Després del jurament d'Obama com a nou president dels EUA, Bush sortí en helicòpter cap al seu nou domicili. Deixà enrere una crisi econòmica mundial de difícil solució, milers de morts a l'Iraq i a l'Afaganistan, presons clandestines arreu, tortures com les d'Abu Ghraib i Guantànamo, la martiritzada Gaza arrasada per l'aviació i els tancs israelians. I també una política basada a enfortir les relacions amb les monarquies absolutistes i corruptes del món àrab, com les de l'Aràbia Saudita o el Marroc, i el silenci davant el genocidi sistemàtic del poble palestí.

Però el govern Bush també ha fet front a fenòmens creats pel seu mateix país en l'època dels presidents Reagan i Bush pare, com ara els talibans a l'Aganistan, sorgits de les madrasses del Paquistan, que a la Casa Blanca eren rebuts com a "paladins de la llibertat", com els "contra" de Nicaragua dels anys 80. Bush i el seu equip deixen un planeta on la discrepància ens pot dur a Guantánamo. El bisbe sud-africà Desmond Tutu, premi Nobel de la Pau 1984, després d'una visita a Palestina, va declarar que "ni en els pitjors temps de l'apartheid" al seu país "havia vist una situació com la que es donava a l'esquarterat territori palestí".

Durant el seu mandat Bush ha tingut el suport total de líders aparentment tan diversos com Blair, Aznar, Berlusconi, Alvaro Uribe i el totpoderós Zibigniew Brzezinski, mà dreta de Kissinger i fundador de la Comissió Trilateral. La política exterior dirigida a l'Orient Mitjà ha comptat amb les grans dosis d'islamofòbia que es viuen actualment a Europa i que a Espanya i Catalunya són atiades per periodistes com Jiménez Losantos, César VidalPilar Rahola, entre altres, que posen al mateix sac l'opressor i l'oprimit i n'estiren la imatge que més els convé per justificar qualsevol barbaritat en nom d'Occident.

La política expansionista nord-americana ha passat a sang i foc arreu on ha pogut. Malgrat tot, pobles com el de Palestina, han resistit l'envestida. El darrer capítol del genocidi va començar dissabte 27 de desembre, quan Israel, amb l'aquiescència dels Estats Units, va llençar un gran atac contra els indefensos habitants de la franja de Gaza. L'atac havia estat meticulosament planificat durant més de 6 mesos, segons els mitjans d'Israel. Poc abans de migdia quan els nens tornaven d'escola i la gent era als carrers de la densa ciutat de Gaza, van matar més de 225 persones i en van ferir unes 700 en pocs minuts. Fou l'inici d'una matança massiva de civils indefensos atrapats en una gàbia sense sortida.

El que està passant és tan monstruós que faig vots perquè els caps de les forces invasores Bush, Blair, Aznar i Sharon i tota la seva tropa hagin de comparèixer davant d'un tribunal de justícia internacional com a criminals de guerra. Occident té la possibilitat de canviar el rumb de la història o ser còmplice, una vegada més, de les barbaritats dels nous Cèsars.

Reclamem de la ciutadania una actitud activa a favor de la Pau, de la llibertat d'expressió i del dret dels pobles a escollir el seu futur sense ingerències imperialistes ni colonials.

Tal com deia Vázquez Montalban "les ambicions han portat la lluita pel poder absolut als més variats escenaris històrics".

Xavier Merino i Jordi Planas, membres de Justícia i Pau Girona
DIARI DE GIRONA – 9 de febrer de 2009