Adreça: Centre Eclesial (c/Blasco de Garay, 34)   08224 Terrassa
c/e: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
Telèfon: 93 780 98 88
Presidenta: Agnés Llordés i Roca
Secretària: Pilar Batalla i Rius
Coordinador: Ferran Pont i Puntigam

Àmbit: les 16 parròquies de l’Arxiprestat de Terrassa (Vallès Occidental)
Reunió mensual: cada dilluns primer de mes a les 21.30 h
Permanència: dijous de 19 a 20 h

    
Activitats

Funciona un grup de persones voluntàries que visiten, setmanalment, les persones internades al Mòdul Penitenciari de l'Hospital de Terrassa. Aquest servei es presta des del dia de la inauguració del Mòdul per part de persones adequadament preparades. Es tracta de donar suport moral i material a unes persones malaltes i privades de llibertat. Loli Pàrraga és la coordinadora i responsable del grup.

La tasca de sensibilització inclou la redacció d’articles i cartes al director que es publiquen a la premsa local. El darrer article publicat denunciava les desigualtats creixents en el nostre món i també en la nostra societat més immediata. El grup de Justícia i Pau a Terrassa està obert a estudiar i fer-se ressò dels temes que se li vulguin plantejar, relacionats amb el treball per més justícia i més pau al món.

La darrera campanya treballada ha estat sobre el món de l’habitatge. Es reben queixes de persones que viuen en males condicions, rellogades, en magatzems, etc. Sobretot es tracta de persones nouvingudes a Terrassa buscant una feina i una vida digna. S’han fet diverses actuacions, també visites a l’Ajuntament i a Caixa Terrassa, sempre per urgir la construcció de més pisos socials de lloguer. El lloguer assequible és el gran dèficit d’avui.

Cada any, aviat en farà vint, Justícia i Pau a Terrassa organitza una Vetlla de Reflexió i de Pregària per la Pau. Es tracta d’una trobada oberta a totes les altres confessions religioses presents a la ciutat i a totes les persones de bona voluntat. La Trobada d’enguany es va fer a la Parròquia de Sant Pere de Terrassa. 

Història dels 25 anys de JP a Terrassa

Per llegir la història cliqueu aquí.

Adreça: Pla de Palau, 2   43003 Tarragona
c/e: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
Telèfon: 977 212 303  
President: Francesc Escobar 

Justícia i Pau va ser creada a Tarragona l'any 1975, com a comissió diocesana. La principal activitat de la comissió, des de fa 10 anys, són els sopars col·loqui, que es realitzen el segon divendres de cada mes. Cada col·loqui compta amb un conferenciant diferent i pretén ser un espai de reflexió sobre qüestions d'actualitat que ens interpel·len com a creients i com a éssers humans.

Adreça: c/e: Parròquia Sant Just i Pastor. Plaça Jacint Verdaguer, 08960 Sant Just Desvern
Telèfon: 933 71 12 97
President: Jesús Castro
e-mail: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.


NOTÍCIES

Premi de civisme a Jesús Castro, coordinador de la comissió de JP de Sant Just

Jesús Castro, vocal de la Junta de Justícia i Pau a Barcelona, i coordinador de la comissió de Justícia i Pau a Sant Just Desvern, ha rebut un premi de civisme en la primera edició dels Premis Conviu, una convocatòria impulsada per la Policia Local de Sant just Desvern que té per finalitat reconèixer públicament actituds personals que siguin exemple de convivència, de voluntariat i de col·laboració desinteressada de persones amb la comunitat.

ARTICLES

LA JUBILACIÓ ACTUAL I FUTURA

22 d'octubre de 2012 

En el moment actual estem en un context de crisi al país en què l’atur està en un 25% de la població activa i d’aquest 25%, un 50% correspon a l’atur del jovent.

Des de fa 10 anys aproximadament el repartiment del PIB estatal ha evolucionat des d’un 50% a les rendes del treball i un 50% a les rendes del capital cap a un 70% al capital i tan  sols un 30% al treball. Això vol dir que el treball ha perdut poder adquisitiu i menor renda col·lectiva.

Les aportacions monetàries a la caixa de la Seguretat Social s’han fet sobre la base de les aportacions del treball, és a dir, les hores de treball de productivitat i aquestes hores estan substituïdes per l’ús de la  robotització, automatitzacions i ordinadors a gran escala.

Deduïm que aquest canvi augmenta la plusvàlua del capital i rebaixa ostensiblement les rendes del treball, per la qual cosa seria just dedicar una part de les rendes obtingudes en aquest canvis tecnològics a la caixa de la Seguretat Social com a contribució.

Ja que és previsible que la tecnologia vagi augmentant en el futur proper sembla convenient canviar el model de funcionament dels ingressos de la caixa de la Seguretat Social.

La jubilació, que ha estat situada actualment als 67 anys, hauria de situar-se als 60 anys, la qual cosa significaria una disponibilitat de llocs de treball bàsicament per a la gent jove. La qüestió de les finances per aquest avanç de la tecnologia seria resolta per les aportacions dineràries de les millores tècniques (una part ja, que l’altra seria pel capital).

En el temps s’hauria d’anar buscant l’equilibri a fi de poder mantenir el poder adquisitiu dels treballadors.

És probable que aquest tema que afecta més als sindicats fora debatut a través dels sindicats europeus per tenir possibilitats de reeixir.

******************

REFLEXIONS SOBRE LA CRISI 1.

19 de març de 2012

  La circul.lació de diners dins la societat és similar a la circulació de la sang dins del cossos dels ciutadans. Permet canviar els bens i serveis produïts per diners com a elements de canvi. Quan res restringeix aquesta circulació la societat se'n ressent greument i d’aquí venen les dificultats de les empreses petites i mitjanes, i els autònoms.

 La pregunta és: per què es restringeix aquesta circulació monetària?  Els bancs ens diuen que no tenen diners. Paral·lelament en moments de crisi és quan s’ha de potenciar les entitats productores d’hores de treball, que són les empreses petites i els autònoms. La pregunta que ens fem és: on són els diners dels depositaris de diners als bancs, és a dir, els diners de la gent col·locats als bancs? Possiblement es deu en el mal ús que han fet els bancs amb inversions d’especulació. La bombolla immobiliària, l’especulació en el preu dels aliments mes bàsics a nivell mundial, la desviació de fons als paradisos fiscals, la corrupció i molts d’altres.

 El Banc d’Espanya ha injectat diners públics per salvar la situació dels bancs i caixes espanyols i després els ha venut a d’altres bancs cobrint les pèrdues als compradors. No es el cas d’Anglaterra, que ha optat per nacionalitzar els bancs en fallida.

 A l’Eestat espanyol es parla que hi ha encara un gran nombre d'entitats bancàries plenes d’actius tòxics, és a dir, partides d’actius sobrevalorats que no tenen sortides al mercat en forma de pisos, terrenys, solars, etc. adquirits en ple auge immobiliari. Naturalment els socis d’aquestes entitats apreten per a que el govern estatal els hi compensi aquest valors.

 La qüestió és si davant de la crisi actual, en què la tassa d’atur assoleix els 4,5 milions de persones a l'Estat i 650.000 a Catalunya, la societat ha de promoure activitats que augmentin el nombre d’hores de treball (i també el manteniment de les actuals) o bé ha de salvar per enèssima vegada els bancs fallits. El dubte és cap a on es decantarà el Govern espanyol i també el govern català. Ja que els mitjans monetaris (els diners) són els que són.

 Ho veurem en el futur immediat. Les retallades han servit per rebaixar el dèficit de l'Estat i ara som més pobres que abans. El poble ja ha contribuït amb el pes de la crisi. Ara toca la reactivació real i lògica de les entitats productores d'hores de treball.

 S'ha de tenir en compte la manera amb què un país petit com Islàndia ha resolt el problema. Nacionalitzen tots els bancs, canviant la Constitució del país i jutjant el president del govern per mala administració dels bens a ell confiats. I ara treballen per la normalització del país, que ja estan aconseguint.

· UNA RESPOSTA SOCIAL A LA CRISI

28 d'octubre de 2011

El desembre de 2010 quatre entitats del poble – Sant Just Solidari, Associació de Veïns, Agrupació Sardanística i Justícia i Pau- vam dirigir un escrit a l’alcalde i al govern municipal de Sant Just amb la finalitat que, donada la situació actual de crisi, es donés des del municipi sosteniment i recolzament a les necessitats creditícies i d'avals a les petites, mitjanes empreses i als autònoms en les demandes que fan als bancs i caixes del municipi.

És ben sabut que el 70% dels ingressos per impostos a tot el país depenen d’aquestes petites entitats, ja que la gran empresa i els bancs i caixes sols contribueixen en un 20%. Però a més els petits són els que mantenen les actuals plantilles de treball i són els que poden augmentar els llocs de treball en un present i futur immediat.

L'alcalde ens va contestar que compartia la nostra petició i que l'ha incorporat en les entrevistes que ha tingut amb caixes i bancs (en 5 bancs i caixes des de llavors). També ha parlat amb empreses, amb qui ha mantingut el diàleg necessari per aconseguir augmentar les plantilles de personal amb els aturats del poble.

Nosaltres li hem demanat al nostre alcalde que continui treballant en el temps en aquesta qüestió de forma i manera que la banca i caixes tinguin ben  present la sensibilitat del poble en aquesta qüestió.

Hem de dir que la vila de Terrassa a través del seu alcalde ha posat en pràctica diverses reunions amb caixes, bancs, cambra de comerç i sindicats sota aquesta mateixa finalitat i també amb la finalitat d’evitar desnonaments per falta de pagament amb les hipoteques dels pisos de la població i cercar solucions per evitar a les famílies els abandonaments de les seves vivendes. Solucions que un grup de treball creat per l'alcalde ha posat en marxa.

No cal dir que si els 924 municipis de Catalunya fessin la mateixa petició al sector bancari, aquest ho tindria molt en compte i sens dubte contribuirien a l'aixecament del nostre país.

Recordem que els dipositaris dels diners a les entitats bancàries és la gent, és a dir tot el poble i, com a tal, tenim una paraula a dir.

· MANIFEST DAVANT DEL 15 M

2 de juny de 2011

Aquest dies estem vivint les concentracions a diferents ciutats del Estat i també a nivell europeu de multitud de persones joves i grans per manifestar el seu desacord amb la situació social que es viu actualment. A Barcelona és a la plaça de Catalunya on es manifesten aquestes persones. Des de Ràdio Desvern i Justícia i Pau Sant Just donem la nostra interpretació dels fets.

1. Una de les causes, el malestar que genera l’atur (mes del 40% en la gent (Jove) i els precaris baixos sous. I la manca de perspectives, motiu pel qual es busquen llocs de treball fora de l'Estat.

2. La desconfiança en les institucions per aconseguir un canvi.

3. La desconfiança en el paper de la banca i les caixes com a entitats vertebradores del sistema financer.

4. Les grans despeses que originen l'armament i l'exèrcit a l’Estat (en 40000 actius seria suficients i no 140000 com en la actualitat). Retirar-se del pla de construcció de l'avió de combat europeu Stagfigter en el qual l'Estat espanyol està operant en una part que fa 10 anys que dura i que origina unes despeses milionàries.

5. L’eliminació dels paradisos fiscals, en els quals s’amaguen els defraudadors del fisc dels estats i que recullen els diners de les grans fortunes.

6. L’implantació de la taxa Tobin per gravar les transaccions de divises que fan els especuladors sobre els mercats financers (i que no ens diguin que es difícil de controlar ja que els actors de compres i de vendes als Mercats són els bancs).

7.   Els impostos a les multinacionals i el gran capital, que graven per els imports reals de les seves propietats i no del que declaren voluntàriament.

8. J i P SJ, Associació de veïns Sant Just, Sant Just solidari i Agrupació Sardanística vam presentar una moció a l’alcalde de Sant Just a fi que l’ajuntament demanés a la banca i les caixes de Sant Just que facilitessin i donessin crèdits i facilitats bancàries a les empreses petites i autònoms. Ja que són les entitats que poden crear llocs de treball a la nostra societat (el 70% dels llocs de treball de l’Estat estan en empreses petites, mitjanes i autònoms).

L’alcalde ens va contestar d'una forma  molt fluixa. Insistim que davant de la nostra demanda (el poble) cursi aquesta d’una manera decidida a les entitats bancàries i que les faci extensives a través d’altres ajuntaments a tota la comarca del Baix Llobregat.

9. Som conscients que la problemàtica actual afecta en major o menor grau tot el planeta, motiu pel qual les grans solucions han de fer-se a més incloent les Nacions Unides, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

· AIGÜES, RIUS I POBLES

Vivim al planeta blau, el planeta de l'aigua. Tanmateix 1.200 milions de persones, segons Nacions Unides, no tenen garantit l’accés a l’aigua potable i, com a conseqüència d’això, unes 20.000 moren cada dia, majoritàriament nens. I poden arribar a ser mes de 4.000 milions l’any 2025, si es mantenen les tendències vigents.

El cos humà està format per un 75 % aproximadament d’aigua (el percentatge varia segons l'edat), i el 97% de l'aigua total del planeta és aigua salada. Només el 3% del seu volum total és aigua dolça.

Segons un informe de les Nacions Unides de l’any 2006 a escala mundial existeix suficient aigua per a tots, però l’accés ha estat obstaculitzat per la corrupció i la mala administració.

Donada la importància i transcendència que té aquest tema per a nosaltres i les persones del futur, el grup de Justícia i Pau de Sant Just Desvern vol denunciar la situació que afecta nombroses  poblacions i les seves aigües. 

El vigent model neoliberal de globalització, lluny de frenar la degradació ecològica, reduir les desigualtats i garantir als més pobres els drets fonamentals, ha entregat al mercat la gestió de l'aigua, convertint aquesta gestió en una nova oportunitat de negoci accelerant la depredació dels recursos hídrics i augmentant la vulnerabilitat dels més dèbils.

La degradació generalitzada dels ecosistemes aquàtics continentals és un problema clau d’aquest desastre humanitari. Aquesta crisi d’insostenibilitat agreuja a més a més els problemes de fam al món, en arruïnar les pesqueries (fluvials i marines) i les formes tradicionals de producció agropecuària a les planures al·luvials vinculades als cicles fluvials d’inundació.

Els aspectes clau en aquest procés són la contaminació, com és el cas de Cajamarca (Perú) on les comunitats indígenes, que pateixen malalties greus derivades de la mineria de l’or a cel obert, es mantenen fermes, malgrat l’assassinat d’alguns dels seus líders.

Al riu Pilcomayo (Bolívia) la pesca ha desaparegut i l’horticultura s’apaga sota la contaminació de les aigües de reg per les explotacions mineres de Potosí.

Hi ha el recent cas de ruptura de presa i inundació a Hongria per les aigües acumulades en una fàbrica d’alumini. Són alguns casos. 

Un altre aspecte a considerar és la pèrdua de les proteïnes dels pobres. L’importància del consum de peix Àsia i a l'Àfrica en els seus cursos fluvials és de l'ordre del 20%  de les proteïnes animals i a Àsia un 30%. Al llarg del segle XX, la construcció de grans embassaments ha arruïnat la pesca fluvial i ha provocat l’extinció de moltes espècies. Cal citar els del riu Urrá a Colòmbia, Singharak a Sumatra, Lingjntan  i les Tres Gorges a la Xina, Theun Hiboun a Laos i Pak Mun a Tailàndia.  En aquests casos i en molts d’altres, els problemes alimentaris generals han afectat centenars de milers de famílies pobres de les comunitats riberenques.
En el cas del Nil, la gran presa d’Assuan, més enllà d’afectar greument la pesca fluvial (de les 47 espècies que es pescaven en van desaparèixer 30, i a més el 90% de les captures de sardina i de seitó a tota la Mediterrània Oriental).

Les afectacions agràries que es produeixen per la profunda alteració dels cabals fluvials, en quantitat i en qualitat, en molts dels grans rius del món, està fent entrar en crisi formes tradicionals de producció agrària lligades al cicles fluvials de crescuda. A Nigèria la construcció de la presa de Bakalori va suposar la pèrdua del 53% dels conreus tradicionals lligats als cicles d’inundació a les planures al·luvials, alhora que arruïnava les pastures que servien de base a la ramaderia i afectava seriosament els aqüífers com a reserves vitals en sequera.

Casos similars s’han produit al riu Senegal amb prop de 800 mil damnificats en els seus conreus tradicionals; a l’embassament de Sobradinho (Brasil) amb gairebé onze mil famílies camperoles greument afectades, i a les preses de Tarbela i Kotrri al Pakistán.

Hi ha casos molt brutals de transgressió de drets humans en conflictes d’aigües que es produeixen en guerres no declarades com la massacre a mans de l'exèrcit guatemaltec de més de tres-cents maies, majoritàriament dones i nens, que es resistien a ser traslladats per construir la presa de Caixo.

Els aspectes a considerar són l’eficiència ecosocial òptima que obtenen els pobles dels seus recursos que haurien de ser protegits i la protecció davant de les tales massives i la deforestació. Avui sabem el que representa l’impacte de les grans preses i la desviació dels rius en la natura, la qual cosa representa nous reptes en el “desenvolupament” i que hauríem  de respectar abans de portar a terme nous projectes. Els països rics i el Banc Mundial són responsables directes de les desgràcies que passen. 

Els casos que denunciarem corresponen a projectes d'arreu del planeta:

- La gran muralla fosca (la presa de les Tres Gorges. Xina). 4 milions de desplaçats, inundació de 13 ciutats, 140 pobles i 1350 llogarrets al llarg dels més de 600 quilòmetres pels quals s’estén la làmina d’aigua.

- La presa del Narmada (India). El moviment Salvem el Narmada lluita contra la construcció de grans preses al riu Narmada fa més de dues dècades. S’ha convertit en el símbol de l’oposició a la construcció de megaprojectes , que comporta el desarrelament de comunitats i pobles, i que destrueix la naturalesa en nom d’un progrés impulsat pels qui només busquen enriquir-se.

- La presa de Kariba (Zàmbia-Zimbabwe). En la dècada de 1950, les autoritats colonials britàniques van desallotjar  de les seves llars i terres més de 57.000 membres de la tribu gwembe-tonga per desembarassar la zona en què es pretenia construir l’embassament de Kariba, un del més grans del món. Al poble tonga no se’l va informar de res. Només se’ls va dir que serien traslladats als turons erms de l’escarpament del Zambeze.

- La presa de Yacyretá: Argentina-Paraguay

- La presa de  Traveston (Australia)

- La presa de Laparota (Mèxic)

- La presa de Urrà (Colombuia)

-  La presa de Ilisu (Turquia)

-  Israel: Jordà i Palestina

- La presa de Chixoy (Guatemala)

- Catàstrofes: La presa de Vajont (Italia)

-     “               L’huracà Katrina

- Degradació d’ecosistemes Mar d’Aral (Uzbekistán).

-           “                “             Llac Txad (Txad)

-           “                     Riu Mekong  (Tailàndia, Laos, Cambodja)

-                             “              Delta del Indo (Pakistan)

- Degradació d’ecosistemes Rio Omo (Etiòpia). 

- Privatització dret humà a l’aigua potable en Cochabamba (Bolivia), Ghana i Cajamarca (Perú).

- Victòries i solucions: Jánovas (Espanya), La presa d’Alta (Noruega), Riu Ebre (Espanya), Semiàrid brasiler (Brasil), Riu Klamath (EUA), Conca del Loira (França), Dones Mazahues (Mèxic).

Tots aquests casos són  relatats per protagonistes directes de les experiències viscudes en primera persona. Divulgar aquest relats i donar a conèixer els fets és la missió.

Comissió de Sant Just Desvern
30 de novembre de 2010

***************************************************************

· LA POBRESA

No menys de 5 menjadors socials hi ha a la ciutat de Barcelona actualment. Atenen a totes aquelles persones que no disposen de mitjans per a poder fer els àpats necessaris. Els àpats són complerts i atenen directament sobre unes 800 persones.

Són diverses les entitats que es cuiden de preparar-los. Càritas, l’Ajuntament, les germanes de Teresa de Calcuta i d’altres. Fa ja molts anys que fan aquest treball i en el temps han  vist créixer les necessitats de contribuir a l’ajut als pobres i necessitats en aquesta tasca.

A Catalunya es calcula que hi ha un 16% dels 7 milions d’habitants que som,  que són pobres. Això significa un milió i 100 mil persones. La pobresa s’entén quan els ingressos son inferiors al 50% del salari mínim. Amb tot encara hi ha un sector de pobresa severa que te zero ingressos. Aquests son els anomenats sense sostre.

A Barcelona són diversos els voluntaris que diàriament porten sopa o menjar als indigents del carrer. Fins i tot dormen amb ells al carrer. També hi ha diversos locals de l'Ajuntament on els indigents que volen poden anar a dutxar-se, menjar i dormir. Encara que són sols per a un o dos dies. Periòdicament en dies molt freds de l'hivern rigorós, els agents urbans ofereixen aquest servei a les persones que viuen al carrer.

Alguns indigents són persones que per circumstancies diverses varen perdre els seus treballs o negocis i que no han  pogut evitar la davallada econòmica posterior. Altres per circumstancies de pobresa estructural o be famílies desestructurades. També la ciutat disposa d’un banc d’aliments que es nodreix dels aliments que les grans superfícies o magatzems distribuïdors donen per al banc. Es recullen i es distribueixen a gran nombre de persones que ho demanen. Moltes d’elles ja hi compten per a poder completar la dieta diària. Aquests aliments són recollits pels demandants als centres de distribució alimentaris existents a la ciutat. També la demanda no ha deixat d’augmentar i es de preveure que amb la crisi  financera vagi augmentant.

Les crisis financeres com la actual colpeixen a les classes mitjana i pobra de la societat, i no a les classes riques. Desgraciadament no existeixen estratègies socials per a evitar aquesta tendència ni tampoc en els moments bons de l’economia en que la pobresa i la classe mitjana es manté. Com s’ha demostrat en els darrers 10 anys de “bonança econòmica” –entre cometes-. No podem deixar de dir que al món hi ha 2 milions i mig de persones mal alimentades i desnutrides i que aquesta quantitat també va augmentan en el temps. Els programes de la FAO i de les Nacions Unides no aconsegueixen ser del tot efectius per a erradicar la fam a nivell planetari. I això passa perquè els països del primer món, no aporten les ajudes com el 0,7% del PIB dels països rics als països pobres, ni tampoc perquè el comerç internacional pagui preus justos a les mercaderies que compren al tercer món. Tampoc, perquè definitivament deixen de cobrar interessos abusius per al deute existent entre els països i el tercer món. I tampoc perquè no han condonat el deute extern existent, malgrat les campanyes dirigides als Bancs, el Fons  Monetari i el Banc Mundial.

I no obstant podem veure com els Estats (amb diners dels ciutadans) del primer Món corren a salvar als seus Bancs de la fallida després d’haver especulat i guanyat molts diners en els darrers 10 anys. El sistema Capitalista necessita una reforma profunda en el que les bases tinguin un component social. Que es faci en justícia universal i pensant en que no pot ser que es repeteixin les desigualtats existents fins ara. El que queda clar es que ara per ara no s’hauria de fer recaure sobre el tercer món la crisis del capital del primer, ans al contrari s’hauria d’aprofitar aquests moments de reflexió per a dotar a les Nacions Unides, Unesco i la FAO de tots els mitjans econòmics per a remeiar la pobresa universal. També l'Organització Mundial de Comerç hauria de afavorir uns preus justos per a les compres de primeres matèries i aliments al tercer món. És en les grans crisis quan es reflexiona del que cal canviar per a millorar en benefici de la humanitat no de sols uns quants privilegiats.

Adreça: c/Capmany, 36 (Parròquia de la Puríssima Concepció)   08201 Sabadell
c/e: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
Telèfon: 93 725 32 42
Responsables: Conxita Cid i Francesc Macià

Justícia i Pau Sabadell és una de les seccions territorials de l’entitat al Vallès Occidental. Es va formar l’any 2003 amb aquests objectius principals:

· Ser un grup de societat civil organitzada, actuant segons els principis de Justícia i Pau en les problemàtiques que puguin sorgir a la ciutat.
· Divulgar les campanyes anuals de Justícia i Pau a la població de Sabadell.   

Àmbits de treball:

·Sensibilització i creació d’opinió pública mitjançant campanyes, publicacions, conferències, exposicions itinerants, i amb presència en els mitjans de comunicació.
·Incidència i pressió sobre els poders públics per aconseguir canvis en la legislació o polítiques més respectuoses amb els drets polítics, econòmics i socials de les persones.     

Com col·laborar amb nosaltres?

·Pots fer-te voluntari/a de Justícia i Pau i donar suport en alguna activitat, com ara difusió, xerrades, tasques administratives, etc.·Pots col·laborar en les diferents campanyes que organitzem.
·Pots venir a informar-te i divulgar els nostres materials en moviments, esplais, parròquies, escoles i entitats de tota mena.
·Pots col·laborar econòmicament o fer-te soci/a de Justícia i Pau.

Adreça: c/Església, 1   08100 Mollet del Vallès
c/e: Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
Telèfon: 935 934 038
Presidenta: Teresa Amaya
Vicepresident: Enric Muñarch
Secretària: Anna Gonzàlez 

Justícia i Pau a Mollet es va crear l'any 1996 amb la recollida de signatures de la campanya del deute extern. Des de llavors, la Comissió ha estat formada per persones vinculades a la parròquia de Mollet i ha anat realitzant diferents activitats de sensibilització sobre diferents temes i donant suport a activitats d'altres entitats solidàries de Mollet.

Participem a la comissió d'Entitats Solidàries de Mollet i, conjuntament amb les altres entitats del municipi i l'Ajuntament, en la quinzena de la solidaritat de Mollet. Realitzem un o dos sopars tertúlies a l'any sobre comerç just, pau, etc.

El·laborem uns fulls "actius" per tal de difondre informació sobre les diferents campanyes de Justícia i Pau, i on també hi consta una agenda d'activitats i xerrades solidàries.


Participem en l'exposició i venda de productes de comerç just que es fa un cop a l'any a Mollet, i en el sopar de la fam que organitza Mans Unides.


Realitzem una pregària per la pau a final d'any.