'Attac Pais Valencià a Arcadi Oliveres sobre la crisi financera actual (octubre 2008)
  • Vídeo de l'entrevista de Mònica Terribas a "La nit al dia" a Arcadi Oliveres. (31 de març de 2008)
  • Audició de l'entrevista realitzada a l'Arcadi Oliveres a Radio Huelva, l'1 de juny de 2006, sobre la Llei del Deute Extern aprovada al Congrés dels Diputats.

Docu ArcadiJustícia i Pau està realitzant un documental sobre Arcadi Oliveres, president de l'entitat. Aquest documental busca transmetre el missatge clar i contundent de l'Arcadi Oliveres a través d'imatges i d'un repàs de la seva trajectòria vital.

El documental, que encara no té un nom tancat, es presentarà a finals d'any, però mentrestant, s'ha habilitat un bloc com a quadern de bitàcora del procés on s'hi mostren els apunts, de les anotacions i imatges de tot el viatge, del procés de construcció creativa.

UN DOCUMENTAL AMB PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Aquest és un documental sobre un home que, des de fa 40 anys, sosté on sigui necessari el seu combatiu discurs sobre la justícia i la llibertat en el món contemporani. L'acompanyem dia a dia per diferents indrets del país en una road movie que recorre la seva vida. Anàlisi de la realitat, coherència i indignació blinden el seu discurs i li proporcionen una veracitat incontestable. Una pel·lícula per moure a la reflexió –en aquests temps de naufragi ètic– fins i tot als més distrets.

L’interès del personatge i el seu discurs per a la ciutadania ens inviten, també, a demanar la participació activa d’aquesta en la gènesi i difusió del documental. Volem així que les persones facin ús del seu poder per decidir quins propòsits  culturals s'han de dur a terme. Volem que, qui aposti per aquest documental, s'involucri, participi en el projecte i el faci seu intercanviant donacions per diferents recompenses. Per això aquest documental s'ha finançat mitjançant crowdfunding.

Tanmateix creiem fermament que una pel·lícula com aquesta, que es nodreix del suport de persones individuals, associacions i empreses, ha de restar a disposició de la societat i contribuir a enriquir-la. Per això el documental sobre l’Arcadi Oliveres estarà sota Creative Commons, una llicència alternativa al Copyright que permet la seva difusió gratuïta a la xarxa i fora d'ella, contribuint així a que la pel·lícula sigui vista pel màxim nombre de persones possible.

Ambdues decisions –finançar el projecte mitjançant crowdfunding i posar-li una llicència Creative Commons– encaixen amb la figura i les idees d'Arcadi Oliveres, un home que no descansa per tal de presentar les seves denúncies, de conferència a debat, de plató de televisió a aula universitària, d'estudi radiofònic a manifestació, al carrer... La lliure distribució d'aquest documental serà el seu millor megàfon.

Els diners recaptats mitjançant crowdfunding es destinaran a cobrir costos diversos del documental:
-Desplaçament de l'equip a les localitzacions del rodatge
-Dietes de l'equip durant el rodatge
-Lloguer de l'equip
-Edició i muntatge

Necessitem que al menys una cinquena part del documental sigui finançada pel seu públic. Som optimistes!

Volem que formeu part d’això.

Per això, hem habilitat un número de compte on es poden fer les aportacions: 1491 0001 26 2009667425. I aquí, podreu veure les contrapartides de participar en el nostre projecte d'elaboració del documental.

Participen en aquest documental:

Dirigit per: Erika Sànchez Marcos.
Guionistes: Roger Danès i Erika Sànchez Marcos
Producció executiva: Dària Esteva
Coordinació: Pere Ortega (Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs)
Muntatge: Xavier Esteban
Documentació: Erika Sànchez Marcos
Responsable de campanyes de Justícia i Pau: Eulàlia Reguant
Director de Justícia i Pau: Eduard Ibàñez
Producció: Únicamente Severo Films, Justícia i Pau

Per poder seguir l'evolució del documental es pot llegir la seva pàgina web: http://www.documentalarcadioliveres.org

Recompenses a la participació al projecte del Documental de l'Arcadi Oliveres

5 euros: el nostre agraïment a la web del documental.
10 euros: el mateix que abans i sortir als agraïments dels títols de crèdit.
30 euros: el mateix que abans i un DVD de la pel.lícula.
50 euros: el mateix que abans i un llibre d'Arcadi.
100 euros: el mateix que abans i una invitació a la festa de fi de rodatge.
300 euros: el mateix que abans i una entrevista pels Extres. I les 4 primeres persones acompanyaran un dia de rodatge

Redacció: Eduard Ibáñez

Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres Boadella va néixer a Barcelona l’any 1945. L’habitatge familiar era al barri de l’Esquerra de l'Eixample. Estudià als Escolapis del carrer Diputació, on tingué com a professors, entre d’altres, Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey.

Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol de llicenciat l’any 1968. De jove va ser membre del moviment escolta (1962-66) i en la seva època d’estudiant destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. Així, des de l’any 1966 s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, i va participar a la famosa “caputxinada”, el març de 1966, assemblea clandestina d’estudiants que tingué lloc a l’església dels Caputxins de Sarrià sota el setge policial. El maig de 1968 és processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, i és absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l'advocat Francesc Casares.

Acabats els estudis, el juliol de 1968, començà a treballar per al CEDEC (Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari), des d’on es dedicà a realitzar diferents estudis sobre desenvolupament econòmic municipal i comarcal (sobre Sant Adrià de Besòs, l'Alt Penedès i el Bages).

L’any 1969 morí sobtadament el seu pare a causa d’un infart. Per aquesta raó, es veié abocat a deixar el CEDEC i assumir la direcció de l’empresa fundada pel seu pare, Quercus, SA, dedicada a la fabricació de productes de suro i a la instal·lació d'aïllaments. L’empresa, en plena crisi del sector, ja patia pèrdues i, després d’uns anys de resistir les dificultats, es veié obligada a fer fallida i liquidació l’any 1978.

 

Participació en moviments socials i cristians

En aquest període dels anys 70 s’implicà en diferents activitats en favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. Així, per exemple, va participar a l’Assemblea de Catalunya i, atesa la proximitat dels locals on es reunia aquesta plataforma amb la seu de la seva empresa, va custodiar durant alguns períodes els arxius clandestins de l’Assemblea. També es va implicar en el naixent moviment veïnal com a promotor i fundador de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Al mateix temps, va militar, a partir de 1971, en l’organització Cristians pel Socialisme.

Però l’activitat més destacada en aquests anys és, sens dubte, la seva militància a Pax Christi. L’any 1974 començà a participar en aquesta organització internacional catòlica, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, de la qual va ser copresident, en l’àmbit de Catalunya (juntament amb Frederic Roda i Àngel Colom), entre 1974 i 1990. Entre d’altres activitats, Pax Christi, juntament amb Justícia i Pau, desplegà diverses campanyes d’oposició a la pena de mort en els últims anys del franquisme, tot intentant, sense èxit, la commutació d’algunes penes de mort mitjançant la intercessió del Vaticà.

En una de les rutes europees de joves que organitzava Pax Christi, l’any 1974, a Londres, conegué la que és la seva dona, Janine Künzi, amb qui va contraure matrimoni l’any 1975. D’aquest matrimoni han nascut quatre fills: Bernat, Arnau, Marcel i Albert. Marcel va morir l'any 2011 per una greu malaltia, als 28 anys d'edad.

Un altre fet destacat d'aquella època va ser, l’estiu de 1976, l’organització de diferents marxes ciutadanes (Marxa per la Llibertat) per tot Catalunya, reclamant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. En una d’aquestes marxes, prohibides pel Govern, l’Arcadi Oliveres és detingut per la Guardia Civil a La Sènia i passa 72 hores a la garjola, el setembre de 1976.

L'any 1977 va participar en la creació de l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la qual encara és membre actiu.

Després de liquidar l’empresa del seu pare, l’any 1978, entrà a treballar durant un temps a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, fins que, poc després, l’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. Des de llavors fins a l'actualitat ha continuat treballant com a docent en aquesta universitat. L'any 1992 s'ubicà al campus de Bellaterra. L’any 1993 va obtenir el títol de Doctor, amb una tesi sobre el denominat "cicle de l’economia de la defensa" (és a dir, la despesa pública militar i la industria d'armaments) i, poc després, guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada, i va impartir classes majoritàriament a la Facultat de Ciències Polítiques, a més d’altres centres de la mateixa universitat.

 

Incorporació a Justícia i Pau

L’any 1981 va començar a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. El qui llavors era el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, havia participat en el comitè de concessió del Premi Joan XXIII, que concedia anualment Pax Christi, i allà va conèixer l’Arcadi Oliveres, copresident de l’entitat i membre del Jurat. Joan Gomis li encarregà un informe econòmic amb relació al 0,7% del PIB d’ajut al desenvolupament, per tal d’adreçar-lo a parlamentaris i responsables polítics. Aquesta col·laboració marca l’inici d’una estreta vinculació de l’Arcadi Oliveres amb Justícia i Pau que dura fins a l’actualitat. Des de llavors, l’Arcadi és membre actiu d’aquesta entitat i és des d’aquí des d’on realitza bona part de les seves activitats en favor dels drets humans, la pau, la justícia social i el desenvolupament.

L’any 1986 va ser nomenat vicepresident de Justícia i Pau i ho va ser fins que el desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis, va ser elegit president d'aquesta entitat, càrrec que va desenvolupar durant tres mandats, fins l’any 2014. Actualment continua actiu com a membre de base de l’entitat, assessorant i participant en diferents activitats i impartint conferències.

Durant els anys 1986 a 1999 va ser també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau.

 

Trajectòria i missatge d'Arcadi Oliveres

En tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres ha dedicat les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. S’ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor de la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.

Concretament, algunes activitats destacades han estat la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), en la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), en la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984), de la qual és president i on imparteix conferències en els seus cursos d’estiu anuals, en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), en la campanya contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986), en la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També destaca el seu paper com a cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (reunions d'Utrecht, 1984, i Malmö, 1987), en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la gran campanya en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), en la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).

Durant les tancades d’immigrants a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 va fer, juntament amb altres persones, un important paper com a mediador entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració. Posteriorment, es va ocupar del seguiment dels processos de regularització que es van iniciar com a fruit dels acords entre l’Administració i els tancats, dels qual Justícia i Pau es va fer garant.

En els últims anys, el seu activisme s’ha incrementat de forma exponencial. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, molt particularment Justícia i Pau, el seu ritme de conferències per tot Catalunya, i també a fora, s’ha multiplicat, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc.  Ha impartit conferències pràcticament en totes les comarques catalanes i en una llarga llista de poblacions importants espanyoles. També n'ha impartit a París, Brussel·les, Londres, Assisi, Lausanne, Hamburg, Bonn, Bremen, Lisboa, així com a Colòmbia, Argentina, Mèxic o Palestina. Ha participat com a professor de cursos coorganitzats per universitats catalanes a El Salvador i Nicaràgua (UAB) i Bolívia (UPF). Ha estat o és convidat habitual en programes de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Ràdio, Ràdio-4, Ona Catalana, Ràdio Sant Cugat, Ràdio Estel, Audio Vídeo Misión Radio.

De l’any 2001 (substituint Joan Gomis quan aquest va morir) fins al 2007 va presidir la Federació Catalana d’ONG per la Pau, entitat que aplega prop de vint ONG catalanes dedicades a la defensa i promoció dels valors de la cultura de la pau i la no violència.

L’any 2004 va ser elegit president de la Federació Catalana d’Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d’entitats catalanes, responsabilitat que va exercir fins al 2008. També l’any 2004 va ser nomenat personalment per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, membre del Consell de la Ciutat de Barcelona.

L’any 2005 va ser elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè d'experts del programa per a la creació de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). També l’any 2005 va ser reelegit president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau i de la plataforma d’entitats Finançament Ètic i Solidari (FETS), des d’on intenta que es creï o s’instal·li a Catalunya una banca ètica. Després de la creació de l'ICIP, el 2008, va ser escollit membre de la seva Junta de Govern.

Va participar en les mobilitzacions de protesta contra la reunió de l'OMC a Seattle (1999). Va participar i impartir conferències al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias (Colòmbia, 2003). Ha participat i impartit conferències en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011), del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008).

L'any 2011 va desplegar una extraordinària activitat amb motiu de les mobilitzacions del denominats "indignats", impartint desenes de conferències en les diferents places públiques i altres llocs on es van fer "acampades" ciutadanes i oferint innombrables entrevistes a mitjans de comunicació amb relació a aquest important moviment ciutadà.

Tota aquesta activitat ha estat simultània amb la docència, que ha integrat en la seva tasca militant, com a professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB fins a la seva jubilació l’any 2016, així com professor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Institut Sant Fructuós de Tarragona, Universitat de València i Universitat de Castelló) a més de cursos en moltes universitats d’estiu.

El 10 d'abril de 2013, juntament amb Teresa Forcades, va presentar una plataforma política denominada “Procés Constituent a Catalunya” , orientada a esdevenir un moviment polític de confluència de forces d’esquerres. El 2015, durant les negociacions de Procés Constituent per adherir-se a Catalunya Sí que es Pot va rebre l'oferta d'encapçalar aquesta confluència d'esquerres, però ho va rebutjar.

L'any 2015 es va estrenar la pel·lícula “Mai és tan fosc”, produïda per Únicamente Severo amb la col·laboració de Justícia i Pau, que tracta de la vida i missatge d'Arcadi Oliveres.

 

Relació d’entitats de les quals és president o membre

Associació Justícia i Pau de Barcelona
Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat
Institut Víctor Seix de Polemologia (actualment director)
Comitè Internacional de la Fundació per la Pau
Societat Catalana d’Economia
Consell Assessor d’ATTAC (Associació per la Tributació de les Transaccions Internacionals)
Consell Editor de revista Monthly Review
Consell Editorial de la revista Foc Nou
Patronat de la Fundació Tam Tam
Institut Català Internacional de la Pau
Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat (ACSAR)
Comitè Científic del CCDR (Centre de Desenvolupament Rural de la universitat de Lleida)

               

Premis

Ha rebut els premis següents:

Memorial Vidal i Llecha (1985, primera edició)
Premi de la Fundació Lluís Companys (ERC) (2001)
Premi de l’entitat Flama del Canigó
Premi de civisme de Ràdio Molins de Rei
Premi de la revista Alandar, Madrid
Guardó CIEMEN 2006 (modalitat nacional)
Reconeixement Emmanuel Mounier Catalunya (2011)
Premi Abacus cooperativisme (2011)
Premi Internacional Alfons Comín (2011)
Premi Proteus d'Ètica (2011)
Premi Vida Aunós, Església Plural (2013)
Premi Casaldàliga per la solidaritat atorgat pel Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles Clam (2013)
Reconeixement de la Cimera de Premis Nobels de la Pau (2015)
Premi Memorial Alex Seglers, Ajuntament de Sabadell (2016)

 

Llibres i articles

És autor o coautor dels llibres següents:

- 0,7, un informe para los parlamentarios, 1982
- Introducció a l’economia, editat per l’associació ATTAC, 2003
- ¿Quién debe a quién? Deuda externa y deuda ecológica (amb Joan Martínez Alier), Editorial Icària
- El ciclo armamentista espanyol (amb Pere Ortega, coordinadors), editorial Icària, 2000
- Contra la fam i la guerra, Angle editorial, 2005
- Un altre món, Angle editorial, 2006
- El meu camí a la utopia, Angle editorial, 2008
- En qué mundo vivimos, Icària editorial, 2009
- Aturem la crisi, Angle editorial, 2010
- Diguem prou!, Angle editorial, 2012
- Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. El rescat de la democràcia (2013)
- La força per canviar les coses (amb Itziar González), Angle Editorial (2015)                                                                                      

Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d’Or, del Diari de la Pau i el Diari de Sant Cugat i col·laborador periòdic del diari Avui, i ha participat en més de 60 llibres i publicacions.

Redacción: Eduard Ibáñez

Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres Boadella nació en Barcelona en 1945. La vivienda familiar se encontraba en el barrio de la Izquierda del Eixample. Estudió en los Escolapios de la calle Diputación, donde tuvo como profesores, entre otros, Lluís Maria Xirinacs y Francesc Botey.

Estudió Ciencias Económicas en la Universidad de Barcelona y obtuvo el título de licenciado en 1968. De joven fue miembro del movimiento escolta (1962-66) y en su época de estudiante destacó por su compromiso en defensa de la democracia y las libertades políticas en plena dictadura franquista. Así, desde 1966 se implicó muy activamente en las asambleas clandestinas del Sindicato Democrático de Estudiantes, y participó en la famosa "caputxinada", en marzo de 1966, asamblea clandestina de estudiantes que tuvo lugar en el iglesia de los Caputxins de Sarrià bajo el cerco policial. En mayo de 1968 es procesado por el Tribunal de Orden Público y juzgado por reunión clandestina, y es absuelto gracias a los informes favorables del decano de la Facultad de Economía y la defensa del abogado Francisco Casares.

Terminados los estudios, en julio de 1968, empezó a trabajar para el CEDEC (Centro de Estudios de Desarrollo Comunitario), desde donde se dedicó a realizar diferentes estudios sobre desarrollo económico municipal y comarcal (sobre Sant Adrià de Besòs, el Alt Penedès y el Bages).

En 1969 murió repentinamente su padre a causa de un infarto. Por esta razón, se vio abocado a dejar el CEDEC y asumir la dirección de la empresa fundada por su padre, Quercus, SA, dedicada a la fabricación de productos de corcho y la instalación de aislamientos.

La empresa, en plena crisis del sector, ya sufría pérdidas y, después de unos años de resistir las dificultades, se vio obligada liquidarse en 1978.

 

Participación en movimientos sociales i cristianos

En este periodo de los años 70 se implicó en diferentes actividades en favor de la democracia y el autogobierno de Catalunya. Así, por ejemplo, participó en la Asamblea de Catalunya y, dada la proximidad de los locales donde se reunía esta plataforma con la sede de su empresa, custodió durante algunos periodos los archivos clandestinos de la Asamblea.

También se implicó en el naciente movimiento vecinal como promotor y fundador de la Asociación de Vecinos de la Izquierda del Eixample de Barcelona. Al mismo tiempo, militó, a partir de 1971, en la organización Cristianos por el Socialismo.

Pero la actividad más destacada en estos años es, sin duda, su militancia en Pax Christi. En 1974 comenzó a participar en esta organización internacional católica, dedicada a la promoción de la cultura de la paz y la reconciliación entre los pueblos, de la que fue copresidente, en el ámbito de Catalunya (junto con Frederic Roda y Àngel Colom), entre 1974 y 1990. Entre otras actividades, Pax Christi, junto con Justícia i Pau, desplegó varias campañas de oposición a la pena de muerte en los últimos años del franquismo, intentando, sin éxito, la conmutación de algunas penas de muerte mediante la intercesión del Vaticano.

En una de las rutas europeas de jóvenes que organizaba Pax Christi, en 1974, en Londres, conoció la que es su esposa, Janine Künzi, con quien contrajo matrimonio en 1975. De este matrimonio han nacido cuatro hijos: Bernat, Arnau, Marcel y Albert. Marcel murió en 2011 por una grave enfermedad, a los 28 años de edad.

Otro hecho destacado de aquella época fue, en el verano de 1976, la organización de diferentes marchas ciudadanas (Marcha por la Libertad) por toda Catalunya, reclamando "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia". En una de estas marchas, prohibidas por el Gobierno, Arcadi Oliveres es detenido por la Guardia Civil en La Sènia y pasa 72 horas en la cárcel, en septiembre de 1976.

En 1977 participó en la creación de la Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la que todavía es miembro activo.

Después de liquidar la empresa de su padre, en 1978, entró a trabajar durante un tiempo en el Instituto Víctor Seix de Polemología, hasta que, poco después, en 1980, empezó a ejercer como profesor de economía en la Escuela de Estudios Empresariales de Sabadell, de la UAB. Desde entonces hasta la actualidad ha seguido trabajando como docente en dicha universidad.

En 1992 se ubicó en el campus de Bellaterra. En 1993 obtuvo el título de Doctor, con una tesis sobre el denominado "ciclo de la economía de la defensa" (es decir, el gasto público militar y la industria de armamentos) y, poco después, ganó una plaza como profesor titular del Departamento de Economía Aplicada, e impartió clases mayoritariamente en la Facultad de Ciencias Políticas, además de otros centros de la misma universidad.

 

Incorporación a Justícia i Pau

En 1981 comenzó a militar en la organización Justícia i Pau, entidad cristiana de la diócesis de Barcelona, ​​dedicada a la promoción de los derechos humanos y la paz. El que entonces era el presidente de Justícia i Pau, Joan Gomis, había participado en el comité de concesión del Premio Juan XXIII, que concedía anualmente Pax Christi, y allí conoció Arcadi Oliveres, copresidente de la entidad y miembro del Jurado. Joan Gomis le encargó un informe económico con relación al 0,7% del PIB de ayuda al desarrollo, a fin de dirigirlo a parlamentarios y responsables políticos. Esta colaboración marca el inicio de una estrecha vinculación de Arcadi Oliveres con Justícia i Pau que dura hasta la actualidad. Desde entonces, Arcadi es miembro activo de esta entidad y es desde aquí desde donde realiza gran parte de sus actividades en favor de los derechos humanos, la paz, la justicia social y el desarrollo.

En 1986 fue nombrado vicepresidente de Justícia i Pau y lo fue hasta que en diciembre del año 2001, después de la muerte de Joan Gomis, fue elegido presidente de esta entidad, cargo que desarrolló durante tres mandatos, hasta el año 2014. Actualmente continúa activo como miembro de base de la entidad, asesorando y participando en diferentes actividades e impartiendo conferencias.

Durante los años 1986 a 1999 fue también vicepresidente y después presidente (1999-2003) de la Comisión General de Justicia y Paz de España, entidad que reúne todas las comisiones y asociaciones españolas de Justicia y Paz.

 

Trayectoria y mensaje de Arcadi Oliveres

En todos estos años, Arcadi Oliveres ha dedicado sus energías a múltiples cuestiones en defensa de los derechos humanos, la paz y la justicia social. Se ha destacado especialmente en la denuncia de la deuda externa de los países más pobres, en la divulgación de las cifras del hambre, en la denuncia del subdesarrollo, de la desigualdad, de las injustas relaciones económicas Norte-Sur, de la guerra, del militarismo, de la investigación militar y del gasto militar; en la exigencia de incrementar la ayuda al desarrollo, en favor del desarme, del reconocimiento de la objeción de conciencia al servicio militar y al gasto militar, en favor de la promoción del consumo responsable, la banca ética y las formas de economía solidaria, etc.

Concretamente, algunas actividades destacadas han sido su activa implicación en la primera gran campaña en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campaña en favor de la Objeción Fiscal al gasto militar y la constitución de la Asamblea de Objetores Fiscales (1983), en la campaña contra la ley reguladora de la objeción de conciencia y en apoyo de la insumisión (1984), en la constitución de la Universidad Internacional de la Paz de Sant Cugat (también en 1984) , de la que es presidente y donde imparte conferencias en sus cursos de verano anuales, en la campaña de Justícia i Pau "Catalunya Solidària" (1985), en la campaña contra el ingreso de España en la OTAN (1986 ), en la introducción en España de las Brigadas Internacionales de Paz (1987). También destaca su papel como co-fundador de la Red Europea Contra el Comercio de Armas (reuniones de Utrecht, 1984, y Malmö, 1987), en las movilizaciones contra la primera guerra del Golfo (1991), en la gran campaña en favor de la cancelación de la deuda externa (1999), en la promoción de la banca ética en Catalunya, siendo elegido presidente honorario de la plataforma Financiación ética y Solidaria (FETS) en 1999, o en las movilizaciones contra la guerra de Irak (2003).

Durante los encierros de inmigrantes en varias iglesias de Barcelona del año 2001 tuvo, junto con otras personas, un importante papel como mediador entre los colectivos de inmigrantes y la Administración. Posteriormente, se ocupó del seguimiento de los procesos de regularización que se iniciaron fruto de los acuerdos entre la Administración y los cerrados, los que Justícia i Pau se hizo garante.

En los últimos años, su activismo ha incrementado de forma exponencial. Además de impulsar el trabajo de las organizaciones que preside, muy particularmente Justícia i Pau, su ritmo de conferencias por toda Catalunya, y también fuera, se ha multiplicado, con una media de dos o tres conferencias diarias, además de intervenciones en los medios de comunicación, en entrevistas, tertulias, etc. Ha impartido conferencias prácticamente en todas las comarcas catalanas y en una larga lista de poblaciones importantes españolas. También ha impartido en París, Bruselas, Londres, Assisi, Lausanne, Hamburgo, Bonn, Bremen, Lisboa, así como en Colombia, Argentina, México o Palestina. Ha participado como profesor de cursos co-organizados por universidades catalanas en El Salvador y Nicaragua (UAB) y Bolivia (UPF). Ha sido o es invitado habitual en programas de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Radio, Radio-4, Ona Catalana, Radio Sant Cugat, Radio Estel, Audio Video Misión Radio.

Del año 2001 (sustituyendo Joan Gomis cuando este murió) hasta 2007 presidió la Federación Catalana de ONG por la Paz, entidad que reúne cerca de veinte ONG dedicadas a la defensa y promoción de los valores de la cultura de la paz y la no violencia.

En 2004 fue elegido presidente de la Federación Catalana de Organizaciones Internacionalmente Reconocidas, que promueve la presencia internacional de entidades catalanas, responsabilidad que ejerció hasta 2008. También en 2004 fue nombrado personalmente por el alcalde de Barcelona, ​​Joan Clos, miembro del Consejo de la Ciudad de Barcelona.

En 2005 fue elegido presidente del recientemente constituido Consejo Catalán de Fomento de la Paz, organismo asesor de la Generalitat de Catalunya y miembro del Comité de expertos del programa para la creación del Instituto Catalán Internacional por la Paz (ICIP). También en 2005 fue reelegido presidente de la Federación Catalana de ONG por la Paz y de la plataforma de entidades Financiación Ética y Solidaria (FETS), desde donde intenta que se cree o se instale en Catalunya una banca ética. Tras la creación del ICIP, en 2008, fue elegido miembro de su Junta de Gobierno.

Participó en las movilizaciones de protesta contra la reunión de la OMC en Seattle (1999). Participó e impartió conferencias en el Foro Social Regional Latinoamericano, en Cartagena de Indias (Colombia, 2003). Ha participado e impartido conferencias en diversas ediciones del Foro Social Mundial, en Bombay (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011), del Foro Social de la Mediterráneo, celebrado en Barcelona (2005) y del Foro Social Catalán (2008).

En 2011 desplegó una extraordinaria actividad con motivo de las movilizaciones del denominados "indignados", impartiendo decenas de conferencias en las diferentes plazas públicas y otros lugares donde se hicieron "acampadas" ciudadanas y ofreciendo innumerables entrevistas a medios de comunicación con relación a este importante movimiento ciudadano.

Toda esta actividad ha sido simultánea a la docencia, que ha integrado en su tarea militante, como profesor del Departamento de Economía Aplicada de la UAB hasta su jubilación en el año 2016, así como profesor de varios doctorados, másters o cursos de postgrado de diferentes universidades (Universidad de Barcelona, Universidad Politécnica de Cataluña, Universidad de Lleida, Universidad de Girona, Instituto San Fructuoso de Tarragona, Universidad de Valencia y Universidad de Castellón) además de cursos en muchas universidades de verano.

El 10 de abril de 2013, junto con Teresa Forcades, presentó una plataforma política denominada "Procés Constituent a Catalunya", orientada a convertirse en un movimiento político de confluencia de fuerzas de izquierdas. En 2015, durante las negociaciones de Procés Constituent para adherirse a Catalunya Sí que es Pot, recibió la oferta de encabezar esta confluencia de izquierdas, pero lo rechazó.

El año 2015 se estrenó la película "Mai és tan fosc", producida por Únicamente Severo con la colaboración de Justícia i Pau, que trata de la vida y mensaje de Arcadi Oliveres.

 

Relación de entidades de las que es presidente o miembro

Associación Justícia i Pau de Barcelona
Universidad Internacional de la Paz de Sant Cugat
Instituto Víctor Seix de Polemologia (actualmente director)
Comité Internacional de la Fundación por la Paz
Sociedad Catalana de Economia
Consejo Asesor de ATTAC (Associación por la Tributación de laas Transacciones Internacionales)
Consejo Editor de revista Monthly Review
Consejo Editorial de la revista Foc Nou
Patronato de la Fundación Tam Tam
Instituto Catalán Internacional de la Paz
Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat (ACSAR)
Comité Científico del CCDR (Centro de Desarrollo Rural de la Universidad de Lleida)

 

Premios

Ha recibido los siguientes premios:

Memorial Vidal i Llecha (1985, primera edición)
Premio de la Fundació Lluís Companys (ERC) (2001)
Premio de la entidad Flama del Canigó
Premio de civismo de Ràdio Molins de Rei
Premio de la revista Alandar, Madrid
Galardón CIEMEN 2006 (modalidad nacional)
Reconocimiento Emmanuel Mounier Catalunya (2011)
Premio Abacus cooperativisme (2011)
Premio Internacional Alfons Comín (2011)
Premio Proteus d'Ètica (2011)
Premio Vida Aunós, Església Plural (2013)
Premio Casaldàliga por la solidaridad otorgado por el Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles Clam (2013)
Reconocimiento de la Cumbre de Premios Nobels de la Paz (2015)
Premio Memorial Alex Seglers, Ayuntamiento de Sabadell (2016)

 

Libros y artículos

Es autor o coautor de los siguientes libros:

- 0,7, un informe para los parlamentarios, 1982
- Introducció a l’economia, editado per la asociación ATTAC, 2003
- ¿Quién debe a quién? Deuda externa y deuda ecológica (amb Joan Martínez Alier), Editorial Icària
- El ciclo armamentista español (con Pere Ortega, coordinadores), editorial Icària, 2000
- Contra la fam i la guerra, Angle editorial, 2005
- Un altre món, Angle editorial, 2006
- El meu camí a la utopia, Angle editorial, 2008
- En qué mundo vivimos, Icària editorial, 2009
- Aturem la crisi, Angle editorial, 2010
- Diguem prou!, Angle editorial, 2012
- Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. El rescat de la democràcia (2013)
- La força per canviar les coses (amb Itziar González), Angle Editorial (2015)                                                                                      

Ha sido colaborador regular de las revistas Canigó i Serra d’Or, del Diari de la Pau y el Diari de Sant Cugat y colaborador periódico del diario Avui, y ha participado en más de 60 libros y publicaciones.

Subcategorías

Justícia i Pau està realitzant un documental sobre Arcadi Oliveres, president de l'entitat. Aquest documental busca transmetre el missatge clar i contundent de l'Arcadi Oliveres a través d'imatges i d'un repàs de la seva trajectòria vital.

El documental, que encara no té un nom tancat, es presentarà a finals d'any, però mentrestant, s'ha habilitat un bloc com a quadern de bitàcora del procés on s'hi mostraran els apunts, de les anotacions i imatges de tot el viatge, del procés de construcció creativa.