La democràcia actual és com un vell vehicle que sovinteja el taller per reparar-lo i assegurar un bon rendiment a la carretera. És un vehicle que costa tant de tirar i ens gastem tants diners en reparacions, que segurament vol dir que hem de començar a pensar en el canvi. Cal refundar la democràcia. Quants estudis, quants debats per intentar trobar alguna fórmula que millori el funcionament de la democràcia! De tant en tant descobrim una via de treball que ens permet rectificar alguns vicis que es van creant en l'exercici de governar. Darrerament parlem més que abans de "transparència". No fa gaires dies Xavier Merino escrivia en aquestes mateixes pàgines sobre el treball de seguiment d'alguns ajuntaments per part d'ONG i un dels punts que es valorava era el de la transparència. Fa poc s'ha fet públic un informe per part de l'entitat Transparency International (http://www.transparencia.org.es) en el qual s'analitzen i es puntuen els cent municipis més grans d'Espanya atenent diversos paràmetres de pràctiques transparents.

Per conèixer una persona a fons, donem-li un càrrec! Hi ha transformacions espectaculars de polítics que en els seus discursos de campanya electoral manifesten que no seran pas com els que són llunyans, ells seran propers, ells seran transparents! Un cop tenen el càrrec es tanquen com els cargols i el dia a dia no els permet cap contacte amb ningú més que amb aquells que ja saben que els donaran la raó. En viure dins d'una bombolla els entra la "síndrome de la catifa vermella" (es viu tan bé amb els petits avantatges del poder!) i ja han begut oli perquè s'obliden de les inquietuds que segurament algun dia tenien per canviar la societat i millorar la democràcia. Ara fan tot el possible perquè la societat no els canviï a ells del lloc on estan, per perpetuar-se, fer carrera política encara que sigui practicant el transformisme més descarat. Estic convençut que de cada tres polítics, com a mínim dos fan tot el possible per actuar de manera honesta i transparent. No hi fa res: dins de cada grup polític domina sempre la minoria més barroera i sense escrúpols.

Per sort encara podem anar a votar cada quatre anys i els casos més evidents de comportament opac són rellevats pels votants. No suportem l'arrogància d'aquells que no han escoltat amb el pretext de tenir la confiança de la gent. Ells són els elegits, diuen. Quina visió tan esquifida de la democràcia és aquesta! El polític ha de decidir, però ho ha de fer després d'haver-nos escoltat i no podem pronunciar-nos si abans no estem informats, per això es requereix transparència a l'hora de les contractacions de serveis, transparència econòmica i financera, etc. i voluntat de donar joc a la ciutadania. Del contrari les coses no hauran pas variat des que Rousseau ja alertava sobre el poble anglès, que es creia lliure: "no ho és més que durant l'elecció dels membres del parlament perquè, una vegada que han estat elegits, es converteixen en esclaus".
Difícilment podem arribar a participar en els famosos pressupostos participatius si abans no hi ha un aprenentatge en temes menors, però imprescindibles per enfortir la democràcia. Quan un ajuntament impulsa les assemblees de barri, per exemple, està en la línia correcta sempre que no limiti el debat a qüestions tan nímies que oblidi la confrontació de fons. A més, la democratització no pot quedar encallada en debats d'escala microlocal ni en la immediatesa. La participació ciutadana també vol dir implicació en qüestions globals i a mig termini.

La recent reunió de seguiment periòdic de la comissió formada per les ONG que impulsaren el compromís amb la Cultura de la Pau, la Solidaritat, la Participació i la Transparència, amb representants de l'ajuntament de Girona és un exemple a seguir. Quan els representants municipals veuen en la ciutadania uns aliats, i no uns enemics a batre, és quan els resultats són òptims. L'ajuntament de Girona ha sabut interpretar bé aquest repte i cal esperar bons resultats d'aquest coratge democràtic. Llàstima que aquest model de col·laboració estigui poc estès, però esperem que quan arribin les properes eleccions municipals siguin moltes les poblacions que tinguin un grup de persones interessades a fer un seguiment de l'actuació municipal. Criticar alcaldes i regidors és molt fàcil, però no té cap credibilitat quan tot queda en una crítica sense alternativa i no va acompanyat d'un compromís i d'una dedicació del nostre temps per millorar el funcionament democràtic.

 

Joan Surroca i Sens.

DIARI DE GIRONA – 16 d’agost de 2008