Sovint ens queixem que la premsa es fa ressò, sobretot, de les notícies negatives i que, en canvi, no se'n fa de les positives. Doncs, permeteu-me comentar en aquest escrit una iniciativa que considero molt interessant.
El fet objecte de comentari és el següent: un dia del mes de gener passat em van convidar a ser entrevistat per uns alumnes de 6è d'una Escola del Baix Empordà en el marc d'una Setmana de la Solidaritat que organitzen els alumnes amb el suport i ajut de dues professores. Que l'Escola Pública organitzi aquesta Setmana ho trobo molt interessant i educatiu. Entre els diversos actes que organitzen hi ha l'entrevista a algú que treballa en el camp de la solidaritat, que és enregistrada i després emesa en un programa de ràdio a l'escola.
En el transcurs de l'entrevista em feren les preguntes seguents:
1) Quan vares començar a interessar-te pel tema de la solidaritat?
Resposta: En la meva ja llunyana joventut, en descobrir, per diversos camins, que vivíem en un món de rics i pobres, d'explotats i explotadors, d'opressors i oprimits i que la forma de fer dels poderosos genera pobresa i misèria i que cal lluitar contra aquesta situació tan injusta.
2) Explica'ns què fas en alguna de les entitats solidàries on estàs ficat.
Resposta: Explico breument que estic ficat a Àkan, entitat que acull i ajuda els emigrants més desfavorits. I que, en concret, hi faig classes de català, ja que considerem que la llengua del país acollidor és un element essencial per obrir-se camí i integrar-se socialment.
3) Quins consells ens donaries per ser solidaris.
Resposta: Que feu l'esforç de voler conèixer la realitat, saber què passa en el món i com i per què està tan injustament muntat. No tenim dret a ignorar la fam i la misèria que hi en àmplies capes de la societat d'avui.
Que és bo de formar part d'alguna entitat solidària i de trajectòria llarga en el món de la solidaritat (Intermon, Càritas, Àkan...).
Que cal col·laborar, amb el que som i tenim, en les campayes que s'organitzen d'ajut als més pobres del nostre món.

Enregistrades les preguntes i respostes l'entrevista es va donar per acabada.
Si voleu és un fet petit, però vaig trobar que és enormement positiu i que val la pena que sigui conegut. Vaig pensar, en tornar a casa, que si accions com aquesta sovintegessin, la societat progressaria i vaig agrair el fet d'haver estat convidat a aportar el meu granet de sorra a aquesta Setmana de la Solidaritat.

Vicenç Fiol, membre de Justícia i Pau Girona
DIARI DE GIRONA – 8 d’abril de 2009