En un país com l'Afganistan, on un bon nombre d'exèrcits de països europeus, entre els quals el de l'Estat espanyol, fan tasques humanitàries des de fa uns anys, només té aigua millorada un 17% de la població rural.

Una de les primeres notícies que he llegit avui és que l'OMS adverteix que, en l'àmbit mundial, ja són 3.440 les persones infectades amb el virus de la "grip nova". Des de fa dies ens bombardegen constantment amb dades sobre l'extensió de l'epidèmia que, diuen, pot convertir-se en una pandèmia. Amb aquestes dades veig que hi hagut un nombre preocupant de morts a Mèxic, però els afectats a la resta de països amb pocs dies d'hospitalització superen la malaltia. Les persones mortes, que sempre hem de lamentar, queden circumscrites a Mèxic i el problema greu sembla que és localitzat en aquell país.

De seguida m'ha vingut a la memòria l'informe que va publicar Unicef, que és un organisme de l'ONU, a primers d'any. Una de les dades d'aquest informe és que cada dia moren al món 4.200 menors per manca absoluta d'aigua o perquè la que tenen no té les condicions sanitàries adequades. Amb un càlcul senzill trobo que la quantitat de menors que moriran enguany per manca d'aigua és d'1.533.000, xifra que em deixa impressionat. I em pregunto si aquesta xifra no representa ella tota sola una pandèmia. I també em pregunto perquè els media ens abasseguen constantment amb les xifres de la grip nova i no ens parlen gairebé mai de la quantitat d'infants que moren per la manca d'aigua en condicions.

Mirant l'informe veig que en un país com l'Afganistan, on un bon nombre d'exèrcits de països europeus, entre ells el de l'Estat espanyol, fan tasques humanitàries des de fa uns anys, només té aigua millorada (no sé si aquest adjectiu equival a potable) un 17% de la població rural. I en parlar d'aquest país no puc evitar un record per als 130/150 civils que els Estats Units han reconegut haver-hi mort aquesta setmana.

I també val la pena de recordar que un dels Objectius del Mil·lenni és la reducció en dues terceres parts de la mortalitat entre els menors de cinc anys. Mentre que a l'Àfrica subsahariana, segons dades de l'ONU, l'any 2006 hi van morir 157 menors de cinc anys per cada mil, a la Unió Europea la mateixa taxa, sensiblement inferior, era de 17.

A partir d'ací se m'acuden diverses qüestions que poden servir com a reflexió:

- Els governants del món occidental, fan servir les dades sobre la grip nova per mantenir-nos distrets de la crisi que va escampant misèria i fam arreu i amaguen així la seva incapacitat?

- Quins interessos econòmics hi ha darrera la informació sobre la grip nova? Qui en sortirà beneficiat? Ja hem vist que els governs parlen de comprar milions de vacunes.

- Què o qui ha provocat aquesta grip? Es diu que és una variant de la grip aviària que fa pocs anys ja va provocar que els governs de tot el món compressin milions de vacunes que no sabem si després van arribar a utilitzar. I aquella grip al final va quedar en gairebé no res.

- Quina ètica té la societat occidental, preocupada només pel seu benestar i la seguretat i que és capaç de mobilitzar-se d'una forma immediata amb multiplicitat de mitjans contra tot allò que l'afecta en qualsevol aspecte i no s'immuta davant la mort diària per manca d'aigua de 4.200 nens?

- Aquesta xifra de morts no és prou important per fer-la sortir cada dia, a tota hora, a la portada de tots els mitjans informatius, ja siguin impresos, audiovisuals o digitals?

S'acosten les eleccions per al Parlament Europeu. Sovint hem vist que les decisions de la Comissió Europea no són consultades al Parlament Europeu. Quina Europa construïm?

Demano que els candidats a les properes eleccions, que aspiren a representar-nos, es pronunciïn clarament sobre el problema de l'aigua a escala mundial i ens diguin què pensen fer, ells personalment o com a membres d'un col·lectiu ideològic, si la població els escull com a diputats.

En el món globalitzat actual on els estats creen forces d'intervenció ràpida per actuar a qualsevol punt del planeta, els governs, siguin del color que siguin, no es poden desentendre dels problemes greus que té la humanitat. I el de l'aigua no és l'únic. Les ONG d'arreu fan grans esforços per ajudar a reduir aquests problemes, però els responsables reals en són els governants. I el capital.

L'apartat 1 de l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu textualment: "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials". Tinguem-ho en compte.

DIARI DE GIRONA – 22 de maig de 2009