Comissions JP EuropaA principis d'octubre, la Conferència de Comissions de Justícia i Pau d’Europa, en representació de 22 comissions nacionals de Conferencies Episcopals, es van reunir a Grècia en un Seminari Internacional sobre la Dignitat Humana i la Crisi Econòmica. L’impacte de la crisi en aquest país ha sigut especialment dur i visible, amb persones que prenen els carrers per protestar en contra l’atur i les seves conseqüències. L'objectiu de la trobada fou reflexionar sobre l’aparició d’amenaces i delictes contra la dignitat humana, i aprendre models de bones pràctiques per a la protecció de la dignitat humana.

En els grups de treball vam passar temps amb les ONG Praxis i Klimaka, que estan proporcionant valuoses iniciatives d’abast social. Vam visitar el centre de detenció Amigdaleza per a persones que busquen asil i la Societat per a la Cura de Menors, que s’ocupa dels immigrants menors d’edat. Ens vam reunir amb els representants dels partits polítics i la sessió d’apertura va ser a mans del Professor Vassilis Karydis, Defensor del Poble Adjunt, qui va fer menció als reptes actuals amb referència al marc legislatiu de drets humans.

En un discurs davant les Nacions Unides al maig de 2014, el Papa Francesc va demanar posar fi a la “economia de l'exclusió” a través d’accions que incideixin “sobre les causes estructurals de la pobresa i la fam, aconsegueixin millores substancials en matèria de preservació de l’ambient, garanteixin un treball decent i útil per a tothom i donin una protecció adequada a la família”.

De la mateixa manera, l'experiència de les ONG que vam visitar emfatitza en la necessitat de garantir que es satisfacin les necessitats bàsiques de tots els membres de la societat.  La gent no pot accedir a un lloc de treball i integrar-se amb èxit a la societat quan es troba sense llar, no té ingressos, o requereix d’un tractament per problemes de salut física o mental. Aquestes organitzacions han adoptat un enfocament centrat en la persona, que reconeix que la nostra resposta inicial a les persones més vulnerables s’ha de basar en la necessitat. En el curt termini, la comunitat i el sector del voluntariat juguen un paper vital en el suport als més marginats i exclosos. La sostenibilitat d’aquestes iniciatives, en el context d’un fort augment en les sol·licituds d’assistència, és una preocupació major.
Mentre que les ONG fan una contribució crucial a la reducció de la necessitat social, els factors estructurals i sistèmics que atrapen a les persones en cicles de pobresa i privatització només es poden abordar per un canvi de política a nivell governamental.

Les respostes polítiques han de fer ús d’un enfocament holístic cap a les complexes necessitats exemplificades en les organitzacions que vam visitar. La inversió en models que permetin empoderar a les persones per tal d’integrar-se a la societat i participar beneficia al conjunt de la societat. Durant el nostre Seminari vam veure exemples positius d’iniciatives d’economia social. Aquestes han de seguir desenvolupant-se i servir d’experiència com a maneres d’ajudar els individus i les comunitats per a que s’involucrin activament en la millora de la seva situació.

Dels representants polítics vam aprendre la profunda alienació política que ha sorgit en la societat grega. La crisi ha sigut experimentada no només com una crisi política, sinó també com una crisi moral i social, la qual cosa requereix d’un canvi fonamental de direcció. Aquells que estan patint les conseqüències de la crisi econòmica es senten frustrats pels errors sistèmics de lideratge i política, que han donat prioritat a les consideracions financeres sobre els drets humans bàsics i el benestar. El desafiament per als líders polítics, tant a nivell nacional com de la UE, passa per reconstruir la confiança, prioritzant clarament les necessitats de les persones per sobre de les exigències del mercat, tornant a inspirar a les persones a comprometre’s amb els processos democràtics per a construir una Europa de democràcia i solidaritat.

L'experiència a Grècia posa de manifest la necessitat de polítiques fiscals i d’ inversió més justes, assegurant que la càrrega fiscal es distribueixi de conformitat amb els principis de justícia social, que l’evasió fiscal combat de manera efectiva i que la regulació del sector financer assegura que les institucions financeres serveixen al bé comú.

Les solucions duradores a aquests problemes hauran de ser objecte de polítiques a nivell europeu  que es centrin en les necessitats dels més vulnerables. El 17 d’octubre, representants governamentals d’alt nivell de 47 membres del Consell d’Europa s'han reunit a Turín per examinar críticament els avançaments cap a la aplicació de la Carta Social Europea. Juntament amb altres ONG, Justícia i Pau d’Europa participarà en una reunió paral·lela amb motiu del Dia Internacional per a la Eradicació de la Pobresa. Aquestes reunions ofereixen una valuosa oportunitat per a reforçar el nostre compromís amb la protecció dels drets socials i econòmics consagrats a la Carta Social.

Un àrea prioritària que es va senyalar durant el nostre Seminari és l’àmbit de la política d’immigració i asil. A Grècia, com en molts altres països de la UE, es manté els immigrants i els sol·licitants d’asil en condicions que difereixen molt de complir la nostra responsabilitat de protegir la dignitat humana. La pràctica de mantenir a aquestes persones, incloses les víctimes de la violència i els traumatismes, detingudes en condicions de privatització de la llibertat, és una greu injustícia. En tals condicions, resulta manifestament  insuficient la provisió de la salut física i mental i del benestar. No es respecta el dret a la vida familiar. La experiència és particularment nociva per as joves durant els anys crítics del seu desenvolupament.

La solidaritat i la responsabilitat compartida han de ser els valors que defineixen la nostra política d’immigració a nivell de la UE. En la pràctica, això significaria un suport addicional per als països que, per raons d’ubicació geogràfica, reben una major volum d’immigrants. El diàleg i el compromís amb els països d’origen tindran una importància central. En el cas de Grècia, una contribució important seria eximir al Govern grec de la obligació de cofinançament que està vinculada al Fons de la UE per als Refugiats. Com a resultat d’aquesta condició, iniciatives valuoses que estan donant suport a la integració dels immigrants s’arrisquen a perdre el seu finançament en un futur pròxim.

Al termini del nostre taller, desitgem expressar el nostre sincer agraïment als nostres amfitrions, a la Comissió de Justícia i Pau de Grècia i a la Església Catòlica grega per la seva disposició a compartir les seves experiències. Així mateix, agraïm la labor de totes les organitzacions que van acollir els nostres grups de treball. Ens emportem d’aquesta experiència moltes idees valuoses per als nostres propis contextos nacionals i el nostre treball a nivell europeu. En els sectors comunitari, voluntari i basat en la fe a Grècia, hem vist exemples inspiradors de persones que, malgrat disposar de medis limitats, estan realitzant diferencies significatives a la vida i el benestar de la resta. Això ens anima a tots a començar amb el que puguem,  ja que fins i tot les petites iniciatives poden tenir un impacte important.

Els participants del Seminari Internacional i l’Assemblea general primer es van reunir a Atenes i després van anar a Corint. Per la qual cosa, la reunió es va convertir també en una peregrinació. El dissabte, 4 d’octubre, es va celebrar la Eucaristia a la colina del Areòpag als peus de la Acròpolis, on l’apòstol Sant Pau va pronunciar el seu famós sermó als atenesos. La missa, la primera missa pública en els temps moderns per als catòlics, va ser presidida per el bisbe William Kenney, el president sortint de Justícia i Pau d’Europa. Després de la missa, els participants van desplegar una pancarta que deia: “Canviar la vida ara: tots i en totes parts”, que era la frase clau del sermó de Sant Pau. Retraçant les petjades de l’Apòstol, el diumenge següent, el grup va celebrar un altra Eucaristia en el lloc de l’antic Corint.