Les bombes de fragmentació són bombes que estan compostes per recipients, que tenen en el seu interior, en alguns casos, fins a 600 artefactes explosius. Un cop llançades des d'avions, amb coets míssils o des de bases terrestres, s'obren, entre cinquanta i cent metres abans d'arribar a terra, i deixen anar de forma indiscriminada la totalitat de les submunicions (bombes més petites) que contenen. La munició de dispersió és imprecisa i actua indiscriminadament. Segons diu Tica Font en un article al núm. 412-413 de la revista Foc Nou, "maten en el moment del bombardeig, però com que entre un 5 i un 30 per cent de les submunicions no exploten en l'impacte, queden disperses pel territori, i amb el temps causen el mateix efecte que les mines antipersona. Un 98 per cent de les víctimes són civils, especialment nens que les agafen pels seus colors brillants".

Diverses organitzacions socials fa anys que lluitem per a la seva eradicació total. Fruit d'aquestes accions el passat 28 de maig, en una Assemblea de 109 Governs a Dublín, arribaven a un acord per al text d'un Tractat de prohibició de les bombes de fragmentació, també anomenades de dispersió. Finalment es va acordar un Tractat sense excepcions que es firmarà a Oslo el proper mes de desembre. Totes les bombes de fragmentació quedaran prohibides a partir de l'entrada en vigor d'aquest Tractat. Fins i tot, en els apartats d'assistència a les víctimes i cooperació internacional, aquestes en surten molt més reforçades que en el Tractat de mines antipersona. De totes maneres, veig que en l'article suara esmentat Tica Font diu que entre els punts febles del Tractat tenim que un tipus de bomba de fragmentació n'ha quedat exclosa, cosa que deixa la porta oberta a la generació de noves bombes. L'altre punt feble és que permet de participar en accions militars a Estats que han signat el Tractat amb Estats que no l'han signat. És a dir, permet que dintre de l'OTAN països europeus participin amb EUA en operacions conjuntes i, per tant, la utilització de les bombes de fragmentació en aquestes operacions. Un altre punt feble és que Estats Units, Rússia, Xina, Israel i Pakistan no han signat el Tractat. Esperem que la decisió internacional de prohibir les bombes de fragmentació influeixi sobre aquests països de manera que més aviat que no pas tard s'adhereixin al Tractat de prohibició de les bombes de fragmentació.

La campanya feta a Espanya per a la prohibició de bombes de fragmentació fou liderada per Greenpeace, i Justícia i Pau també hi treballà activament. Aquesta institució va investigar a fons la situació de les bombes de fragmentació a Espanya i fruit d'això descobriren que a l'Estat hi ha dues empreses que produeixen aquest tipus d'armes. La revista Greenpeace del 2/08 en cita una de les dues que es diu EXPAL, Esplosivos Alaveses. Assenyala també que el Govern espanyol volia continuar produint aquestes bombes i que fou per l'acció directa no-violenta i per la informació a la ciutadania de la hipocresia del govern, que aquest finalment accedí a signar el Tractat.

Per acabar: la prohibició de les bombes de fragmentació no ens estalvia de continuar lluitant a favor del desarmament ni de fer pressió per aconseguir que tots els Estats, sense excepció, signin i compleixin el Tractat.

(Nota: una part d'aquestes reflexions són tretes de la revista "Greenpeace 2/08" que diu textualment en la seva pàgina 3: "s'autoritza la reproducció sense fins comercials dels continguts d'aquesta publicació citant-ne el seu origen")

VICENÇ FIOL I NAVARRA
DIARI DE GIRONA – 24 d’agost de 2008