Just el dia 26 d'abril va fer 15 anys de la mort d'en Quim Vallmajó, de Navata, enmig d'aquells fets horribles de la massacre de Ruanda. Un escamot de soldats tutsi, amb ordres de més amunt, van detenir en Quim, que s'havia refugiat en un convent de monges. No l'hem vist mai més.

Amb aquest fet i amb els detalls explicats en un llibre que vaig tenir l'honor de traduir, per indicació del bisbe Jaume Camprodon, L'Evangeli d'en Quim. Una vida per Ruanda, he escrit un poema-cantata. Un músic, mossèn Esteve Andreu, hi ha posat música. Tan sols esperem que algú el tingui en compte i faci els passos perquè el puguem estrenar, públicament, a Girona. Crec que la memòria d'en Quim Vallmajó es mereix això i molt més. Durant dos anys seguits, per Setmana Santa, en Joan Ribas i el grup Proscenium han fet un muntatge, a la sala La Planeta, prenent com a base el llibre.

També hi ha una causa interposada davant del jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, causa interposada per Joan Carrero i el amb el suport del premi Nobel de la Pau, l'argentí Adolfo Pérez Esquivel, amb l'advocat Jordi Palou-Loverdos. Pretenen encausar els militars d'alta graduació culpables de la mort d'en Quim. Entre ells hi ha el mateix President de Ruanda. La família d'en Quim, el Grup d'Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat, i l'Ajuntament de Navata també formen part dels demandants.

Arribarem a alguna cosa concreta? En dubto. Els interessos són massa forts i embolicats. Les seqüeles de Ruanda, que són "la guerra de baixa intensitat" al Congo, amb el comerç del coltan pel mig, ho fan gairebé impossible. I això que, sumant sumant, ja hem arribat a més de cinc milions de morts i un nombre semblant de desplaçats. Però occident necessita el coltan. IÉ vinga a enviar armes a aquella pobra i desgraciada regió. És un cas semblant d'explotació injusta al de les perques del llac Victòria, a Tanzània (cal veure, de totes totes, el film El malson de Darwin, de Hubert Sauper).

En Quim Vallmajó és una víctima més de la nostra boja ambició i de la sobreexplotació de l'Àfrica. Però resulta que en Quim és nostre; és de Navata. I resulta que el bisbe Carles Soler el va declarar màrtir gironí, juntament amb l'altre màrtir gironí, de Castelló d'Empúries, en Joan Alsina. I, és clar, això fa canviar les perspectives.

JOAQUIM PLA I GALLART, membre de Justícia i Pau

DIARI DE GIRONA – 29 d’abril de 2009